Apunts

Museus petits, reptes enormes


  
Els ecomuseus i els museus etnològics catalans ocupen un lloc paradoxal dins el sistema cultural. Tot i la seva feble centralitat institucional i la manca històrica d’un gran museu nacional d’etnologia a Catalunya, molts petits museus locals han aconseguit una projecció pública notable i fins i tot reconeixement internacional. L’article de Xavier Roigé i Mireia Guil analitza aquesta contradicció i la converteix en una pregunta sobre el futur dels museus de proximitat en un context marcat per la pressió turística, la crisi climàtica i la transformació social dels territoris.
  

Declaració de l’Assemblea Metropolitana Manifesta 15

   


El text és el resultat d'un procés participatiu que va néixer amb l'objectiu de fomentar la cultura a la regió metropolitana de Barcelona i que ha comptat amb les aportacions de diverses ciutats d'aquest territori

Dotze són les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona representades en aquest procés de participació ciutadana en el marc de la Capital Europea de la Democràcia que tenia per objectiu explorar i experimentar nous espais de governança i processos democràtics en el desenvolupament de polítiques culturals.
 

Activat l'Observatori de la Cultura de Catalunya, una plataforma pública sobre els drets culturals


La Diputació de Barcelona participa en el nou Observatori de la Cultura de Catalunya que ha creat la Generalitat, una plataforma pública dedicada a recollir, elaborar i posar a l’abast de la ciutadania el conjunt de dades i informacions relatives a la vida cultural del país i a l’exercici dels drets culturals. L’Observatori també té com a objectiu donar informació transparent sobre els recursos públics dedicats a la cultura i avaluar-ne els impactes i el retorn social que produeixen.

Més recursos, mateixos límits: la cultura en tensió el 2023


  
L’informe del CoNCA 2023 mostra un sistema cultural que recupera volum i activitat, però que continua arrossegant tensions de fons. L’augment de recursos no es tradueix automàticament en un canvi de model. El que emergeix és una cultura que creix, però no acaba de reordenar-se.
  

Biblioteques de proximitat: valor social i tensions d’un model local


  
L’article parteix d’una constatació que travessa bona part de les polítiques culturals locals contemporànies: la cultura ha esdevingut central en els processos de transformació urbana, però ho ha fet des d’una posició ambigua, sovint desarticulada i plena de tensions internes. En aquest marc, la xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona es presenta com un cas especialment revelador per analitzar com es materialitzen aquestes contradiccions en els equipaments de proximitat.
  

Com ens associem per fer cultura?


Com ens associem per fer cultura? Un cop d’ull a les darreres enquestes sobre participació cultural (i algunes consideracions)


 
Un dels trets definitoris de la comunitat cultural catalana és el paper que ha jugat l’associacionisme com a via de participació de la ciutadania en l’àmbit de les arts i la cultura. El fet de no disposar d’un estat que acompanyi, articuli i impulsi la vida cultural en tots els seus àmbits i d’haver patit la hostilitat dels poders polítics en períodes recents de la història ha provocat que a Catalunya, i al conjunt dels territoris de parla catalana, la vitalitat cultural s’expressi, en bona part, mitjançant l’autoorganització i la iniciativa col·lectiva.

Nou visor interactiu actualitzat dels principals beneficiaris dels Next Generation a Catalunya


El Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat ha posat en marxa aquesta nova eina amb informació de l’impacte real d’aquests fons a Catalunya, que permet consultar com s’han distribuït aquests recursos a Catalunya, en convocatòries, licitacions i concessions directes realitzades tant per la pròpia Generalitat com pel govern espanyol
 

Sostenir les arts en viu des del local: mirar lluny sense perdre el context


  
L’article de Tena Busquets proposa una lectura situada sobre el paper de l’administració pública en el sosteniment de les arts en viu, construïda des de la pràctica quotidiana dels equipaments escènics municipals. El text parteix d’una experiència concreta, les xarxes de teatres públics i les dinàmiques de cooperació territorial a les comarques de Girona, per situar una tensió de fons que travessa avui les polítiques culturals: la distància entre unes estructures institucionals hereves de l’estat del benestar i unes pràctiques artístiques que operen cada cop més en clau relacional, comunitària i contemporània.
  

Tres de cada quatre artistes catalans ingressen menys de 18.000 euros anuals


  
Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa. Gairebé la meitat guanyen menys de 6.000 euros a l'any.
 

Més pressupost no és més política cultural


  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2024 mostren un augment rellevant del finançament públic i una recuperació del sistema després de la pandèmia. La qüestió no és si hi ha més recursos, sinó com es distribueixen, amb quins criteris i quin model cultural estan consolidant.