Apunts

Diversitat religiosa a l’espai públic. Crònica de la Jornada RELIG’17


  
Crònica que desplaça la diversitat religiosa del registre de la convivència cap al terreny de la gestió pública, situant l’espai públic com a lloc de negociació de drets, reconeixement i conflicte, i interpel·lant directament les administracions sobre els seus instruments d’intervenció.(n. de l'e., 2026)
  
  
El 29 de novembre es van celebrar les Jornades RELIG 2017 centrades en espai públic i religió. Aquestes jornades, celebrades a l’Auditori de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC),  es vinculen amb la convocatòria d’Ajuts a projectes de recerca en l’àmbit de la diversitat religiosa gestionades per l’AGAUR i resoltes per la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) de la Generalitat de Catalunya.

Reivindicació feminista clara i contundent als Butaca 2017

El col·lectiu Dones i Cultura ha aprofitat la gala dels Premis Butaca 2017 per a fer una reivindicació feminista. Sovint es pensa que el sector de la cultura en general i les arts escèniques en particular, es troben en una situació d’igualtat; però arrossega les opressions d’una estructura patriarcal que discrimina a les dones, tant o més que a d’altres sectors.

Crònica del Seminari de Formació en Diversitat, Arts i Educació (A TEMPO)


  
Crònica que documenta una experiència formativa concreta i la situa com a espai d’articulació entre pràctica artística i acció educativa, amb un èmfasi clar en la dimensió transformadora i comunitària de les arts en contextos escolars i territorials. (n. de l'e., 2026)
  

Efervescència de la filosofia


  
El tercer dijous del mes de novembre va ser decretat per la Unesco el Dia Mundial de la Filosofia; aquesta data coincideix també amb el Barcelona Pensa. La filosofia no ens és llunyana, ja que es basa en fer-nos preguntes i intentar resoldre-les, el que fem diàriament; no és més que l’anàlisi crític de la realitat i deu ser per aquesta raó que des de les instàncies de poder sovint han intentat fer-li buit.

Ciència i construcció de la ciutat. Resum


  
Article que sintetitza un eix de debat de la jornada i el converteix en marc de lectura: la ciutat com a espai on els grans reptes contemporanis es materialitzen amb intensitat, exigint una articulació més estreta entre coneixement científic i decisió pública, amb una interpel·lació clara al paper de les administracions locals.(n. de l'e., 2026)
  

“El canvi climàtic té nom de ciutat: parlem dels huracans de Huston, dels incendis de Santa Rosa, de la pujada de l’aigua del mar a Miami”, afirma l’economista urbana de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans. Aquesta observació resumeix clarament com les ciutats s’han convertit en el primer front d’impacte dels grans problemes globals, començant pel canvi climàtic. “Aquest és un problema de tot el món, però són les ciutats les que han de fer front als seus efectes: és a les ciutats on s’inunda el metro!”, diu Viladecans.

Ciència i cultura al territori. Crònica

Quan l’empresa Hewlett-Packard estava valorant instal·lar-se a Sant Cugat, una de les preguntes que va plantejar va ser el nombre de llicenciats que era capaç de produir la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta anècdota resumeix la relació entre el món global de la ciència i la innovació i la realitat concreta i local del territori. La va explicar el Ramon Pascual, que llavors era rector de la UAB, durant la taula rodona “Ciència i cultura al territori”, que es va dur a terme en el marc del congrés Interacció17.

Ciència i Arts. Crònica

La darrera sessió de l'eix sobre 'el diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística' va ser la taula rodona 'Ciència i Arts', desenvolupada durant la tercera i última jornada d'Interacció17. En aquest debat van participar un total de cinc artistes que mantenen un especial vincle amb el món de la ciència, en una sessió coordinada per la física, divulgadora i ballarina Irene Lapuente.
 

Vells i nous espais per a la divulgació científica. Museus de ciències. Crònica

Museus de ciència
Vladimir de Semir

Periodista, director del suplement de ciència de 'La Vanguardia' i fundador de l’Observatori de la Comunicació Científica (UPF).

En el segle XXI s’ha perdut el sentit de parlar d’espais per divulgar la ciència, ja ho són tots. Hem passat d’una societat de la informació en què predominava la tecnologia, fins a una societat del coneixement, en què el cervell hi té un paper més important.

El Museu del Gas i el Museu de les Matemàtiques. Crònica

Museu del Gas

Eva Buch, directora de l’àrea de Patrimoni i Formació de la Fundació Gas Natural-Fenosa.

Eva ens ofereix una visió dels museus corporatius que volen mostrar altres objectes que obres d’art. Cal explicar perquè prenen aquesta línia, diu que la ciutadania encara entén que exposin col·leccions artístiques però no ciència i tecnologia. I ens fa qüestionar-nos on comença i on acaba el concepte «art». No és artístic un cyborg? No emociona?

Dietari a contracorrent


  
  

Un recorregut personal i crític pel paisatge cultural i polític català abans de l’era digital
  

La portada groga d’A contratemps evoca l’exposició dedicada al Manifest Groc de Dalí, Gasch i Montanyà, aquella declaració iconoclasta contra els convencionalismes culturals que l’autor del llibre va comissariar el 2004 i que també apareix evocada a les seves pàgines.