Apunts

El medi ambient a través de l'art.


  
Un llibre que explora com les pràctiques artístiques poden incidir en la sostenibilitat ambiental i transformar la consciència ecològica col·lectiva
  
  

Es pot millorar el medi ambient a través de l’art? Aquesta és la pregunta de partida de Forma, Art i medi ambient: participar en la sostenibilitat, una obra que proposa anar més enllà del reciclatge o la reutilització per analitzar com els projectes artístics poden intervenir directament en la relació amb l’entorn natural i generar canvis reals, tant en el territori com en les actituds quotidianes de la ciutadania.

El municipalisme cultural davant el repte dels béns comuns


  
Aquest article de Nicolás Barbieri permet tornar sobre un moment que va generar grans expectatives en les polítiques culturals locals: l’arribada dels anomenats ajuntaments del canvi després de les eleccions municipals de 2015. L’autor no en fa un balanç ni una celebració. Prefereix formular preguntes sobre què va canviar realment en les polítiques culturals de ciutats com Barcelona, Madrid o Saragossa i fins a quin punt aquelles experiències van aconseguir transformar les lògiques tradicionals de l’acció cultural pública.
  

La cultura com a motor del desenvolupament local


  
L'interès per la cultura com a factor de desenvolupament local ha anat més enllà de la conservació del patrimoni o de la promoció del turisme. Aquest document de l'OCDE, elaborat com a text de base de la conferència Unleashing the Transformative Power of Culture and Creativity for Local Development (Venècia, 2018), proposa un canvi de perspectiva: la cultura no és només un sector econòmic ni un servei públic, sinó un ecosistema capaç de generar creativitat, cohesió social, innovació i desenvolupament territorial.

Robots a escena

La robòtica forma part de la nostra vida diària, però sovint passa desapercebuda. Els robots que normalment fan feines mecàniques, poden guanyar protagonisme i arribar a pujar als escenaris?

L’empresa de robòtica alemanya KUKA és una multinacional que a banda de subministrar maquinaria a la indústria, també treballa en projectes de cultura i oci en els que posa la maquinària al servei d’artistes.

¿Com explicar què és l’art a un departament educatiu mort?

Jordi Ferreiro | Quadern de les Idees, les arts i les lletres

1. Jo venia a una visita guiada però crec que m’he equivocat.

Permetin-me que em presenti: el meu nom és Jordi Ferreiro i seré el seu guia en el dia d’avui. Porto quasi set anys treballant a centres i museus d’art contemporani com a educador i com a artista. Trobar-se un artista col·laborant amb un departament educatiu era poc habitual fa uns anys, però espero que durant la visita d’avui entenguin que això no ens hauria de semblar pas tan estrany.

De la fàbrica cultural al laboratori ciutadà


  
El capítol IV de Industrias culturales y creativas. Perspectivas, indicadores y casos proposa una lectura crítica d’un dels grans dispositius culturals urbans de les darreres dècades: les fàbriques de creació. Andrea Estankona Loroño descriu com aquests espais apareixen en el context postindustrial, enmig de la globalització, la crisi sistèmica i la consolidació de la creativitat com a recurs econòmic estratègic.
  

Governar la cultura: límits estructurals del model català


  
Les polítiques culturals a Catalunya han viscut en les darreres dècades una paradoxa persistent. D’una banda, la cultura ha guanyat centralitat social, econòmica i simbòlica com mai abans. De l’altra, s’ha instal·lat una sensació recurrent de crisi, de desgast del model i de manca d’horitzó compartit. El llibre de Rius Ulldemolins, Martínez Illa i Martín Zamorano proposa una hipòtesi clara per entendre aquesta tensió: el problema no és tant la cultura com la manera com s’ha governat.
  

Cultura i desenvolupament: més enllà del paradigma econòmic


  
En els darrers anys, la relació entre cultura i desenvolupament s’ha reformulat de manera significativa. El volum editat per Igor Stokfiszewski parteix d’una crítica explícita a les aproximacions dominants, especialment aquelles que han reduït la cultura a motor de les indústries creatives o a factor de competitivitat econòmica. El seu plantejament és més ambiciós: pensar la cultura com una esfera capaç de contribuir a transformar les condicions socials, econòmiques i polítiques.
  

Tuit de la setmana. Una definició irònica i lúcida de la gestió cultural


  
  

“Com a gestor cultural? Jo empaqueto i dono sentit a la feina dels altres, que són deu vegades millor que jo en les seves tasques”. #peccataminuta #peccatavillatoro pic.twitter.com/f0wA0BF6kD 

— Peccata Minuta (@peccata8minuta) February 7, 2018
  

El valor de la cultura: entre evidència i fonament polític


  
L’informe The value and values of culture proposa un gir que encara avui no està resolt en moltes polítiques culturals: deixar de justificar la cultura només pels seus impactes instrumentals i reconèixer-la com a base constitutiva de la vida democràtica i social. El document no es limita a compilar evidències; intenta ordenar un marc en què el valor de la cultura no és únicament econòmic o social, sinó també normatiu, en tant que articula els valors que sostenen la convivència europea.