Articles i anàlisi

L’activitat dels músics cau un 90 % durant la pandèmia


  
Un estudi de la Unió de Músics Professionals analitza l’impacte de la COVID-19 sobre l’activitat laboral dels músics i posa en evidència la fragilitat estructural del sector de la música en viu.
  
  

Les sales de música en viu no poden més


  
La pandèmia va posar el sector cultural davant d’un escenari límit. Aquest text recull un dels moments més significatius: la resposta de les sales de música en viu a través de #LÚltimConcert. El gest és eloqüent. Un concert sense música per fer visible una absència més profunda. Rellegir-lo avui permet anar més enllà de l’emergència i situar una qüestió que continua oberta: fins a quin punt el sistema cultural disposa d’estructures capaces de sostenir els seus sectors més fràgils quan les condicions es tornen adverses. (n. de l'e., 2026)
  

Les sales de música en viu no poden més. La iniciativa funciona com un crit col·lectiu davant la manca de mesures suficients. 
  

La Defensa dels Drets Culturals: els ODS i l’Agenda 21 de la Cultura


  
Sabem en què consisteixen exactament els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 21 de la Cultura? Quin és el seu abast? Per poder-ne saber més sobre com treballar els ODS en l'àmbit de la cultura i com aplicar-los als nostres municipis, us oferim un breu resum de dues interessants jornades de formació sobre drets culturals i sostenibilitat que va oferir el CERC.

Governar la proximitat cultural en temps de mutació


  
Les polítiques culturals locals ja no poden limitar-se a programar activitats o gestionar equipaments. Aquesta és la idea de fons que travessa el text de Jordi Font i Cardona, escrit en un moment en què la digitalització, la crisi dels marcs estatals clàssics i l’emergència de noves formes de participació començaven a alterar profundament les bases sobre les quals s’havien construït les polítiques culturals de finals del segle XX. Políticas culturales locales: con la mirada puesta en el futuro és, sobretot, un intent de pensar què pot significar governar culturalment des de la proximitat en un context de mutació estructural.
  

Museus locals sense escoles: adaptació puntual o canvi de model?


  
La caiguda de les visites escolars obliga museus de proximitat a reformular la seva activitat. La resposta immediata activa nous formats, i també posa en evidència una dependència estructural.


Prohibit abaixar la guàrdia


  
Llegit avui, el text guanya pes. El marc de la transició ecosocial ha avançat, però la seva incorporació efectiva a les organitzacions culturals continua sent desigual. El risc que assenyala el text es manté: convertir la sostenibilitat en un relat compartit però poc operatiu. Rellegit en clau actual, el text funciona com una alerta sobre la fragilitat d’aquestes agendes quan no es tradueixen en estructura, responsabilitat i continuïtat. (n. de l'e., 2026)
  

La sostenibilitat ambiental en el sector cultural no pot quedar relegada a una capa discursiva ni a accions puntuals. “No s’ha d’abaixar la guàrdia” no és només una apel·lació ètica, sinó una constatació organitzativa: el dia a dia, la manca de recursos i la pressió operativa tendeixen a desplaçar aquests objectius si no hi ha responsabilitats clares assignades
  

Planificar cultura més enllà del document


  

Durant els anys noranta i els primers dos mil, els plans estratègics de cultura van consolidar-se com una de les grans eines de modernització de les polítiques culturals locals. El text d’Albert de Gregorio, escrit des de l’experiència acumulada en diversos processos de planificació a Catalunya, és especialment revelador perquè no se centra tant en la metodologia tècnica dels plans com en una pregunta menys habitual: què fa sostenible un pla cultural? La qüestió sembla administrativa, però és profundament política. No es tracta només de redactar diagnòstics o definir línies d’actuació, sinó d’entendre fins a quin punt un pla és capaç de generar capacitat d’acció compartida, legitimitat i continuïtat en el temps.
  

La pel·lícula de l'any

  
  
Això no ho teníem previst. Si vosaltres també sou d’aquesta mena, dels que s’embadaleixen pensant què faran a l’estiu mentre sonen les 12 campanades que anuncien el nou any, probablement és perquè preferiu no deixar lloc a la improvisació. Encara és ple hivern però ja teniu tots els dies de vacances planificats des de l’alba i fins que es pon el sol.

Els drets culturals com a infraestructura de política pública


  
  

"L’evolució de les polítiques culturals i dels drets culturals no han concordat com hauria estat desitjable".


La distància entre polítiques culturals i drets culturals no és un desajust puntual. És una tensió estructural que travessa tota la segona meitat del segle XX i arriba fins avui. Les polítiques que es consoliden després de la Segona Guerra Mundial es construeixen des d’una idea de cultura com a servei institucional, amb una funció protectora i difusora.

Cultura i sostenibilitat: allò que el desenvolupament no sap pensar


  
La relació entre cultura i desenvolupament sostenible no és nova, però continua sense tenir un lloc clar en l’arquitectura de les polítiques globals. La pròpia Agenda 2030, que es presenta com un marc integrador capaç de “transformar el món”, no incorpora la cultura com a objectiu específic. Aquesta absència no és anecdòtica. Explica una dificultat més profunda: la incapacitat d’incorporar la cultura com a dimensió estructural del desenvolupament.