Articles i anàlisi

  
El text La cultura associativa com a eina de canvi, resultat del cicle «Diàlegs» impulsat a Lleida el 2015, proposa una lectura aprofondida del paper de la societat civil en la configuració cultural i política del país. L’associacionisme no hi apareix com un complement de l’acció pública, sinó com una estructura històrica de producció social i cultural, capaç de sostenir comunitat, generar iniciativa i, en determinats moments, impulsar transformacions de gran abast.
  

  
Si alguna cosa ens ha deixat l’any 2020 a banda de la popularització d’un llarg repertori de paraules i expressions que abans només s’empraven en ambients científics o sanitaris, és una allau de webinars, jornades i sessions online a partir del moment que les nostres vides es van veure reduïdes a les quatre parets de casa.

Opció A: Vitrines i més vitrines, una successió de peces idèntiques les unes amb les altres i meticulosament col·locades seguint al mil·límetre una transparent línia recta. Cartel·les amb lletra microscòpica, les mans a les butxaques i silenci, molt silenci. Opció B: Menys vitrines i més escenografies i audiovisuals, peces i objectes per tocar i experimentar amb els cinc sentits, textos que relaten històries, diàleg entre el museu i l’espectador, espais per seure i descansar i àrees infantils dins les exposicions.

La segona onada de la pandèmia es va endur per davant tota l'activitat prevista en auditoris, teatres i sales de cinema, abocant-los a un nou tancament fins la reobertura progressiva a partir del passat dilluns 23 de novembre. Tanmateix, i per molt que mirem enrere amb melangia, no podem pensar en tornar a aquella anomenada normalitat perquè era part del problema.

  
Desenes de milers d’entitats culturals enxarxen tot el territori de Catalunya. La majoria de municipis, per petits que siguin, esdevenen un aixam d’associacions i entitats que activa i dinamitza la pròpia activitat cultural. A cada vila amb les seves particularitats, com a reflex de la seva societat, canviant com els habitants que hi viuen. I és que el món de les entitats ha canviat força en els darrers anys. Actualment, a molts municipis hi conviuen entitats de tipus clàssic al costat de noves organitzacions que impliquen maneres diferents d’organitzar-se, d’actuar i de relacionar-se amb la ciutadania. Aquest és el sentit de la formació que va oferir el CERC el 27 i 29 d’octubre passats, amb 'Les entitats i els nous agents de la cultura', obrir l’espiell per ampliar un camp de possibilitats en la gestió i organització entre entitats.

  
Han transcorregut tretze anys des de la promulgació de la Llei orgánica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i en el dia d’avui les dones continuen sent "invisibles'. Es miri des d'on es miri, els estudis amb perspectiva de gènere que analitzen les dinàmiques dels diferents sectors culturals demostren una desigualtat clara entre homes i dones des de l'àmbit de la representació fins a la direcció de les institucions.