Apunts

Les màquines entren en el llenguatge de l’art


  
Quan un robot deixa de fabricar objectes i entra en un escenari, canvia només la seva funció o també la nostra idea de creació? La incorporació de la robòtica a les arts escèniques i musicals obre un terreny d’experimentació on la tecnologia ja no funciona únicament com una eina, sinó que participa en la construcció mateixa de l’obra.

Cultura i desenvolupament: més enllà del paradigma econòmic


  
En els darrers anys, la relació entre cultura i desenvolupament s’ha reformulat de manera significativa. El volum editat per Igor Stokfiszewski parteix d’una crítica explícita a les aproximacions dominants, especialment aquelles que han reduït la cultura a motor de les indústries creatives o a factor de competitivitat econòmica. El seu plantejament és més ambiciós: pensar la cultura com una esfera capaç de contribuir a transformar les condicions socials, econòmiques i polítiques.
  

Llegir ja no és només llegir


  
¿Cómo leemos en la sociedad digital? Lectores, booktubers y prosumidores, dirigit per Francisco Cruces i coordinat amb Gemma Lluch, parteix d’una pregunta que travessa bona part dels debats sobre cultura digital: què està fent Internet amb la lectura? El llibre desplaça la resposta més immediata.

Quan una pilota fa música: pràctiques culturals que construeixen comunitat


  
El Basket Beat no és només una metodologia artística. És una manera d’entendre la cultura com a procés col·lectiu que activa vincles, genera aprenentatges i redefineix què vol dir participar.
  

Digitalització i transformació institucional


  
   
La digitalització s’ha incorporat al discurs cultural amb una promesa gairebé automàtica: més accés, més públics, més participació. Aquest informe europeu obliga a matisar aquesta narrativa. El digital no és només una eina que amplia l’abast, sinó un desplaçament profund en la manera com es produeix, es distribueix i es governa la cultura. I aquest desplaçament posa en qüestió moltes de les categories amb què encara operen les institucions.
  

Cultura i món rural: de recurs a infraestructura de vida


  
Les conclusions del Foro Cultura y Medio Rural (2017) proposen un desplaçament que no és menor: deixar de pensar la cultura en el món rural com un recurs complementari per començar a entendre-la com una infraestructura central de sosteniment social, econòmic i demogràfic. El document no ofereix un model tancat, però sí un marc que obliga a revisar moltes de les inèrcies amb què s’han abordat les polítiques culturals en aquests territoris.
  

Cultura digital i desplaçament del públic


  
La cultura digital no només amplia l’accés als continguts, sinó que desplaça el lloc mateix des d’on s’ha pensat històricament la política cultural. Si durant dècades el focus s’ha situat en els equipaments i la seva capacitat d’atraure públics, avui l’expansió dels usos en línia obliga a preguntar-se si aquesta centralitat encara és operativa. Què vol dir “accés a la cultura” en un context on la participació es produeix també fora dels espais institucionals, mediada per plataformes, algoritmes i lògiques econòmiques que no responen a l’interès públic?

El Nadal dels robots

  
  
La tecnologia pot transformar les formes culturals, però pot arribar a substituir allò que les fa significatives? Aquesta és la pregunta que, des de la ciència-ficció publicitària, planteja Weihnachten 2117, el vídeo nadalenc que EDEKA ha publicat sota l’etiqueta #KeinFestOhne.

La revolució dels makers: com els Fablabs transformen la producció i la ciutat


  
  
Camille Bosqué, Ophelia Noor i Laurent Ricard, amb l’editorial Eyrolles, presenten Fablabs, etc., un llibre que aprofundeix en la revolució dels makers, un moviment que està redefinint la producció i la creació des d’una perspectiva col·laborativa. Aquest fenomen es fonamenta en els FabLabs: laboratoris oberts que ofereixen maquinària digital per fabricar objectes i que es regeixen pels valors de cooperació, intercanvi i innovació.
  

Hackejar la cultura: experimentar abans que programar


  
Llegida avui, la guia no és només una eina per organitzar activitats. És un símptoma d’un canvi més profund: el pas d’una cultura basada en la programació i la mediació institucional a una cultura que incorpora l’experimentació oberta, la reutilització i la col·laboració com a formes de producció. (n. de l'e., 2026)