Destacats

F_MDAT | Finestres Mostra D'Artistes Transterritorial


Videografies d'artistes i pràctiques culturals comunitàries, que es mostren en un format expositiu en viu en línia. Aquesta exposició virtual en viu té com a objectiu suscitar diàlegs transterritoriales relacionats amb la sobirania alimentària, l'accés a l'aigua i els sentiments i pensaments sobre el que és la comunitat.

La inclusió dels migrants mitjançant les polítiques culturals locals


 MC2CM | Baltà, J.


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

Cultura digital: vetllar per una societat digital inclusiva


Et sona el despertador del mòbil. Cap a la feina revises Twitter per estar al dia. Per treballar tens l’ordinador, la tablet i el mòbil. Surts a fer un cafè i pagues amb el mòbil. Et desplaces escoltant música a través d’Spotify. Al arribar a casa encens la televisió. Mentre fas el sopar escoltes un podcast a través de la tablet. Al llarg del dia has passat per davant d’unes 5 pantalles simultàniament i moltes més hores de les que voldries reconèixer.

Guia inclusiva per a museus que volen obrir-se a tothom


 K6 Gestión Cultural  i Elkartu | Font, M., Andrade, N.
 

Avançar en matèria d’accessibilitat en els espais culturals és una tasca essencial per garantir la participació de totes les persones en les pràctiques culturals. Com a espais oberts a la interacció i la reflexió, els museus – de tota índole – tenen al davant una oportunitat per liderar el camí cap a la plena accessibilitat mitjançant enfocaments més creatius i flexibles. Però, per on començar?

Violències sexuals als espais públics. Sensibilització, prevenció i atenció


  
Campanyes com el No és no o el Només sí és sí o la disposició d’un Punt Lila en espais de festes populars formen part del paisatge nocturn a la majoria dels nostres municipis. L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 23 i el 25 de febrer, és anar una mica més enllà i oferir eines per establir protocols per la sensibilització, la prevenció i l’atenció d'agressions sexuals en aquests contextos sensibles que tenen lloc en espais d’oci nocturn i esdeveniments i festes en espais públics locals.

Precarització del sector cultural i inequitats en la participació, reptes clau en l'era post-Covid

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals.
 

Per Nicolás Barbieri , investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials, 12 de març de 2021. Desè article del dossier «Canvi 20-21»

Violències sexuals en els espais d’oci i festius. Entrevista a Carla Alsina i Ivet Oriols


  
Entrevista que desplaça la qüestió de les violències sexuals dels casos puntuals cap a una lectura estructural i sistèmica, i situa l’acció cultural municipal com a espai clau d’intervenció a través de protocols, transversalitat institucional i corresponsabilitat comunitària. (n. de l'e., 2026)
  
  
Amb motiu del curs ‘Violències sexuals en els espais d’oci i festius’ entrevistem Carla Alsina i Ivet Oriols. Aquesta conversa ens endinsa en el món de les violències sexuals i ens ofereix estratègies per combatre-les i intentar eradicar-les.

Dones i cultura. Que el sostre de vidre es comenci a esberlar és responsabilitat col·lectiva

Recentment s’han celebrat els 25 anys dels Acords de Beijing, la quarta Conferència Mundial sobre les Dones que va suposar un abans i un després a l’agenda internacional pel que fa als drets i les llibertats de les dones i les nenes arreu del món. Aquesta conferència mundial va tenir com a resultat la 'Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing' (ONU Dones, 1995), signada per 189 països i amb un seguit d’objectius estratègics per tal d’assolir la igualtat real i efectiva entres dones i homes.

Amb la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 però, la celebració d’aquesta fita i la pertinent revisió per aconseguir nous acords s’ha vist ajornada. Aquesta situació està provocant un retrocés en l’adquisició de drets i llibertats d’àmbit mundial. La crisi de coronavirus ha fet augmentar la violència masclista i l’empobriment femení, fet que demostra la necessitat d’adoptar noves mesures i de manera urgent per tal de revertir aquesta situació.

Manifest 8 de març 2021, Dia Internacional de les Dones

L’actual crisis socioeconòmica i sanitària provocada per la pandèmia COVID-19, obliga al debat feminista a adaptar-se urgentment a la nova situació i posar al centre del debat l’evidència que les existents desigualtats de gènere, ara s’han accentuat.

Perquè existeix una interrelació directa entre la crisis de la COVID-19 i la vida de les dones, de totes les edats i en totes les esferes de la vida (socials, econòmiques, polítiques, acadèmiques, laborals, familiars, digitalització, etc.), per tant és més necessari que mai reforçar les polítiques feministes per posar la vida al centre, i focalitzar noves polítiques en pro l’equitat de gènere.

No volem més Matildes | Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

#NoMoreMatildas

T’imagines què hauria passat si Einstein hagués nascut dona? Menystenir el treball de les dones científiques, els èxits de les quals han estat – i estan – sovint atribuïts als seus col·legues masculins, ha estat una xacra molt estesa al llarg de la Història. És el que es coneix com l’Efecte Matilda, recollit per primera vegada per la sufragista i activista Matilda Joslyn Gage en l’assaig ‘Woman as Inventor’.