Article

Peça d’anàlisi o reflexió sobre un tema cultural. S’utilitza per a textos interpretatius o contextualització de debats.

Activisme a través de l’Art per el Canvi Climàtic | Activism through Art for Climate Change

Xarxa Glocal Associativa d'Artistes & Acció Ecosocial | www.ataec.com | @ataeccom | https://ataec.wordpress.com/

CAT |

A escala global, passem per un punt d’inflexió o de transició important. La contaminació ambiental ha posat en risc el planeta i ens ha situat en una nova era, l’antropocè. Aquest terme va ser encunyat l’any 2000 pel químic i meteoròleg Paul Crutzen, qui, el 2007, assenyalaria els anys cinquanta com l’inici de la gran acceleració dels canvis antropogènics en el conjunt de factors que determinen l’evolució de la Terra.

Per a molts experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir d’aquest moment. Consideren que durant 70 anys, l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles per parlar d’una nova subdivisió cronològica.

La difusió global del concepte de política cultural

El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”

Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?

Desmantellar la indústria cultural per recuperar el conflicte en les arts visuals


  
  
El text de Daniel G. Andújar és una impugnació directa del sistema institucional de les arts visuals contemporànies. No es tracta d’una crítica puntual, sinó d’una esmena a la totalitat a allò que denomina “indústria cultural”: un entramat format per museus, dispositius de legitimació i lògiques de prestigi que han acabat desplaçant la pràctica artística del seu lloc social i polític. L’autor descriu un sistema que ha convertit l’artista en una figura subordinada, funcional i intermitent, integrat només en la mesura que no desestabilitza el relat institucional.
  

Prats de Lluçanès: cultura per vertebrar territori i sostenir comunitat


  
Què passa quan la cultura no només ha d’activar vida local, sinó també sostenir una capitalitat territorial? El Pla d’Acció Cultural de Prats de Lluçanès situa la política cultural en aquest doble registre: com a servei municipal i com a peça clau en la construcció d’un espai comarcal amb identitat i capacitat d’articulació pròpia.  
  

No volem més Matildes | Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

#NoMoreMatildas

T’imagines què hauria passat si Einstein hagués nascut dona? Menystenir el treball de les dones científiques, els èxits de les quals han estat – i estan – sovint atribuïts als seus col·legues masculins, ha estat una xacra molt estesa al llarg de la Història. És el que es coneix com l’Efecte Matilda, recollit per primera vegada per la sufragista i activista Matilda Joslyn Gage en l’assaig ‘Woman as Inventor’.
 

On ha d’anar la despesa pública en cultura?

Els recursos tenen la mania de ser escassos. I si parlem de cultura en un país que -governi qui governi- està molt per sota de la mitjana europea en despesa pública, l’escassetat esdevé endèmica (vegeu Anna Villaroya, “La despesa pública en cultura: una aproximació internacional” (2017)). Però no hem vingut aquí a plorar. L’actitud d’aquells que davant de les mancances institucionals s’instal·len en una eterna vall de llàgrimes em fa més aviat mandra. 

Entre la incertesa i l’esperança: el món de la cultura mira al futur


 L’associacionisme cultural reflexiona sobre el temps que s’obre i posa en relleu els aprenentatges adquirits en el seu any més difícil.
 

“No es recuperarà tot en un dia, però ens en sortirem”. Les paraules de la Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), resumeixen el sentir majoritari del món de les entitats culturals, que esperen passar pàgina d’aquest malson que ha estat el 2020.

Nefast, catastròfic o desastrós són alguns dels qualificatius que mereix l’any que acabem de deixar enrere en boca de les veus del teixit associatiu cultural català. Durament colpejat per una pandèmia que ha arrasat amb tot al seu pas, el sector de la cultura afronta amb resignació el daltabaix de proporcions devastadores que ha portat la Covid.

Cultura associativa i transformació social


  
El text La cultura associativa com a eina de canvi, resultat del cicle «Diàlegs» impulsat a Lleida el 2015, proposa una lectura aprofondida del paper de la societat civil en la configuració cultural i política del país. L’associacionisme no hi apareix com un complement de l’acció pública, sinó com una estructura històrica de producció social i cultural, capaç de sostenir comunitat, generar iniciativa i, en determinats moments, impulsar transformacions de gran abast.
  

Webinars i jornades online 2020. Recopilatori


  
Si alguna cosa ens ha deixat l’any 2020 a banda de la popularització d’un llarg repertori de paraules i expressions que abans només s’empraven en ambients científics o sanitaris, és una allau de webinars, jornades i sessions online a partir del moment que les nostres vides es van veure reduïdes a les quatre parets de casa.

Cultura i ruralitat. La cultura contemporània a i des del territori


  
La Comissió Europea estableix que les zones rurals són aquells nuclis amb menys de 5.000 habitants. D’acord amb aquesta definició, el 85% el territori espanyol es considera rural i gairebé la meitat dels municipis compta amb 12 habitants o menys per km2. Els processos de despoblació dels petits pobles fa anys que són constants. De fet, les generacions més grans porten dècades veient morir els pobles. Els joves marxen atrets per la diversitat de serveis i les oportunitats laborals que ofereixen les ciutats.