Informes de l’Institut d’Estadística de la Unesco

Dues mirades complementàries sobre com mesurar què fa la ciutadania amb la cultura i quin paper juguen les indústries culturals en l’economia, amb l’objectiu d’avançar cap a metodologies comparables sense perdre el context local.
 

L’Institut d’Estadística de la Unesco [2] ha publicat, en el marc del Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis clau per avançar en la mesura de la participació cultural de la ciutadania i en l’anàlisi de l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països. Tots dos treballs parteixen d’una revisió exhaustiva de la literatura i de la documentació existent, identifiquen les principals tendències internacionals i analitzen exemples pràctics de països que han desenvolupat metodologies de mesura especialment rellevants.

El primer informe, Measuring cultural participation [3], elaborat per experts de la Fundació Fitzcarraldo [4] d’Itàlia, aborda què entenem avui per participació cultural i per què és clau disposar d’instruments sòlids per mesurar-la. El document recull diverses definicions del concepte, examina com internet i les tecnologies digitals han transformat les pràctiques culturals i posa el focus en els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de mesurar-les. També ofereix una panoràmica de les principals metodologies utilitzades pels governs i les institucions culturals.

El segon estudi, Measuring the economic contribution of cultural industries [5], se centra en el pes creixent de les indústries culturals en el desenvolupament econòmic i en la competitivitat dels països. El text presenta un ampli recorregut històric i actual per les metodologies impulsades per organismes internacionals com la Unió Europea, l’OCDE, la WIPO o la mateixa Unesco, així com per diversos països dels cinc continents. Les taules comparatives faciliten la lectura crítica dels diferents enfocaments i permeten identificar els avantatges i les limitacions de cada mètode.

Ambdós estudis es tanquen amb un conjunt de recomanacions adreçades als governs i amb pautes per al disseny de futurs instruments de mesura. L’objectiu compartit és avançar cap a una metodologia comuna que respecti les especificitats de cada context i que, alhora, ofereixi una visió global capaç de facilitar la comparació entre països. Aquesta doble exigència de contextualització i comparabilitat és, al capdavall, un dels grans reptes de les estadístiques culturals contemporànies.