Blogs

Ben Lewis, crític d’art modern, va rodar durant dos anys el vídeo que us presentem avui, «La gran burbuja del arte contemporáneo». Un documental que s’endinsa en la lògica especulativa del mercat de l’art durant la crisi, i que va arribar al paroxisme al setembre de 2008, quan una obra de Damien Hirst es va vendre per un milió de lliures a Sotheby’s: el mateix dia que Lehman Brothers fer fallida i va col·lapsar la borsa. Pensem que és bo recuperar-l'ho en la setmana de la fira d'ARCO.

Eurostat | Publications Office of the European Union

Si fa un mes  parlàvem de l’informe mundial «Culture Urban Future», que la UNESCO va presentar a l’octubre de 2016 a Quito (Equador) en el marc de la ‘Conferència Hàbitat III sobre l’Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible’, avui presentem «Urban Europe. Statistics on cities, towns and suburbs (2016 edition)», un informe d’EUROSTAT que aprofita l’interès que ha suscitat arreu aquesta conferència sobre el futur de les ciutats per mostrar un recull d’estadístiques sobre els territoris urbans dels països membres de la Unió Europea, els de l’Associació Europea del Lliure Comerç (EFTA) i els països candidats.

BOP Consulting i Graham Devlin Associates | Arts Council England

L’Arts Council England mostra l’estat de la producció i els públics del teatre a Anglaterra, en un informe de final de 2016 que inclou una anàlisi de dades provinents de diverses agències, consultes a stakeholders i una revisió bibliogràfica que cobreix els darrers deu anys. El resultat és una instantània que evidencia grans retallades de fons públics, les quals han causat forts desequilibris regionals, han fet disminuir els ingressos de les companyies mitjanes i petites i han compromès l’aposta per la innovació i la qualitat de les produccions.

  
Llegit avui, el manual manté interès perquè desplaça el debat. Les indústries creatives no són només un sector. Són un camp que obliga a repensar com entenem el valor, la producció i la mateixa idea d’economia.
  

El discurs sobre indústries creatives sovint es construeix amb categories econòmiques tradicionals. Aquest manual fa un pas més radical: planteja que aquestes categories ja no serveixen per entendre el valor cultural.