Article

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès

 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

Com ens associem per fer cultura? Un cop d’ull a les darreres enquestes sobre participació cultural (i algunes consideracions)

 
Un dels trets definitoris de la comunitat cultural catalana és el paper que ha jugat l’associacionisme com a via de participació de la ciutadania en l’àmbit de les arts i la cultura. El fet de no disposar d’un estat que acompanyi, articuli i impulsi la vida cultural en tots els seus àmbits i d’haver patit la hostilitat dels poders polítics en períodes recents de la història ha provocat que a Catalunya, i al conjunt dels territoris de parla catalana, la vitalitat cultural s’expressi, en bona part, mitjançant l’autoorganització i la iniciativa col·lectiva.

La xarxa internacional On the Move, que promou la mobilitat internacional d’artistes i professionals de la cultura, s’ha interessat des de fa anys per les circumstàncies específiques dels artistes amb discapacitats. Mitjançant diversos informes, com Time to Act (2021) o Time to Act: Two Years On (2023), derivats del projecte europeu Europe Beyond Access,

És temps de revolució tecnològica, de consum de masses, de missatges amb ritmes trepidants a les xarxes i als mitjans de comunicació. Un decurs frenètic dels fets que deixa poc marge i espai per al pensament, per a la pausa i la reflexió.

Davant d’aquesta conjuntura, estan sorgint diverses iniciatives com a espais per a la creació i foment del debat, i on la paraula pren protagonisme i ens convida a connectar amb el que ens fa intrínsecament humans: la capacitat d’enraonar.

Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

La vinculació a Catalunya entre l’espai públic i el procés de democratització cultural iniciat al segle XIX des de la base associativa
 

El 1853, en l’auge de la Barcelona industrial, el músic i activista Josep Anselm Clavé, impulsor de l’associacionisme cultural entre les classes populars, va tenir una idea innovadora per a l’època: organitzar espectacles musicals per a tota mena de públic com alternativa a l’oferta cultural més aviat elitista que tenia lloc en determinats equipaments de la ciutat

El passat 15 de desembre va tenir lloc a l’Espai Bonnemaison la 35a Jornada de la Xarxa de Museus Locals, la cita anual obligada que organitza l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per tal de posar sobre la taula els reptes més candents als quals han de fer front els nostres museus.

En aquesta ocasió les jornades duien per títol Museus per créixer. El rol dels museus en l’educació per a la ciutadania i, per tant, es centraven en la missió fonamental dels museus com agents educadors i promotors de canvi social. 

  
Aquest article analitza com la cultura popular és interpretada i utilitzada pels partits polítics catalans, posant en evidència una tensió de fons: el seu reconeixement com a espai de participació i cohesió conviu amb una lectura clarament instrumental que en desdibuixa el valor propi. La cultura és definida d’entrada com una forma de vida i com una responsabilitat col·lectiva, vinculada als drets culturals i a la participació ciutadana. Tanmateix, en el pas del discurs a les propostes, aquesta centralitat es dilueix i la cultura popular esdevé sovint un mitjà per assolir altres objectius polítics.
  

La Casa del Bosc és un espai cultural i social dirigit per Berta Puigdemasa. Puigdemasa és arpista de formació clàssica (Conservatori de Barcelona, Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, Koninklijk Conservatorium Den Haag, Conservatoire National Régional de Paris, École Normale de Musique de Paris i Université Paris Sorbonne), està en constant recerca d’innovació sonora, artística i cultural,