Interacció

El silenci es va arribar a apoderar dels carrers, però també de les sales de concerts, de les nits i dels caps de setmana sense tarimes ni patis de butaques, sense pistes de ball. Va regnar una pau inusual que forçosament ens aboca a la música enllaunada i digital, però en qualsevol cas, no més viva que els codis binaris que la feien sonar a casa.

La música per fi s’està desconfinant. Sembla ser que aquest estiu que aviat comença ens promet poder gaudir-la en viu, de nou, però diferent. Quin procés de desconfinament viu la música i quines són les opcions que trobarem per gaudir dels directes l’estiu del 2020? Veiem-ne algunes opcions:

Els autoconcerts

Semblava que l’autocinema era cosa del passat, doncs durant la pandèmia hem pogut veure el cotxe com a càpsula d’aïllament per a concerts a diversos punts del planeta, aquí podem veure el cas de Dinamarca: ‘Denmark’s Drive-In Venue Gets Around Coronavirus Event Ban’ o aquestes imatges del concert de Tim Bendzko a Düsseldorf, Alemanya, on els clàxons substitueixen els aplaudiments:

Tornar a l’interior, les sales de concerts.
 

Foto: Llibert Teixidó

Aquesta imatge és la de la Sala Jamboree de Barcelona i ens va impactar per ser la primera d'un públic que començava a desconfinar: 'El Jamboree pone a bailar a 30 personas en uno de los primeros conciertos con público en España'

“La mítica sala Jamboree de Barcelona ha decidido abrir sus puertas para celebrar el primer concierto post Covid-19 de la ciudad y del país. El grupo protagonista fue Clarence Bekker Band, quienes tocaron para un público de 30 personas, en dos pases: uno a las 20 horas y otro a las 22 horas.”

També Los Punsetes van ser pioners en un sistema mixt, amb públic en directe i públic en línia: “Hemos dado un concierto en plena pandemia”: 30 personas en la sala, 1500 pagando en online

"En cuanto a la otra mitad de este evento "mixto", la parte online del tema, se reunieron (a un precio de 3 euros por conexión) 1500 espectadores de todo el mundo, con especial incidencia de España y Latinoamérica", assegura l'article.

La plaça

Un altre pati de cadires que va impactar, aquest cop fora de Barcelona i a l’exterior va ser el del concert de Mazoni en el marc del Micro Maig a Santa Coloma de Queralt, veieu-ne una petita crònica: ‘Y la música volvió a la plaza’

Foto: Nando Cruz.

Terrasses i terrats

Les terrasses han sigut dels primers espais en confinar-se després de viure les hores de passeig i esport. És complicat, ja no trobar una cadira on fer una consumició al carrer o a les places, sinó trobar terrasses amb un espai habilitat per a la música en directe com si tenen molts locals interiors, però podem trobar alguns casos que s’han activat ben aviat com la terrassa del Palau de la Música o la Nova Jazz Cava a Terrassa, per exemple:

'La música en viu ja anima la terrassa del Palau de la Música'

'Torna la música en directe a Terrassa amb el cicle «Jazz a la Fresca»'

En aquest cas també hi trobem alguns terrats, solen ser petits i no sempre s’hi permet fer activitats, són els grans desaprofitats de la nostra arquitectura! A Coincidències ho saben molt bé, però a Rubí també:

A Rubí, l’envelaRts, proposa un nou cicle d’actuacions a càrrec d’artistes locals que significa el retorn de les arts en viu a la ciutat després de gairebé tres mesos de confinament.

Al carrer, l’espai públic

Torna la música al carrer, amb espais delimitats per als músics i punts al terra per indicar la situació del públic que s’aturi a escoltar la música a l’espai públic. Veieu-ho en aquesta breu notícia de betevé: ‘El programa Música al Carrer torna a Ciutat Vella’

Sense sal i sobre rodes: El grup terrassenc, Sense sal, ha compartit a xarxes el nou mètode, amb què pretenen oferir actuacions des d'un vehicle en moviment i així evitar aglomeracions, concerts itinerants.

‘Concerts itinerants: la pionera idea dels Sense Sal per a seguir actuant aquest estiu’

També les sales de concerts, d'Assac, s’obren a un espai obert com és el castell de Montjuic a Barcelona, la Vanguardia ho publica així: ‘Conciertos en el castillo de Montjuïc para ayudar a las salas pequeñas de música en vivo’, ara bé, en aquest cas tot i ser un espai obert i públic, caldrà tenir entrada per gaudir-los.

A més dels festivals musicals que s'han reinventat en petits formats, en espais oberts i seients a distància, l’SMAC, a través de Fundació Goteo, ha creat la Caixa de Ressonància (CDR), una plataforma per intercanviar activitats i experiències musical, sense ànim de lucre, amb eines digitals de codi lliure i que fomenta les bones pràctiques digitals per a la música a internet.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir aquest article de la Directa: ‘El sector musical presenta mesures per a una desescalada amb garanties per treballadores i públic’

Sembla clar que aquest estiu no veurem concerts massius, ni ballarem a primera fila, ni a festivals ni a les festes als carrers, però potser aprendrem a gaudir dels petits formats i la proximitat que molts espais han ofert sempre.

“Què passa si apliquem els nous mètodes de consum sostenible com a espectadors i oients? [...] Serem capaços de fer el mateix amb les arts i crear una autèntica cultura permanent, de la que tothom en pugui formar part? Demà segur que no, però podem anar per fases…”, proposa Edi Pou a ‘La cistella ecològica musical’.

En tot cas, sempre ens quedarà l’opció d’aïllar-nos als globus de The Flaming Lips:

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris