Interacció

  
En el marc d’una investigació impulsada per la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, es realitza el 2014 un estudi qualitatiu per entendre per què molts joves abandonen la biblioteca pública un cop finalitzen l’etapa escolar. La pregunta és especialment rellevant perquè més del 80 % dels joves tenen carnet de biblioteca, però menys del 17 % en fan un ús actiu. Les conclusions apunten menys a un problema d’accés que a una dificultat de la biblioteca per acompanyar els canvis vitals, socials i culturals que experimenten els joves.

L’estudi, basat en cinc grups de discussió amb trenta joves de perfils diversos, mostra que la relació amb la biblioteca canvia profundament al llarg de la vida. Durant la infància i la primària és percebuda com un espai proper, pensat per a ells, associat al joc, al descobriment i a les activitats familiars. A la secundària continua sent un lloc atractiu perquè ofereix autonomia, trobada amb els amics i una primera experiència d’espai compartit amb adults.

Tanmateix, amb l’arribada del batxillerat i la universitat es produeix un deslligam. Els participants expliquen que la biblioteca sembla orientada als infants i a la gent gran, mentre que els joves se senten poc interpel·lats pels espais, els continguts, el to de la comunicació i les activitats proposades.
  

▌«Els participants perceben que la biblioteca acompanya la infància però perd capacitat de connexió durant el batxillerat i la universitat.»
  

L’informe identifica una tensió significativa. Els joves continuen utilitzant la biblioteca per satisfer necessitats funcionals, especialment com a lloc d’estudi, d’accés a internet o de préstec de llibres. Al mateix temps, associen la institució amb la formalitat, el silenci, l’estudi obligatori i una idea de cultura que consideren distant dels seus interessos quotidians.

La recerca també posa de manifest que els joves prioritzen la socialització i les activitats compartides. Els seus espais de referència són aquells que permeten combinar relació interpersonal, flexibilitat, informalitat i interessos immediats. Cafeteries, casals juvenils o biblioteques universitàries apareixen sovint com a alternatives millor adaptades a aquestes expectatives.

Les recomanacions finals no plantegen una transformació radical de la biblioteca. L’estudi defensa reforçar allò que els joves consideren bàsic: horaris més adequats, espais diferenciats per estudiar o treballar en grup, més exemplars de lectures obligatòries, una comunicació activa a les xarxes socials i activitats connectades amb les seves aficions i preocupacions. La idea central és que la biblioteca només podrà esdevenir un espai cultural rellevant per als joves si abans és percebuda com un espai útil i significatiu en la seva vida quotidiana.

Més d’una dècada després, el valor principal d’aquest estudi no és tant la llista de serveis proposats com la pregunta que deixa oberta: com pot una biblioteca continuar sent un lloc de referència per a una generació que ja no necessita la institució per accedir a la informació, però que continua necessitant espais de trobada, orientació i construcció de sentit? (n. de l'e., 2026) 
  

Referència

Idèria Insights. (2014). Actituds i expectatives dels joves vers la biblioteca pública. Diputació de Barcelona, Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Text complet (pdf)