Apunts

La cultura no és un luxe: és infraestructura democràtica

Per què necessitem polítiques culturals valentes i transversals?

Yolanda Colás Álvarez — Sociòloga (especialista el cultura, educació i TIC) i Gestora Cultural.

.

La cultura acostuma a aparèixer en el debat públic com un extra: un espai d’oci, d’entreteniment o de consum. Una “capa final” que es pot retallar quan hi ha dificultats pressupostàries. Però, quan mirem la cultura des d’una perspectiva social i no merament d'entreteniment o consum, apareix una veritat incòmoda: sense cultura no hi ha cohesió, no hi ha expressió crítica, no hi ha comunitat, no hi ha empoderament ni creixement.

Defensar les polítiques culturals vol dir defensar un dret ciutadà i un espai de transformació social.

El foc festiu, patrimoni viu: noves eines per a una gestió segura i compartida



La nova guia de recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics reforça el paper dels ajuntaments i colles en la protecció d’una tradició que combina cultura, comunitat i responsabilitat.
  


A Catalunya, el foc és molt més que un element festiu: és un llenguatge cultural que encén identitats locals, vincula generacions i projecta la força col·lectiva d’un poble que viu la festa com una forma de participació i pertinença. Els correfocs, les cercaviles i el bestiari de foc formen part d’un patrimoni immaterial que ha crescut en complexitat i reconeixement

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Segona quinzena d'octubre


  
  

En aquesta segona quinzena d’octubre, el #Som311 recull com la cultura local continua actuant com a espai d’innovació i cohesió. Dels debats sobre governança patrimonial a Premià de Mar fins als projectes de pensament crític de Manresa o la revitalització comunitària de Sant Boi, els municipis mostren que la cultura no és només activitat, sinó estructura i mirada. Els ajuntaments i agents culturals impulsen projectes que connecten ciència, art i ciutadania, i que consoliden la cultura com a motor de transformació quotidiana.

Quan la neutralitat dissol la política cultural: el paper dels tècnics municipals



  
Aquest article parteix del monogràfic d’ A*DESK sobre la desaparició de les polítiques culturals per situar els tècnics municipals al centre de la reflexió. El tècnic pot legitimar aparells simbòlics o fer explícit que tota decisió és política.
  

El monogràfic d’ A*DESK sobre la desaparició de les polítiques culturals assenyala un risc evident: la cultura pot reduir-se a activitat sense política. Allà on abans hi havia marcs estratègics i voluntat redistributiva, avui dominen calendaris d’actes i relats sobre creativitat i innovació. Com assenyala Jorge Sanguino, a l’editorial, quan la cultura esdevé escenografia, perd el seu sentit crític i comunitari.

Quan la cultura ha de competir amb la ciutat que tens al costat


  
El Pla d’Acció Cultural de Sant Vicenç dels Horts no parteix de la manca ni de la dispersió. Parteix d’una condició més profunda: una ciutat metropolitana amb desigualtats internes, pressió externa i una cultura que ha de demostrar el seu paper en un ecosistema urbà competitiu.


Granollers obre una consulta preliminar per repensar la gestió dels centres cívics amb una mirada comunitària, inclusiva i basada en els drets culturals

L’Ajuntament de Granollers ha posat en marxa un procés obert per a consolidar i repensar el model de gestió de la Xarxa de Centres Cívics de la ciutat. Aquesta iniciativa es concreta en una consulta preliminar de mercat adreçada a empreses i professionals amb experiència en drets culturals, acció comunitària i gestió d’equipaments culturals, amb l’objectiu de construir uns equipaments més arrelats al territori, oberts a la diversitat i potenciadors de la comunitat.

1

#Compartim. Setmana 42-43


Setmanes de debat dens sobre la cultura com a espai de democràcia i resistència. Els articles que destaquem aquesta quinzena comparteixen una preocupació de fons: la fragilitat del vincle entre cultura i vida pública en un context d’austeritat, desigualtats i noves hegemonies simbòliques. Des de la reflexió sobre els festivals i el paper de la creació, fins a la defensa de la llibertat artística o la revisió del model institucional, la lectura que en fem des del món local és clara: la política cultural no pot limitar-se a gestionar recursos, sinó que ha de protegir el dret a “fer cultura” com a pràctica social compartida.
  
  

Quan la cultura és central en el discurs… però perifèrica en l’arquitectura


  
El Pla d’acció cultural de Masquefa parteix d’una afirmació forta: la cultura ha de ser un dels eixos principals de la política municipal. La lectura política no està en aquesta declaració, sinó en el que passa quan es contrasta amb la resta de l’arquitectura estratègica del municipi.
  

El tren de la felicitat fa parada al Cafè Nou


  
Quinze anys de teatre comunitari i humor compartit des de Serveis Socials de Mataró, amb el Grup de Teatre Magín pujant de nou a l'escenari.
  
  

Fa quinze anys que, des de Serveis Socials de Mataró, pugem cada dijous a un tren una mica especial. No és un tren que porti pressa ni té horaris marcats. És el tren del teatre, de la creativitat, de les segones oportunitats i de la rialla compartida. En diem Grup de Teatre Magín, i neix d’un taller que va començar el 2011 amb la idea d’obrir un espai d’oci i expressió per a persones que vivien situacions d’aïllament o fragilitat social.

Quan la política cultural comença per dins


  
El Pla d’acció cultural de Pallejà fixa un objectiu clar: situar la cultura al centre del desenvolupament municipal. La lectura política no està en aquesta declaració, sinó en el fet que el mateix pla evidencia que, abans d’expandir l’acció cultural, cal enfortir l’estructura que l’ha de sostenir.