Apunts

De l’elefant blanc a l’èxit aparent: com es legitimen els equipaments culturals


  
L’etiqueta d’“elefant blanc” aplicada als equipaments culturals no és fixa ni definitiva. Tal com mostra l’article de Daniel Paül i Agustí, centres inicialment qüestionats poden acabar integrant-se amb èxit en el paisatge cultural d’una ciutat. El problema no és tant aquesta possible transformació com els criteris que la fan possible. L’anàlisi de diversos casos europeus i llatinoamericans revela que el canvi d’imatge dels equipaments s’ha construït sovint sobre bases fràgils: l’augment de visitants, la capacitat d’atreure turisme o la percepció de dinamisme econòmic, mentre queden en segon pla les repercussions socials, culturals i territorials reals.
  

Sostenir la programació en temps de crisi: els primers indicis d'un canvi de model

 
   
L'Informe de les programacions dels espais escènics municipals. Resultats 2012 documenta un punt d'inflexió en l'evolució del Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. Per primera vegada, la crisi econòmica es reflecteix simultàniament en gairebé tots els indicadors: disminueixen els municipis participants, la programació, els espectadors i la despesa en contractació.

Els museus locals creixen: més públic, més col·leccions i més producció pròpia


  
Les dades de la Xarxa de Museus Locals mostren un increment de visitants i un esforç creixent en la producció d’exposicions i en la gestió de col·leccions. Els museus municipals continuen consolidant-se com una infraestructura cultural de proximitat.
  

Els museus que formen part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona continuen ampliant la seva activitat i el seu públic. L’any 2012 els 64 museus integrats a la xarxa, repartits en 52 municipis, van registrar 991.671 visitants, un increment del 4,8 % respecte al 2011

“Jo tenc un cinema”: defensar les sales des de la ciutadania


  
Mirada des d’avui, la campanya conserva interès perquè anticipa debats que després han esdevingut centrals en les polítiques culturals locals: la gestió comunitària d’equipaments, la cultura com a infraestructura relacional i la necessitat de construir implicació ciutadana més enllà de la lògica de públics. El cinema ja no apareix només com una pantalla. Apareix com un espai que només continua existint si hi ha gent disposada a sentir-lo com a propi. (n. de l'e., 2026)
  
  
El tancament dels cinemes Renoir de Palma ha generat una de les reaccions ciutadanes més singulars dels darrers anys en l’àmbit cultural. Lluny d’assumir la desaparició de les sales com una conseqüència inevitable de la crisi del sector audiovisual, un grup de ciutadans ha impulsat el projecte CineCiutat amb la voluntat de recuperar els cinemes i gestionar-los cooperativament. La campanya Jo tenc un cinema forma part d’aquest procés i s’ha convertit en un dels seus principals instruments de mobilització pública.
  

​Els mestres holandesos tornen al carrer


  
  
La campanya obre preguntes que avui continuen vigents. Què passa quan el patrimoni adopta les formes de l’espectacle viral? Quina relació s’estableix entre cultura pública i marca corporativa, tenint en compte el paper del banc ING Group com a patrocinador principal? I fins a quin punt aquestes operacions amplien realment l’accés cultural o simplement transformen la cultura en un contingut emocionalment eficaç?

Mirat des d’avui, Our Heroes Are Back continua funcionant perquè no només promocionava una reobertura. Posava en escena una idea molt concreta de museu: un equipament que ja no espera passivament el visitant, sinó que competeix per l’atenció en el mateix ecosistema visual i emocional que la publicitat, l’entreteniment i les plataformes digitals.​ (n. de l'e., 2026)


  

Sortir de l’exposició: repensar el format per reconnectar art i societat


 
Martí Manen qüestiona el model expositiu tradicional i proposa imaginar espais més oberts, experimentals i socialment actius.
  

El comissari independent i crític d’art Martí Manen reflexiona en aquest llibre suggeridor sobre la noció clàssica d’exposició i convida a explorar formes més eficaces perquè l’art contemporani dialogui amb la societat.

Sis tendències que apunten cap al museu que ve



Un informe del Center for the Future of Museums identifica els canvis que marcaran les decisions estratègiques del sector
  

El segon informe anual del Center for the Future of Museums (CFM) de l’American Alliance of Museums ofereix una lectura sintètica dels moviments que han definit l’últim any en el camp museístic. L’objectiu és clar: facilitar als equips directius i tècnics una visió operativa dels factors que convé tenir presents quan es planifiquen estratègies i línies d’acció.

Els equips que fan possible l’equipament cultural


  
L’estudi Els equips de gestió dels equipaments culturals d’àmbit local s’inscriu en el desplegament del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010–2020 (PECCat) amb una voluntat clara: situar els equips humans al centre de la política d’equipaments. El punt de partida és explícit: no n’hi ha prou amb planificar infraestructures ni amb definir tipologies arquitectòniques. Un equipament cultural només esdevé servei públic si hi ha un equip de gestió capaç de donar-li forma, continuïtat i sentit.