Apunts

‘La relació entre les dones i la cultura sempre ha estat problemàtica’


  
Entrevista a Àngela Lorena Fuster 
  

Aprofitant la  celebració de l’Espai Claustre ‘Les dones i la cultura: història, conflicte, i canvi’, celebrat al CERC el passat 27 de gener, hem entrevistat Àngela Lorena Fuster, investigadora, professora universitària i referent de primer ordre en el camp dels estudis sobre el paper de la dona en la cultura i el pensament, amb especial atenció a autores com Hannah Arendt, Simone Weil, Iris Murdoch, Ágnes Heller, Luce Urigaray i Judith Butler.

Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.
  

Cultura, gènere i governança: la igualtat com a principi o com a sistema


  
La guia de la Unesco sobre cultura i gènere proposa una arquitectura institucional global per a la igualtat, però també obre preguntes sobre com aquesta mirada s’aterrarà als municipis. Llegida des del territori, la guia interpel·la la necessitat de traduir la igualtat en pràctiques situades, més enllà dels indicadors o dels marcs normatius.

1

Lectures per a l’acció cultural local: Identitats de barri i performativitat urbana


  

Fingir raíces: la identidad barrial en la ciudad contemporánea

Autor: El Antropólogo Perplejo (Jose Mansilla, dr. en Antropología Social)

Data: 19 d’octubre de 2025

Font: Recuperat de https://antroperplejo.wordpress.com/2025/10/19/fingir-raices-la-identidad-barrial-en-la-ciudad-contemporanea/
  


Context

L’article analitza com la identitat barrial a les ciutats contemporànies —especialment a Barcelona— es construeix com una posada en escena: un relat col·lectiu que sovint és més representació que memòria viva. L’autor explora com aquesta identitat esdevé un recurs per a la gentrificació o per a la comercialització simbòlica dels espais urbans, posant en qüestió la idea d’autenticitat i els discursos de pertinença.

La desigualtat que (encara) no sabem mirar


Aprenentatges útils per repensar la cultura local. Una lectura que desfà certeses i afina la mirada.
  

Un article recent de Mariano Zamorano i Nicolás Barbieri sobre les polítiques culturals de Barcelona (2019–2023) ens ha fet pensar. No tant per allò que diu de la ciutat, sinó per les preguntes que pot obrir a qualsevol municipi que vulgui abordar les desigualtats des d’una política cultural pública.

L’escletxa de gènere cultural, en dades


Eurostat publica per primer cop un article específic sobre desigualtats de gènere al sector cultural. Les dades revelen avenços importants en paritat d’ocupació, però també posen en evidència desequilibris persistents en salaris, condicions laborals i accés a càrrecs directius.
  


  

Ni tòtems ni tabús: veus orgulloses

         
  

Amb totes les veus, amb tot l’orgull

En un moment en què moltes veus s’utilitzen com a símbols, cal tornar a escoltar-les. No per representar-les, sinó per deixar-les parlar.

L’Orgull també és memòria, crítica i imaginació. A Catalunya, són moltes les persones que —des de la creació artística, la recerca o l’activisme— han contribuït a ampliar els límits del que entenem per cultura. Aquest article recull algunes d’aquestes veus: diverses, situades i desacomplexades. Algunes fa anys que fan camí; d’altres encenen ara els escenaris o les xarxes. Però totes són part d’una cultura viva i radicalment plural.

Els meus millors consells, de Miquel Missé


Miquel Missé és sociòleg, expert en gènere i sexualitat. Actualment està implicat en diferents línies de treball que van des de la investigació, la pedagogia i la comunicació. Treballa com a consultor i formador independent en qüestions de gènere i diversitat sexual. I també es dedica a la divulgació del pensament i les ciències socials. Alhora, treballa com a comissari i assessor de continguts en múltiples projectes escènics i culturals. És conductor del programa de diàlegs entre estudiants de secundària i intel·lectuals convidats del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Des de fa 6 temporades és col·laborador del programa radiofònic Vostè primer dirigit per Marc Giró a RAC1.
    

Museus amb mirada feminista: transformar des de totes les funcions


Una guia clara, viable i necessària per revisar els museus des del detall quotidià fins a la seva estructura, amb propostes aplicables també des dels municipis.


 

El feminisme fa temps que interpel·la les institucions culturals, però sovint ho fa des de fora o des de les grans ciutats. Repensar el museu. Una guia de reflexió i actuació amb perspectiva feminista és una proposta que interpel·la directament els equips professionals, pensant en el dia a dia dels museus i equipaments d’arreu del país.

1

#Compartim Setmana 19


 
Setmana 19 i el mapa cultural no s’atura: projectes arrelats al territori, museus valents que es transformen, debats oberts sobre accessibilitat, memòria i precarietat. A #Compartim ens fixem en les iniciatives que aposten per una cultura més justa, participativa i connectada amb la realitat social. Aquesta setmana, el dret a la cultura ressona fort, des del Pallars fins a Brussel·les.
 
  

Art per arrelar joves al Pallars

Rural Utòpica: "Els joves no tenen accés als drets culturals en els territoris de muntanya"

Núria Mora, 6 de maig de 2025

La Rural Utòpica és una associació nascuda al Pallars Sobirà per combatre l’aïllament cultural dels joves en territoris de muntanya. Les impulsores —Vanesa Freixa, Violeta Bofarull i Marta R. Peribáñez— denuncien que els adolescents no tenen garantit l’accés als drets culturals, especialment a l’art, que consideren essencial per al desenvolupament personal i comunitari.

#Compartim. Setmana 15


  
  
Setmana 15 de l'any i la primavera continua renovant energies. Amb la Setmana Santa a la volta de la cantonada, el sector cultural segueix viu amb propostes, reflexions i tendències que mereixen ser seguides de prop.

A #compartim, seleccionem els articles, informes i opinions que ens han semblat més rellevants. Què hem descobert aquesta setmana? Aquí ho teniu.
 
  

Ser artista quan ets de fora: amb el talent no n’hi ha prou

Joana Justícia, 11 d'abril  de 2025

L’article destaca les dificultats que afronten els artistes d’origen estranger que viuen a Catalunya. Malgrat el seu talent i la seva tasca, sovint es veuen atrapats en la invisibilitat, la precarietat laboral i la manca de suport institucional.