Apunts

Escenaris que intervenen en la vida quotidiana


  
Les arts escèniques durant anys van ser llegides sobretot des de la lògica de la producció artística, la programació i la difusió cultural. L’informe Nous entorns de creació i intervenció proposa desplaçar aquesta mirada i observar un altre moviment que comença a consolidar-se amb força a Catalunya: projectes escènics que treballen en escoles, hospitals, barris, centres penitenciaris o espais comunitaris, i que entenen el teatre i la dansa no només com a pràctiques artístiques sinó també com a eines de relació, participació i transformació social.
  

Cultura intel·ligent vol dir treballar amb dades, màquines i plataformes


L’Anuari AC/E 2016 introdueix un concepte clau: la “cultura intel·ligent”. No és només una etiqueta tecnològica. És una manera de descriure un canvi profund en la creació cultural, cada cop més vinculada a dades, algoritmes i entorns híbrids entre el físic i el digital.


El desafío de exponer: procesos y retos museográficos

Iñaki Arrieta Urtizberea (ed.) | Universitat del País Basc

Publicació que aborda el complex procés de comunicació que implica exposar ja que intervenen una gran diversitat d’actors (polítics, patrocinadors, conservadors, comissaris, dissenyadors, tècnics, especialistes i visitats) que determinen i condicionen l’acció d’exposar. S’hi recullen set estudis de cas que expliquen aquesta complexitat i descriuen el procés de disseny i muntatge d’una sèrie d’exposicions realitzades a museus i centres patrimonials europeus i nord-americans.

Fes Cultura. Pla Estratègic Cultura Valencià 2016-2020

Generalitat Valenciana. Conselleria d' Educació, Investigació, Cultura i Esport

Ahir es va presentar el primer Pla Estratègic Cultural Valencià, una eina de planificació batejada com "Fes cultura", dissenyada a partir d’un estudi encomanat al Departament d'Economia Aplicada a la Cultura (Econcult) de la Universitat de València i elaborada amb la col·laboració dels agents culturals. L'objectiu: fer més i millor cultura i convertir-la en un motor del canvi de model productiu.

Cultura després de la crisi: recuperació insuficient i model en tensió


  
Després de la gran recessió, alguns indicadors culturals apunten una lleu millora. L’informe sobre l’estat de la cultura a Espanya 2016 ho confirma, però també en matisa l’abast: la recuperació existeix, però no reverteix les pèrdues ni resol les febleses estructurals del sistema.
  

El valor de la cultura més enllà de l’impacte


  
La justificació pública de la cultura s’ha construït a partir d’una pregunta aparentment pragmàtica: què aporta? Creixement econòmic, regeneració urbana, cohesió social, benestar, turisme o innovació han estat alguns dels arguments més utilitzats per legitimar la inversió cultural. L’informe Understanding the value of arts & culture, impulsat per l’AHRC britànic, intenta desplaçar aquest marc i planteja una idea més complexa: el valor de la cultura no es pot reduir ni a l’impacte econòmic ni a una defensa abstracta de l’“art per l’art”.
  

Governar un teatre més enllà de la programació


  
Llegit avui, el llibre ajuda a entendre alguns dels debats actuals sobre equipaments culturals municipals. La tensió entre centralitat i proximitat, la dependència del finançament públic, la dificultat de sostenir equips professionals estables o la necessitat d’avaluar el valor públic de la cultura apareixen aquí formulats amb una claredat poc habitual. (n. de l'e., 2026)
  

Hi ha llibres sobre màrqueting cultural, sobre planificació estratègica o sobre economia de la cultura. N’hi ha menys que intentin explicar què significa gestionar un teatre des d’una mirada integral. La gestión de teatros: modelos y estrategias para equipamientos culturales, de Lluís Bonet i Héctor Schargorodsky, ocupa precisament aquest espai.

La cultura com a infraestructura del país

  
  

The Culture White Paper és especialment rellevant perquè constitueix el primer llibre blanc sobre cultura publicat pel govern britànic en més de cinquanta anys. El document no concep la cultura com un àmbit que calgui simplement protegir o subvencionar, sinó com una política transversal amb una contribució decisiva a l’educació, la cohesió social, el desenvolupament territorial, el creixement econòmic i la projecció internacional del país.

La cultura no es atractiva para las empresas que actúan como mecenas

Cultura y Alianzas (CyA) 

La cultura posee una baja valoración en comparación con el resto de ámbitos de patrocinio para las empresas mecenas, según se desprende del estudio 'Las alianzas entre empresas e instituciones culturales', realizado por la asociación Cultura y Alianzas (CyA) en colaboración con la Cámara de Comercio de Barcelona.

De este modo, la encuesta analiza el grado de importancia que la empresa otorga a cada ámbito de destino de las acciones de patrocinio, en el que las compañías encuestadas otorgan a la cultura una valoración más baja que al resto de ámbitos de patrocinio, al situarse en penúltima posición, por detrás de acciones en investigación científica e  I+D+i, y en asistencia y cooperación.

Gestionar l’impacte social de les arts també transforma la gestió cultural


  
El projecte europeu Managing Art Projects with Societal Impact (MAPSI) parteix d’una qüestió que ha adquirit força en el debat cultural: si cada vegada es demana més a les arts que contribueixin al benestar, la cohesió, l’educació o el desenvolupament dels territoris, com s’han de gestionar els projectes artístics que assumeixen explícitament aquests objectius?