Article

Peça d’anàlisi o reflexió sobre un tema cultural. S’utilitza per a textos interpretatius o contextualització de debats.

Més intel·ligència artificial


Jorge Fernández León, Vocal del Patronat de la Fundació Interarts | 12/09/2023
 

La intel·ligència artificial (IA) i les seves conseqüències, desitjables i no, han arribat per assentar-se en el nostre entorn quotidià. Aquesta nova onada tecnoinvasiva, de conseqüències difícilment previsibles, posarà a prova de nou en el nostre món professional la capacitat dels qui militem en el sector de la recerca i la intermediació cultural per donar respostes a temps a algun dels reptes i riscos que planteja aquest conjunt d’eines i aplicacions digitals.

Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa


 Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa
 

La primera vegada que vaig visitar Barcelona va ser a l’agost de l’any 2000. Un nou segle començava; el futur ens obria les portes amb gran respecte per allò desconegut i amb summa ignorància del món que venia, davant la falta d’informació que ens aclaparava.
 

Durant aquella època, Barcelona no era encara una de les destinacions turístiques ineludibles que calia visitar si la idea era passejar per Espanya, almenys des de Llatinoamèrica i des de la meva percepció de jove amb ganes de viatjar i conèixer.

Als festivals d’estiu, tota cultura viu


 Estrellat de flors, l'estiu ens arriba

de mans d'un follet que li fa de guia.

Primavera mor, l'hivern es retira.

Nit de Sant Joan, Jaume Sisa
 

Atrafegats amb les tasques diàries i la dinàmica del ritme intens que ens permet pocs moments de pausa, de sobte ens arriben els primers senyals que ens indiquen que l’estiu ja és aquí

Palaus del poble


El sociòleg nord-americà Eric Klinenberg, investigador sobre els espais públics i la vida urbana, va desenvolupar el concepte ‘palaus del poble‘ per referir-se a aquelles infraestructures que juguen un paper crucial en la cohesió i la resiliència de les comunitats.

Cultura SOStenible: coratge per al canvi


El 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient, i les Nacions Unides l’aprofiten per fer una crida a promoure mesures ambientals transformadores arreu del món.
 

Al llarg dels últims mesos s’han presentat en aquest mateix espai diversos exemples del gir cultural que està adoptant el discurs sobre l’emergència climàtica en el nostre entorn més proper.

Arts visuals a l’espai públic. Quan s’esberlen les vitrines


En el decurs dels darrers anys s’ha estudiat abastament el concepte de democràcia cultural i les implicacions pel que fa a la participació activa de la ciutadania en el procés de la creació i difusió de la cultura. Una reivindicació que porta implícita la posada en valor d’espais artístics que queden fora dels marges institucionals preestablerts, una cultura que sobrepassa les parets dels teatres, els museus, els centres culturals, per tal de reconquerir l’espai urbà més proper i quotidià de la ciutadania: el carrer.

Les arts, un dret i una professió

A Catalunya i Espanya optar per la creació contemporània i la cultura com a sortida laboral és encara una aposta arriscada. Segons les dades d’una enquesta feta a 1.384 artistes i professionals de la cultura l’any 2022 per la Victoria Ateca i la Anna Vilarroya, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i la majoria, és a dir el 80%, pensen que la societat ignora la precarietat i la irregularitat que la caracteritzen.

Observatorios culturales en las universidades públicas del siglo XXI. Una aproximación desde las ideas y la biografía

Comparto con toda la comunidad de Interacció mis reflexiones personales y profesionales sobre los Observatorios Culturales de las universidades públicas.


La reflexión, surgida en un encuentro del Observatori Cultural de la Universitat de València, toma cuerpo ahora en la Revista Kult-ur de la Universitat Jaume I.

Per una ètica animal a Cultura


En els últims mesos el retorn a la normalitat postpandèmica ens ha dut a una bogeria col.lectiva per voler recuperar el temps perdut, les ganes de divertir-se i viure sense pensar massa, sensacions totes vàlides, però que, al meu parer, han omès un dels més bàsics aprenentatges després d’aquesta època de tant patiment: el fet de saber ressituar-se.

Descolonizando cómo pensamos sobre el arte | Decolonizing How We Think About Art | Décoloniser la façon donc on pense sur l’art

 


 www.ataec.com

Red Glocal Asociativa de Artistas, Culturas & Acciones Comunitarias/Climáticas

@ataeccom | https://ataec.wordpress.com/ | Podcast_Cultural Landscapes 
 
 

El arte, como generalmente se refiere a la sociedad, trae a la mente pinturas, estatuas y actuaciones arraigadas en la sociedad occidental. La pintura del Renacimiento y las películas de Hollywood suelen estar a la vanguardia del arte para muchos grupos humanos. Sin embargo, todas las culturas del mundo crean arte, y la forma que toma puede ser drásticamente diferente de una cultura a otra. Parece haber algo en el arte, algo estético que nos permite reconocer el arte como arte, independientemente de sus orígenes. Este concepto de estética universal juega un papel importante en la comprensión de la relación entre el arte occidental y el no occidental porque perpetúa las narrativas coloniales que borran el ingenio de los pueblos indígenas1.