Apunts

Arriben els primers consells del 2025 i ho fan de la mà de la Jordina Puntí Abelaira.
      

Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Filosofia) ha cursat diversos màsters i postgraus en Cultura Popular i Tradicional, en Empreses Culturals i el Màster de Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona.

Ha treballat com a gestora cultural a Sant Cugat del Vallès, i ha estat la cap del Servei de Cultura de Cerdanyola, i de Patrimoni, Turisme i Innovació cultural a Sant Cugat, així com Directora de l’Àrea de Cultura.

Els dies 12 i 14 de novembre el CERC ha dut a terme la formació Les programacions culturals per a infants en els municipis i una de les formadores que l’han impartit ha sigut Magalí Homs i Ros, directora del Festival de literatura i arts infantil i juvenil (FLIC), que ens ha parlat dels programes que duen a terme per al  foment del gust de la lectura i la mediació literària, tant en l’àmbit educatiu com el cultural, i pel desenvolupament professional en l’àmbit de la Literatura Infantil i Juvenil.

La Magalí Homs i Ros és Directora de Tantàgora, serveis literaris i culturals.

Publicat l'octubre de 2024 i elaborat per Associació Catalana de Crítica d'Art (ACCA) i Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC), aquest Codi de bones pràctiques per a concursos de direcció i caps d'àrea de museus, monuments i centres d'art, amb l’objectiu que l’apliquin els museus, monuments i centres d’art —tant de titularitat pública com privada— per propiciar així convocatòries de concursos de direcció i caps d’àrea modèliques.
 

En els darrers temps, les associacions de professionals d’arts visuals han detectat nombroses convocatòries de concursos de direcció en museus, monuments i centres d’art del país —tant de titularitat pública com privada, però receptors de fons públics— que han creat controvèrsia

  
Els ecomuseus i els museus etnològics catalans ocupen un lloc paradoxal dins el sistema cultural. Tot i la seva feble centralitat institucional i la manca històrica d’un gran museu nacional d’etnologia a Catalunya, molts petits museus locals han aconseguit una projecció pública notable i fins i tot reconeixement internacional. L’article de Xavier Roigé i Mireia Guil analitza aquesta contradicció i la converteix en una pregunta sobre el futur dels museus de proximitat en un context marcat per la pressió turística, la crisi climàtica i la transformació social dels territoris.