Article

Peça d’anàlisi o reflexió sobre un tema cultural. S’utilitza per a textos interpretatius o contextualització de debats.

Governar la cultura des de la comunitat: límits i desplaçaments d’un nou paradigma


 
El gir cap a la gestió comunitària de la cultura no és una innovació puntual. És una resposta a una crisi de model que la pandèmia ha accelerat i fet visible. Els governs locals han començat a incorporar formes de governança que desplacen el centre de decisió, obrint-lo a comunitats, col·lectius i nous actors. Aquest moviment no és només institucional. És una reconfiguració del que entenem per cultura com a política pública.
  

Cap a un nou model de cooperació cultural?


Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts | 18/01/2022
 

Aquesta setmana hem tornat a sentir parlar de cooperació, aquest àmbit de les polítiques públiques que havia pràcticament desaparegut de les agendes.  El MAEC ha presentat el projecte de nova Llei de la Cooperació per al Desenvolupament Sostenible y la Solidaritat Global que substituirà la de 1998, vigent fins ara, i que acompanyarà amb un nou Pla Director 2022-2025.

L’altra cara de la moneda: el benestar dels treballadors de la cultura


La relació entre cultura i benestar son cada vegada més evidents i analitzats. Així es va demostrar a Interacció 2021, dedicada precisament a com es relacionen cultura i salut. L’expressió mens sana in corpore sano va prendre tot el sentit a la jornada Interacció21 i es va concloure que la cultura en aquesta màxima hi té molt a veure.

Marc per mesurar l’impacte social a les organitzacions culturals


The Journal of Arts Management, Law, and Society


L’impacte social associat a les activitats que duen a terme les organitzacions culturals està íntimament relacionat amb una sèrie de beneficis, com ara, l’augment del sentiment de pertinença social dels participants, la construcció d’una identitat individual i col·lectiva o el foment d’una major tolerància cap a les minories, en tant que la cultura funciona com a un espai d’intercanvi social.

Artivisme i crítica festiva a l’espai públic de Barcelona i València


Ricardo Klein, Joaquim Rius-Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad
 

El sentit de pertinença dels habitants amb el seu entorn urbà està íntimament lligat amb la participació en l’espai públic, relació que es complica en aquelles ciutats més grans, en les quals es redueixen les possibilitats de generar convivència en l’espai social.

L’educació cultural i el seu rol en la configuració dels discursos polítics


 International Journal of Cultural Policy | C. Steigerwald
 

El discurs al voltant de l’educació cultural s’ha aplicat des de diferents enfocaments que, si bé, tendeixen a integrar diverses pràctiques de la cultura, la participació o l’educació, sembla no comptar amb una definició coherent per part dels seus defensors en l’àmbit conceptual i teòric, sobretot pel que fa als seus objectius i abast.

Patrocini i mecenatge com a sortida a les retallades en cultura?


Cultural Trends | J. A. Rubio-Arostegui, A. Villarroya
 

La crisi financera de 2008 va tenir com a resposta de les administracions unes dràstiques retallades al finançament públic de la cultura, que la va deixar penjant d’un fil. Arran d’aquesta situació, el patrocini empresarial ha anat adquirint un rol cada vegada més important en les estructures dels grans equipaments culturals.

Museus, patrimoni i accessibilitat. L’única història d’amor que mai hauria d’acabar


Fa un parell de dies que l’àvia ha hagut de començar a sortir al carrer en cadira de rodes. Quan l’acompanyes per primera vegada, te’n fas creus dels obstacles que sempre hi ha hagut al carrer i que fins ara mai havien suposat un problema per a tu. Per arribar a la plaça heu hagut de fer un camí alternatiu, evitant els pendents pronunciats i buscant les calçades amb rampa.

Arts en viu per a un món canviant


En els moments de crisi l’autonomia de l’art es desdibuixa i renova els seus vincles amb l’acció política. En els actuals dies d’incertesa, encara en plena sisena onada de la pandèmia i tot just prefigurant com serà l’era posterior, l’art no només ofereix moments de bellesa, consol i evasió, sinó que referma el seu potencial de transformació social i aborda de cara les derives que marquen el present i comprometen el futur.

Llengua i diversitat cultural


 Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts | 17/12/2021
 

La relatora especial pel dret a l’educació, la Dra. Koumbou Boly Barry va publicar el passat mes d’abril un informe sobre les dimensions culturals del dret a l’educació[1]. D’entrada pot semblar una obvietat, però és molt rellevant que els mecanismes de protecció dels drets humans plantegin aquesta qüestió.

En una contundent declaració de la necessitat de repensar els sistemes educatius, la relatora afirma que cal canviar moltes perspectives i considerar la vida educativa i tots els recursos culturals com a bens comuns.