Articles i anàlisi

Turisme urbà: quina recuperació després de la pandèmia?


Kult-ur | Universitat Jaume I
 

L’impacte que la crisi de la Covid-19 i la gestió de la salut pública han ocasionat en el sector i en els hàbits turístics sembla haver marcat un abans i un després en les formes en com ens desplacem i ens relacionem amb l’entorn físic i social a les destinacions turístiques, siguin urbanes o rurals, les quals han vist esclatar la seva activitat amb la pandèmia.

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els col·lectius oblidats


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt

Impulsar el poder de la cultura en la recuperació turística


Organització Mundial del Turisme
 

Amb la limitació dels moviments i la caiguda d’arribada de turistes a tot el globus, el turisme cultural ha sigut un dels grans afectats pels efectes de la pandèmia. Segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), el 90% dels països van tancar els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, afectant les comunitats locals, al patrimoni protegit i a altres espais i institucions culturals. Uns efectes que han colpejat fort a casa nostra.

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


  
En els darrers anys, els drets culturals han passat de ser un marc reivindicatiu a convertir-se en un llenguatge assumit per moltes polítiques públiques. Aquest text se situa en aquest punt de pas i planteja una exigència clara: no n’hi ha prou amb reconèixer-los, cal traduir-los en capacitats reals per a la ciutadania. La seva aportació és precisament aquesta, desplaçar el debat del què al com. Rellegir-lo avui permet posar a prova fins a quin punt aquest gir s’ha consolidat o continua operant, en part, com a horitzó pendent. (n. de l'e., 2026)
  
  

Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals.

Treballar per projectes: quan la política cultural es fa operativa


  
  
Treballar per projectes s’ha convertit en una necessitat en el món de la gestió cultural. Però com podem elaborar-los de manera coherent, sòlida i fonamentada? I, sobretot, què entenem per aquest concepte? El projecte ha de ser la manera a través de la qual podem ordenar i tenir clars els nostres objectius i estructurar totes i cadascuna de les accions que, en el camp cultural, es duran a terme en el nostre municipi.

Digitalització accelerada: la cultura entre oportunitat tecnològica i pèrdua de control


  
L’Anuario AC/E de cultura digital 2021 situa la pandèmia com a catalitzador d’un procés que ja estava en marxa: la transformació digital del sector cultural. La qüestió no és si aquesta transformació és necessària, sinó qui la governa i amb quins criteris.  


Nou videoclip del projecte ciutadà de creació musical #Almeuritme, del Prat de Llobregat



Els projectes culturals sovint es mostren a través dels seus resultats. Aquest text permet mirar-los des d’un altre lloc: el procés. #Almeuritme articula una experiència de creació col·lectiva que connecta educació, joves i territori a través de la música. La seva força no rau només en el videoclip final, sinó en el recorregut compartit que el fa possible. Rellegir-lo avui permet situar una línia de treball cada vegada més present en l’àmbit local: la cultura com a pràctica comunitària. També obre una pregunta que continua vigent: com es poden sostenir aquests processos més enllà del projecte puntual. (n. de l'e., 2026)
  
 

Prop de 200 alumnes i joves músics del Prat de Llobregat participen en el nou videoclip presentat per La Capsa, El Petit de Cal Eril i L’Escola d’Arts en Viu.
 

Educació 360: més enllà del temps lectiu


  
Fundació Bofill | Anna Forés, Artur Parcerisa

En la societat actual, garantir l’equitat en les oportunitats formatives d’infants i adolescents per avançar contra la desigualtat social va més enllà de l’accés a l’escola. Tot i l’àmplia i diversa oferta educativa complementària al temps lectiu escolar existent a Catalunya, la informació disponible per accedir a aquestes activitats extraescolars o d’esplai és molt parcial.

Fer front al repte demogràfic, també des de la cultura



 

El Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) ha posat en funcionament el Fòrum de Cohesió Territorial, amb la finalitat principal de coordinar la implementació arreu de l’Estat – amb diferents actors, especialment locals –, de les inversions i reformes amb relació al repte demogràfic previstes dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència estatal, que ha d’implementar els recursos del ‘Next Generation EU’ al conjunt de l’Estat.

Robots als museus: innovació o nova capa de mediació?


 

El Museu Europeu d'Art Contemporani (MEAM) incorpora el robot Pepper com a guia. L’experiència obre el debat sobre el paper de la tecnologia en la mediació cultural.