Articles i anàlisi

 
Una cooperativa cultural impulsa un espai de producció i residència a Les Masies de Roda. El projecte amplia serveis per a creadors i planteja quin paper poden jugar aquests dispositius en el sistema cultural local.
  

L'Immersive Lab, a Neàpolis, treballarà amb empreses, institucions i ciutadania per aplicar tecnologies en diferents àmbits.

 
 ACN | 12 maig 2022
 

Tres esbarts de la Catalunya Central s'han unit per posar en marxa el projecte de la Llançadora per fomentar la creació conjunta d’espectacles i propostes educatives entorn del patrimoni.
 

Els esbarts Sant Jordi de Gironella, el Dansajove de Navàs i el Vila de Sallent, i els tres ajuntaments, han unit esforços per crear el projecte de la Llançadora, la Xarxa de dansa d'arrel de la Catalunya Central.

  
  
Fa un parell de dies que l’àvia ha hagut de començar a sortir al carrer en cadira de rodes. Quan l’acompanyes per primera vegada, te’n fas creus dels obstacles que sempre hi ha hagut al carrer i que fins ara mai havien suposat un problema per a tu. Per arribar a la plaça heu hagut de fer un camí alternatiu, evitant els pendents pronunciats i buscant les calçades amb rampa.

L’esclat de la pandèmia ha convidat el sector de la dansa a explorar noves dinàmiques d’investigació, creació, producció i distribució en l’àmbit digital. Projeccions en línia d’espectacles, actuacions en streaming o habilitació de nous espais d’interacció amb els públics que han fet paleses la manca de recursos tècnics i humans,

  

L’entrevista a César Rendueles publicada a la sèrie #LaDistinción d'Arteinformando funciona com una impugnació directa d’una part important del relat cultural contemporani. El text apareix el 2020, enmig d’un context de crisi sanitària i social que accelera preguntes que ja feia temps que erosionaven el sistema cultural: qui queda fora de la cultura legitimada, quina relació hi ha entre capital cultural i desigualtat, i fins a quin punt les institucions culturals continuen reproduint mecanismes de distinció social sota una retòrica aparentment emancipadora.
  

  
L’entrevista a César Rendueles publicada a Debats el 2020 és especialment valuosa perquè desplaça la mirada sobre la política cultural cap a espais sovint invisibilitzats pel relat dominant de la innovació i la creativitat. En un moment en què moltes ciutats continuen competint a través de marques urbanes, grans equipaments i discursos sobre “ciutats creatives”, Rendueles proposa una inversió gairebé radical de prioritats: abandonar la fascinació per les intervencions espectaculars i tornar a mirar les institucions lentes, quotidianes i poc lluents, com les biblioteques o el esport de base.