Apunts

Biblioteques fora de la zona de confort


  

Un informe que alerta de la distància entre serveis bibliotecaris i hàbits digitals de la ciutadania, i proposa una transformació profunda del model.
  

L’Informe APEI sobre Bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos medios y caminos, elaborat per Julian Marquina per a la Asociación Profesional de Especialistas en Información, analitza la bretxa creixent entre biblioteques públiques i usuaris.

Quan l’educació artística no necessita excuses


  
La recerca internacional mostra alguns impactes concrets de les arts en l’aprenentatge. Tot i així, la seva presència a l’escola no hauria de dependre d’aquests beneficis indirectes sinó del seu valor educatiu propi.
  

 En el debat públic sobre educació artística sovint apareix una pregunta recurrent: per a què serveixen les arts a l’escola? Les respostes acostumen a insistir en els seus possibles beneficis col·laterals.

Participació cultural sota lupa: quan les polítiques parlen més que les pràctiques



Un monogràfic que revisa críticament com governs i institucions defineixen, mesuren i utilitzen la participació en les arts, i què implica això per a les polítiques culturals públiques.
  

El número especial de Cultural Trends titulat Exploring policies on participation and engagement in the arts constitueix una síntesi crítica imprescindible per entendre el gir discursiu que ha viscut la participació cultural en les darreres dècades.

Els museus fan feliços?


  
Un estudi que connecta participació cultural i benestar, i obre preguntes sobre el valor públic dels museus

Els museus fa temps que han deixat de definir-se només per la conservació i l’exhibició. El debat actual els situa també en relació amb el benestar de les persones.

Menos industrias y más cultura. Marta Ardiaca, Rafa Milán, Jordi Oliveras


Publicat originalment en altres espai i recuperat a Interacció, aquest article planteja una crítica directa al paradigma de les indústries culturals com a eix de les polítiques públiques. El text assenyala que aquest enfocament tendeix a reduir la cultura a productes i sectors econòmics, desplaçant-ne la dimensió social i processual. En paraules dels autors, implica “considerar que la cultura es cosa de especialistas” i sotmetre-la “a la tiranía de los objetos culturales” . Interacció el recupera perquè aquest marc continua operant amb força: la tensió entre cultura com a indústria i cultura com a pràctica social segueix estructurant bona part de les decisions públiques (n. de l'e., 2026)
  

Traducción del articulo publicado originalmente en el Setmanari Directa, y después un poco más ampliado aquí y en Temptatives.


Por Marta Ardiaca, Rafa Milán y Jordi Oliveras
  

En las diversas asambleas y plataformas de cultura en las que hemos ido participando en los dos últimos años intentando plantar cara a las situaciones que vivimos, nos hemos encontrado el mismo dilema con el que se encuentran otras luchas del momento.

La galeria com a espai comunitari


  
Les galeries d’art s’han entès tradicionalment com espais de presentació i circulació d’obra. Tanmateix, en els darrers anys s’ha anat consolidant una altra mirada que les situa com a dispositius culturals amb capacitat educativa, comunitària i fins i tot política.
  

Ciutats creatives sota sospita: cultura, sostenibilitat i límits d’un model urbà


  
El llibre de Julia Hahn, publicat per la xarxa Cultura21, qüestiona el paradigma de la ciutat creativa i analitza fins a quin punt és compatible amb la sostenibilitat social i ambiental.
  

A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural Perspectives és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», coordinada per Sacha Kagan i Davide Brocchi. L’obra examina críticament un dels conceptes urbans més influents de les darreres dècades.

Accés cultural escolar i política pública: l’escala real d’un programa sostingut


  
L’informe anual del programa «Anem al teatre» del curs 2011-2012 permet observar amb precisió un tipus d’intervenció cultural sovint poc problematitzada: les polítiques d’accés cultural adreçades a l’escola. Lluny de ser una iniciativa puntual, el document mostra la consolidació d’un dispositiu estable que articula ajuntaments, Diputació i sector cultural amb un objectiu clar: garantir l’accés dels alumnes a experiències escèniques en condicions d’equitat territorial.
  

La llengua de signes també construeix lectors


  
La relació entre llengua, lectura i inclusió educativa ha estat objecte de debat durant dècades. Un estudi recent mostra que l’ús de la llengua de signes no només facilita la comunicació de les persones sordes, sinó que també contribueix a reforçar l’hàbit lector entre adolescents. La recerca apunta que el domini d’aquesta llengua millora les habilitats d’expressió i afavoreix la inclusió educativa i social
  

La relació entre llengua i lectura és central en qualsevol procés educatiu.

Construir ponts entre educació i cultura a Europa


Quan l’aprenentatge permanent i l’accés a la cultura deixen de caminar en paral·lel i passen a formar part d’una mateixa estratègia de cohesió social.
  

L’any 2013, la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l’Aprenentatge Permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) van impulsar conjuntament la iniciativa Building synergies between education and culture. Es tracta d’organitzacions que comparteixen una visió comuna en els àmbits de l’educació i la cultura, amb objectius com l’ampliació de l’accés a la cultura i a l’educació, el foment de la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.