Diversitat cultural: discurs assumit, transformació pendent
L’informe europeu situa les institucions culturals al centre del diàleg intercultural. La qüestió no és tant el diagnòstic com la capacitat real de modificar pràctiques i estructures.
La diversitat cultural s’ha consolidat com un principi àmpliament assumit en les polítiques culturals europees. L’informe elaborat en el marc de l’Open Method of Coordination (OMC) en dona una nova formulació, centrada en el paper de les institucions culturals en la promoció del diàleg intercultural.
El document recull experiències i pràctiques que intenten arribar a audiències més diverses, alhora que identifica reptes i condicions per fer-ho possible. El punt de partida és clar. En un context marcat per tensions socials, crisi econòmica i l’augment de discursos excloents, les institucions culturals no poden limitar-se a programar. Se’ls atribueix una responsabilitat directa en la cohesió social.
Aquesta responsabilitat implica un desplaçament. No n’hi ha prou amb obrir les portes. Cal revisar els models de funcionament. Moltes institucions continuen operant amb lògiques concebudes en contextos socials molt menys diversos que els actuals. La qüestió, per tant, no és només d’accés, sinó de transformació institucional.
L’informe identifica un conjunt de factors que poden afavorir aquest procés. Entendre millor les audiències, incloses les que no hi participen. Incorporar la participació i la co-creació com a pràctiques habituals. Treballar amb mediadors culturals. Establir aliances amb altres actors, incloses entitats socials. Reforçar la formació dels equips i millorar les estratègies de comunicació. I, sobretot, planificar a llarg termini i avaluar els resultats.
Les recomanacions apunten en la mateixa direcció. Definir estratègies explícites, dissenyar programacions que tinguin en compte la diversitat, pensar més enllà de l’espai físic de la institució i treballar amb una mirada que combini escala global i acció local. També es posa l’accent en la necessitat d’incorporar infants i joves, i de garantir transparència i continuïtat en les polítiques.
Pel que fa a les administracions públiques, l’informe insisteix en la importància de clarificar rols i responsabilitats, sostenir el finançament en el temps i integrar la diversitat cultural com a criteri en les decisions de suport. També es proposa reforçar la cooperació entre institucions i sistematitzar l’avaluació.
En aquest marc, la Unió Europea apareix com a facilitadora de l’intercanvi de pràctiques i com a possible impulsora d’una agenda comuna, fins i tot amb la proposta d’una etiqueta intercultural per a institucions.
El conjunt del document consolida un marc de consens. La qüestió és fins a quin punt aquest consens es tradueix en canvis efectius en la manera com les institucions defineixen els seus públics, els seus continguts i les seves formes de treball. Perquè és aquí on la diversitat deixa de ser un principi i es converteix en pràctica.
- blog de Interacció
- 3308 lectures
