Destacats

La cultura com a eina d'inclusió de les persones migrants a les ciutats


 


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

Guia inclusiva per a museus que volen obrir-se a tothom


 K6 Gestión Cultural  i Elkartu | Font, M., Andrade, N.
 

Avançar en matèria d’accessibilitat en els espais culturals és una tasca essencial per garantir la participació de totes les persones en les pràctiques culturals. Com a espais oberts a la interacció i la reflexió, els museus – de tota índole – tenen al davant una oportunitat per liderar el camí cap a la plena accessibilitat mitjançant enfocaments més creatius i flexibles. Però, per on començar?

Violències sexuals als espais públics. Sensibilització, prevenció i atenció


  
Campanyes com el No és no o el Només sí és sí o la disposició d’un Punt Lila en espais de festes populars formen part del paisatge nocturn a la majoria dels nostres municipis. L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 23 i el 25 de febrer, és anar una mica més enllà i oferir eines per establir protocols per la sensibilització, la prevenció i l’atenció d'agressions sexuals en aquests contextos sensibles que tenen lloc en espais d’oci nocturn i esdeveniments i festes en espais públics locals.

Violències sexuals en els espais d’oci i festius. Entrevista a Carla Alsina i Ivet Oriols


  
Entrevista que desplaça la qüestió de les violències sexuals dels casos puntuals cap a una lectura estructural i sistèmica, i situa l’acció cultural municipal com a espai clau d’intervenció a través de protocols, transversalitat institucional i corresponsabilitat comunitària. (n. de l'e., 2026)
  
  
Amb motiu del curs ‘Violències sexuals en els espais d’oci i festius’ entrevistem Carla Alsina i Ivet Oriols. Aquesta conversa ens endinsa en el món de les violències sexuals i ens ofereix estratègies per combatre-les i intentar eradicar-les.

Dones i cultura. Que el sostre de vidre es comenci a esberlar és responsabilitat col·lectiva

Recentment s’han celebrat els 25 anys dels Acords de Beijing, la quarta Conferència Mundial sobre les Dones que va suposar un abans i un després a l’agenda internacional pel que fa als drets i les llibertats de les dones i les nenes arreu del món. Aquesta conferència mundial va tenir com a resultat la 'Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing' (ONU Dones, 1995), signada per 189 països i amb un seguit d’objectius estratègics per tal d’assolir la igualtat real i efectiva entres dones i homes.

Amb la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 però, la celebració d’aquesta fita i la pertinent revisió per aconseguir nous acords s’ha vist ajornada. Aquesta situació està provocant un retrocés en l’adquisició de drets i llibertats d’àmbit mundial. La crisi de coronavirus ha fet augmentar la violència masclista i l’empobriment femení, fet que demostra la necessitat d’adoptar noves mesures i de manera urgent per tal de revertir aquesta situació.

Manifest 8 de març 2021, Dia Internacional de les Dones

L’actual crisis socioeconòmica i sanitària provocada per la pandèmia COVID-19, obliga al debat feminista a adaptar-se urgentment a la nova situació i posar al centre del debat l’evidència que les existents desigualtats de gènere, ara s’han accentuat.

Perquè existeix una interrelació directa entre la crisis de la COVID-19 i la vida de les dones, de totes les edats i en totes les esferes de la vida (socials, econòmiques, polítiques, acadèmiques, laborals, familiars, digitalització, etc.), per tant és més necessari que mai reforçar les polítiques feministes per posar la vida al centre, i focalitzar noves polítiques en pro l’equitat de gènere.

No volem més Matildes | Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

#NoMoreMatildas

T’imagines què hauria passat si Einstein hagués nascut dona? Menystenir el treball de les dones científiques, els èxits de les quals han estat – i estan – sovint atribuïts als seus col·legues masculins, ha estat una xacra molt estesa al llarg de la Història. És el que es coneix com l’Efecte Matilda, recollit per primera vegada per la sufragista i activista Matilda Joslyn Gage en l’assaig ‘Woman as Inventor’.
 

Escolta les desigualtats en cultura

Cultura i desigualtat. Un curs de podcast transnacional.
 

'Culture & inequality' es tracta d’un curs de podcast transnacional gratuït i col·laboratiu presentat per l'European Center for the Study of Culture & Inequality. El curs s'estructura a partir d'una sèrie de podcast didàctics sobre cultura i desigualtat, concebuts durant el primer confinament global la primavera de 2020, quan estudiants i professors de tot el món van haver de passar a la docència en línia en qüestió de setmanes i la interacció a l’aula va deixar d’estar lligada a una ubicació física.

De la llei a la realitat: per què la igualtat no arriba a la cultura


  
Han transcorregut tretze anys des de la promulgació de la Llei orgánica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i en el dia d’avui les dones continuen sent "invisibles'. Es miri des d'on es miri, els estudis amb perspectiva de gènere que analitzen les dinàmiques dels diferents sectors culturals demostren una desigualtat clara entre homes i dones des de l'àmbit de la representació fins a la direcció de les institucions.

Museus digitals, tiktokers i apartheid cultural

El mes d'octubre passat ens ha deixat moltes idees fresques que ens agrada compartir amb vosaltres, també i especialment a través de la nostra pàgina de Facebook. Us n'heu perdut alguna?

Challenges, playbacks i milers de filtres. El boom que ha tingut la xarxa TikTok des que va començar la pandèmia ha sigut espectacular. Ho exposa amb certa mirada generacional l’article de Jorge Carrión al New York Times, «TikTok: la banda sonora de la pandemia». I és que si bé la cultura digital ja formava part de les nostres vides, més directa o indirectament, s’ha imposat amb força per la crisi sanitària de la COVID-19, irrompent en tot tipus d’espais i continguts, poc o menys imaginats abans.