Interacció

  
Un cop revisat el text de Saskia Sassen resulta especialment interessant perquè desplaça la mirada habitual sobre les ciutats. En lloc d'entendre-les principalment com a espais físics, econòmics o administratius, l'autora les concep com a productores de capacitats polítiques, socials i culturals. La seva tesi és que la ciutat posseeix una capacitat singular per gestionar conflictes, generar formes de convivència i permetre que actors tradicionalment exclosos adquireixin presència pública. (n. de l'e., 2026)
  

En un context marcat pel racisme, les desigualtats i les tensions derivades de la globalització, la ciutat continua essent un dels pocs espais on poden emergir noves formes de ciutadania i de vida col·lectiva.

Sassen argumenta que la gran força històrica de les ciutats ha estat la seva capacitat per transformar el conflicte en convivència i per urbanitzar les diferències sense eliminar-les. La ciutat permet que persones de procedències, religions o classes socials diverses comparteixin una mateixa condició urbana. Aquesta urbanitat comuna no es basa en la uniformitat, sinó en la possibilitat de coexistir malgrat les diferències.

L'autora descriu les grans ciutats contemporànies, especialment les ciutats globals, com a noves "zones de frontera". Ja no són només espais estratègics per als poders econòmics globals. També esdevenen espais d'oportunitat per a immigrants, minories i col·lectius tradicionalment exclosos. Aquests actors poden adquirir visibilitat, establir relacions entre ells i desenvolupar formes de política informal que difícilment trobarien cabuda en altres àmbits institucionals.

Una de les aportacions més interessants del text és la idea que l'accés a la ciutat ja no depèn exclusivament del poder formal. Els espais urbans funcionen com a bases híbrides des d'on emergeixen pràctiques polítiques noves, xarxes de solidaritat i formes de participació que sovint escapen als canals tradicionals. Per això Sassen considera que les ciutats poden generar nous subjectes polítics i noves identitats col·lectives. 
  

▌Per a Saskia Sassen, la ciutat no és només un espai construït. És una capacitat col·lectiva que permet generar convivència, reconeixement i acció política entre persones diferents. 
  

La ciutat també apareix com un contrapès davant algunes de les dinàmiques dominants de la globalització. Mentre els grans mercats, les marques globals i les lògiques corporatives tendeixen a uniformitzar els imaginaris i les formes de relació, els espais urbans mantenen la capacitat de generar narratives alternatives i formes d'acció col·lectiva pròpies.

Sassen observa igualment un fenomen rellevant per a les polítiques públiques: el reforçament de la capacitat normativa de les ciutats. Davant la incapacitat o la manca de voluntat dels estats per afrontar determinats reptes, moltes ciutats impulsen polítiques pròpies en àmbits com l'acollida de persones migrants, la lluita contra el racisme o la sostenibilitat ambiental. Aquestes iniciatives mostren que la ciutat pot actuar com un espai de governança innovadora i de construcció de nous marcs de drets.

Llegit des de la perspectiva de les polítiques culturals, el text convida a reconsiderar el paper de la cultura urbana. La cultura no apareix només com un sector d'activitat o una oferta de serveis, sinó com una de les capacitats que permeten construir espai públic, generar reconeixement mutu i fer possible formes de ciutadania compartida. La ciutat esdevé així una infraestructura política abans que un simple escenari de consum cultural. 
  

Sassen, S. (2017). El espacio urbano como capacidad. CCK Revista, (1), 10–17. Fundación Kreanta.

Text complet (pdf)