Interacció

  
L’informe del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals de 2013 dibuixa un escenari clar de contracció i adaptació. No és només un any més dins d’una sèrie. És un moment en què el sistema es redueix en termes de participació institucional, alhora que intenta mantenir activitat, públic i sentit com a servei públic.
  

El primer indicador és contundent. El nombre de municipis participants cau fins als 61, una reducció del 28% respecte a l’any anterior i del 45% en relació amb el 2009. Aquesta pèrdua no és homogènia: afecta sobretot els municipis petits i mitjans, que tenen més dificultats per sostenir programacions estables. El Circuit es manté, però amb una base territorial més estreta.

Malgrat aquesta contracció, l’activitat resisteix. Es programen 1.395 funcions, amb una caiguda moderada del 2,4% respecte al 2012.  Si s’incorporen les funcions impulsades per tercers en col·laboració amb els equipaments, la diferència pràcticament desapareix. El sistema no creix, però tampoc s’ensorra. Es reequilibra.

Aquest reajustament es percep millor en la composició de l’oferta. El teatre i la música continuen dominant clarament la programació, amb un 54% i un 38% de les funcions respectivament , mentre que la dansa i el circ retrocedeixen amb força. La diversitat de llenguatges escènics queda tensionada en contextos de restricció pressupostària.

Al mateix temps, emergeix una dinàmica menys visible però significativa: augmenten les companyies i els espectacles, mentre disminueixen les funcions. Això apunta a una programació més fragmentada i diversa, amb menys repeticions i una circulació més àmplia de propostes. El sistema opta per diversificar en lloc de concentrar.

La resposta del públic introdueix un element de contrast. L’assistència creix lleugerament, fins als 345.679 espectadors, i l’ocupació de les sales arriba al 62,5%, el valor més alt de la sèrie. Aquest increment es produeix en un context de reducció de l’oferta, cosa que suggereix una millora en l’eficiència de la programació i en la capacitat d’atracció.

Aquest resultat no és aliè a les decisions públiques. L’informe assenyala que molts municipis no van traslladar l’augment de l’IVA cultural als preus de les entrades. El manteniment de preus esdevé així una estratègia explícita per sostenir la demanda i preservar l’accés.

Amb tot, el sistema es transforma. Hi ha menys municipis, menys funcions i menys pes de determinats sectors. Alhora, hi ha més diversificació de l’oferta, més eficiència en l’ocupació i una certa estabilitat en el públic. El Circuit no desapareix, però canvia de forma.

La qüestió que queda oberta és de naturalesa política: fins a quin punt aquest reajustament respon a una estratègia o és simplement una adaptació forçada a la restricció de recursos. Dit d’una altra manera, si el sistema s’està transformant per decisió o per necessitat.
  

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals 2013