Articles i anàlisi

  
Sovint associem l’aprenentatge amb l’escola, els currículums i els sistemes d’avaluació. Tanmateix, una part significativa del que sabem, imaginem i compartim es construeix fora dels espais formals. Aprenem observant, participant, equivocant-nos, interpretant el món i, sobretot, relacionant-nos amb els altres.

  
Lectura prèvia per a Interacció 2018 – Sobre la humanitat dels humans
  

Si la cultura és una forma d'habitar el món, l'aprenentatge no pot reduir-se a l'adquisició de continguts. Aquesta és una de les idees que travessa Interacció 2018 i que apareix també en molts dels projectes que, des de fa anys, exploren les relacions entre educació, arts i creació.

  
Lectura prèvia per a Interacció 2018 – Sobre la humanitat dels humans
  

L'educació acostuma a associar-se a escoles, instituts i universitats. La cultura, en canvi, es vincula a biblioteques, museus, teatres o centres culturals. Aquesta separació sembla tan natural que sovint oblidem que és relativament recent i que condiciona profundament la manera com entenem l'aprenentatge.

  
Una llista de cançons per al cap de setmana pot semblar menor. Però també diu molt de com es construeix comunitat i relació des d’un projecte cultural.
  

S’acaba el cicle dels “Divendres d’Interacció” del curs 2017-2018. Durant mesos, cada setmana s’ha compartit una cançó a xarxes amb un gest senzill: acompanyar l’entrada al cap de setmana amb música.

  
Un martell és una eina. Serveix per clavar un clau, i en aquest gest s’esgota gairebé tota la seva funció. Podem forçar-ne l’ús, com qui intenta obrir una nou i acaba esclafant-ne el contingut, però no deixa de ser una desviació. El mateix passa amb el ribot o amb unes tisores. Són instruments definits per la seva utilitat concreta.
  

  
Game over. Unes lletres blanques sobre fons negre apareixen a la pantalla. L’aventura s’ha acabat. La funció ha baixat el teló. This is the end, my only friend. Game over? Agafes el comandament i tornes a començar el joc. Aquesta és la dinàmica videolúdica. És el “play it again, Sam” dels jocs. Tornar-hi. Insistir. Repetir l’error fins a dominar-lo. Obstinació, orgull o una forma peculiar d’aprenentatge.

    
Una lectura crítica de com la intel·ligència artificial ha passat de ser un element de ficció a una presència quotidiana i creativa que qüestiona els límits entre l’art humà i l’art generat per algoritmes.
  

No és cap secret: robots i intel·ligència artificial ja no són ciència-ficció. Aquestes creacions que han poblat les històries fantàstiques, utòpiques i distòpiques, ja formen part del nostre dia a dia.

  
L’Informe sobre el estado de la cultura en España 2018 no és només un diagnòstic sectorial. És, sobretot, la constatació d’un desplaçament: la cultura continua present en el discurs institucional, però ha perdut centralitat efectiva en les decisions polítiques i econòmiques.
  

  
La censura sovint s’imagina com una imposició externa, clara i identificable. Aquest text proposa un desplaçament més incòmode: la censura també opera des de dins. A través de la precarietat, del mercat o de la por a quedar fora, es configuren límits que condicionen què es pot dir i què no. Rellegir-lo avui permet ampliar el debat sobre llibertat d’expressió i situar-lo en un terreny més complex, on la censura no sempre s’imposa, sinó que sovint s’interioritza. (n. de l'e., 2026)
  

"Censura" és un concepte que ens sona vintage i exòtic. La censura eren les valles que els atletes de la carrera de l’art havien de saltar durant el règim franquista. La censura és aquella pràctica que algunes ONGs denuncien en països llunyans que poca cosa tenen a veure amb la realitat occidental i europea. Segur?

  
Hi havia una vegada una banda d’animals. Eren un quartet i venien de Bremen. El seu primer hit, “Fuera los bellakos” els va catapultar a la fama. Els crítics musicals no se’n sabien avenir: la mescla eclèctica de quiquiriquics, brams, miols i lladrucs amb bases electròniques de ritmes caribenys era, certament, un novetat musical. Els programadors del Sónar, sempre atents a les tendències musicals més experimentals, els van entronitzar com a caps de cartell del festival. Les protestes dels animalistes van ser immediates.