Articles i anàlisi

  
Quan érem petits, anar al cinema era una festa. Fins i tot alguna festa d’aniversari la celebràvem allà. Des de fa uns anys bona part de les sales del territori acullen la Festa del Cinema. Entre el dilluns 7 i el dimecres 9 de maig les sales s’han omplert gràcies a una nova edició. El desembre de 2017 hi van participar 1.633.364 espectadors. Tot va començar el 2009 quan diverses organitzacions van intentar promoure l’assistència al cinema en plena crisi. Per a molta gent, aquest certamen és l’única oportunitat d’anar al cinema al llarg de l’any. Per què? Perquè es pot permetre una entrada. El motiu: el preu, 2’90€. Però avui en dia, podem celebrar una ‘festa del cinema’? Us donem motius pel ‘sí’ i pel ‘no’.

  
 “Si no puc ballar, no és la meva revolució” va dir Emma Goldman. Amb revolució o sense, el 29 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa. El Comitè Internacional de Dansa de la UNESCO commemora així el naixement de Jean-Georges Noverre, creador del ballet modern, el 29 d’abril de 1727.

  
La dansa pot ser una eina artística, educativa i política per ampliar qui participa de la cultura. La qüestió no és només incorporar la diversitat, sinó transformar les pràctiques que defineixen què és dansar i qui pot fer-ho.
  

  
El suplement MésB  de la Vanguardia no és només una recopilació d’idees per rellançar Barcelona. És, sobretot, un exercici de reconstrucció d’un relat que es percep erosionat. El punt de partida no és neutre: Barcelona ha estat un èxit. El problema és que aquest èxit ja no funciona com a garantia de futur.
  

  
 “MENYS CULTURO I MÉS CULTURA”

El moviment feminista torna a deixar clara, un cop més, la seva fortalesa i desig de transformació radical de la societat, de la cultura, de l'economia, de les relacions. Moltes dones unides, en un gran espai transversal, es van reunir pel territori de tot el món, amb demostracions festives i el rebombori de crits molt creatius. També grups mixtes, famílies i homes van ser-hi presents donant suport a aquesta data que ha estat històrica. La primera convocatòria oficial de vaga feminista de la història de l’estat espanyol.

    
Els estereotips de gènere no apareixen a l’edat adulta. Es construeixen des de la infància i defineixen què es considera possible per a cada persona. La cultura hi té un paper central, sovint invisible.
  

  
Quan una política cultural es desplega de manera sostinguda en el temps, el seu interès no rau només en les xifres absolutes, sinó en la seva capacitat de consolidar una relació estable amb el sistema educatiu i el territori. Aquest informe del programa Anem al teatre permet llegir aquesta continuïtat en un moment concret i observar fins a quin punt l’objectiu de “crear públics” es tradueix en pràctiques efectives i recurrents.
    

  
La cultura digital no només amplia l’accés als continguts, sinó que desplaça el lloc mateix des d’on s’ha pensat històricament la política cultural. Si durant dècades el focus s’ha situat en els equipaments i la seva capacitat d’atraure públics, avui l’expansió dels usos en línia obliga a preguntar-se si aquesta centralitat encara és operativa. Què vol dir “accés a la cultura” en un context on la participació es produeix també fora dels espais institucionals, mediada per plataformes, algoritmes i lògiques econòmiques que no responen a l’interès públic?

  
Després de les festes nadalenques, que per a moltes nenes i nens significa vacances i regals… Us compartim aquest vídeo que tracta sobre la perspectiva de gènere en l’educació en el lleure i especialment en les joguines. Perquè el joc és creador de realitat i el joc forma part, també, de l’educació i la cultura. 

  
Aquest text captura un moment en què la cultura entra amb força en l’agenda global del desenvolupament. L’informe de la Unesco proposa un marc ambiciós que connecta governança, drets i sostenibilitat a escala mundial. Rellegir-lo avui permet observar amb més distància el recorregut d’aquest horitzó: fins a quin punt ha orientat realment les polítiques culturals i fins a quin punt ha quedat com a marc compartit que no sempre es tradueix en pràctica. És en aquesta distància entre escala global i acció local on el text continua interpel·lant. (n. de l'e., 2026)
  

  
Una reflexió sobre com les polítiques culturals han d’incorporar objectius globals de diversitat, governança i sostenibilitat per afrontar els reptes del futur.