Article

Peça d’anàlisi o reflexió sobre un tema cultural. S’utilitza per a textos interpretatius o contextualització de debats.

La dimensió educadora del tercer sector cultural


Fundació Bofill | Nicolás BarbieriOriol Cendra
 

Les entitats del tercer sector cultural que promouen l’educació i la cultura popular i comunitària s’estenen per tot el territori català, però l’accés per part de la població més jove a les activitats formatives que organitzen seria desigual. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’article Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària, signat pels experts Nicolás Barbieri i Oriol Cendra i publicat en l’estudi "Educació 360: més enllà del temps lectiu: una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu" de la Fundació Bofill

Festivals, espai públic i inclusió social en temps de pandèmia


Festspace
 

La celebració d’esdeveniments culturals i festius en el marc de la pandèmia va suposar el redisseny dels formats, l’impuls de la digitalització i la reducció d’aforaments i de programació, en la major part dels casos. Tot i la celebració simbòlica de molts d’aquests festivals i festes populars, la presencialitat ha donat pas a la virtualització. Com serà la nostra relació amb l’espai públic en un escenari postpandèmic?

Cultura digital: vetllar per una societat digital inclusiva


Et sona el despertador del mòbil. Cap a la feina revises Twitter per estar al dia. Per treballar tens l’ordinador, la tablet i el mòbil. Surts a fer un cafè i pagues amb el mòbil. Et desplaces escoltant música a través d’Spotify. Al arribar a casa encens la televisió. Mentre fas el sopar escoltes un podcast a través de la tablet. Al llarg del dia has passat per davant d’unes 5 pantalles simultàniament i moltes més hores de les que voldries reconèixer.

L’espectador davant l’abundància de plataformes digitals en l’era post-Covid


 Ministerio de las Culturas, las Artes y el Patrimonio de Xile
 

L’explosió en l’oferta de continguts i d’experiències culturals en entorns digitals amb l’arribada sobtada de la pandèmia ha comportat una nova forma de relacionar-se amb els públics, sense que el sector hagi comptat amb el temps suficient per definir una estratègia adient per a la seva implementació.

Museus i canvi climàtic. A favor d’un món sostenible


El compromís social dels museus és prioritari per tal que aquests esdevinguin recursos públics significatius i d’utilitat en ple segle XXI. Així ho considera el Pla de Museus quan exposa la seva visió sobre com haurien de ser els equipaments museístics catalans d’aquí 9 anys, el 2030. En altres paraules, cada vegada són més les organitzacions que es fan seu el lema “el museu del futur serà social o no serà” alhora que disminueixen aquelles que persegueixen l’elitisme i l’aprovació d’un públic expert i reduït.

COVID-19 i biblioteques


Les biblioteques de tot el món s’han vist afectades per l’aparició de la COVID-19. Moltes d’elles han tancat temporalment o han reduït els serveis al mínim per contribuir als esforços destinats a limitar la propagació del coronavirus. També s’han anat prenent decisions difícils sobre la millor manera de donar accés a la informació sense comprometre la seguretat de les persones usuàries i del personal que hi treballa.

Nou article a Polièdrica: I si el problema fos la paraula?


 Pep Montes a Polièdrica
 

Gairebé tots els equipaments culturals de Catalunya tenen pendent l’assignatura d’aconseguir que el jovent s’hi adreci de forma espontània i interessada, integrant aquest col·lectiu com a productor cultural actiu i no com a públic captiu a través de centres educatius en la majoria de casos. Però, malgrat l’interès dels responsables de polítiques i institucions culturals per atreure’ls, gran part de les iniciatives que posen en relació joves i cultura són projectes de dinamització pensats des de la intervenció socioeducativa i promoguts per departaments públics de joventut, serveis socials i equipaments cívics o socioculturals.

Comunitats literàries: el poder de la paraula més enllà dels llibres


Per Sant Jordi reivindiquem la literatura com a eina per a la transformació social. Cooperatives com La Carbonera, Els Nou Rals, Synusia i VerSembrant la utilitzen per generar comunitat, autoconeixement i pensament crític.
 

En vigílies d'una jornada dedicada a la literatura escrita i a l'admiració pels escriptors i escriptores més reconeguts reivindiquem aquest art més enllà dels productes i de les personalitzacions. La literatura també és una eina per a la transformació social que genera comunitat, autoconeixement i pensament crític.
 

La planificació estratègica de la cultura en temps de pandèmia


 Ja busco senyals de primavera

Katherine Mansfield
 

La COVID-19 ha trasbalsat les nostres vides, ens ha portat malaltia i mort, ens ha confinat i ha paralitzat l’economia. El món cultural, tan afeblit des de fa anys, ha patit de ple la sotragada. La pandèmia i el seu impacte plantegen reptes i qüestions importants. Aprofitarem l’ocasió per abordar un canvi de model? O tot plegat farà encara més profunda la crisi del sector? Reconeixerem d’una vegada la cultura com un bé de primera necessitat i l’accés com un dret social, més enllà d’una declaració institucional? Deixarem la producció obsessiva i buscarem altres maneres de treballar col·lectivament que tinguin més a veure amb el llarg termini? Com serà la cultura postpandèmia?
 
 

Ploure sobre mullat o la cultura en pandèmia


Avui dia, escriure un article d’actualitat evitant les paraules ‘pandèmia’ o ‘coronavirus’ és una entelèquia. Per tant, és evident que sintetitzar i analitzar els continguts de la comunitat virtual d’Interacció del primer trimestre de 2021 ens portarà a parlar dels estralls de la covid-19 i del futur immediat del sector cultural. Ara bé, no ens equivoquem: la situació sanitària actual no és l’únic tema que afecta les polítiques i la gestió culturals. Un repàs exhaustiu als articles publicats a Interacció entre el gener i el març d’aquest any ens mostra que l’statu quo de la cultura és el resultat de dinàmiques que s’arrosseguen de lluny i que el virus tan sols ha exacerbat. La situació crítica del sector cultural ha generat molts titulars d’impacte. Però, com diu la dita, plou sobre mullat.