Destacats

Vint-i-un grans de raïm culturals per tancar el 2021 (sense ennuegar-se, és clar)


Queden poques hores per tancar un altre any. Han estat tres cents seixanta-cinc dies pandèmics que tenim ganes de deixar enrere, amb el permís d’una nova lletra de l’alfabet grec. L’òmicron és una o, és a dir, un cercle, forma geomètrica que ens recorda l’uròbor, la serp que es mossega la cua i que simbolitza l’etern retorn, la infinitud. Com la pandèmia, el conte de mai no acabar. Després que plogués sobre mullat, que surfegéssim onades i resistíssim sismes i erupcions, semblava que teníem el peu al coll al virus, però ha tornat a mossegar.

Creative Carbon Scotland: una iniciativa referent per abordar el canvi climàtic


  
Llegit avui, l'article no és només una presentació d’iniciativa. És una indicació de direcció: quan la sostenibilitat es pren seriosament, la cultura deixa de ser un complement i es converteix en infraestructura de transformació.(n. de l'e., 2026)
  

El canvi climàtic ha entrat en l’agenda cultural. Aquesta iniciativa escocesa mostra què implica fer aquest pas de manera sistemàtica: construir eines, metodologies i aliances perquè el sector cultural actuï com a agent de transformació.
  

 

La Nova Bauhaus Europea i l’aposta per la cultura en la lluita contra el canvi climàtic


Fa més de cent anys, l’escola de la Bauhaus va revolucionar el món de l’arquitectura, l’art i el disseny del segle XX i es va convertir en una de les institucions docents d’innovació europea més emblemàtiques (1919-1933). Aquest moviment d’entreguerres, liderat per Walter Gropius, va conformar una nova relació forma-funció en què la imaginació, l’estètica i el sentit pràctic aplicats a la vida quotidiana van combinar-se per millorar la vida de les persones en el trànsit cap a la modernitat.

Els set sabers d’Edgar Morin i l’Agenda 2030


Unesco
 

No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.

Repensar el patrimoni a través els béns comuns i el "commoning"


Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.

Innovació en l’era postpandèmia. El nou gir digital i els espais de la cultura (2/2)


Durant el darrer any i mig, els espais de la cultura, tant en la seva vessant digital com en la física, han vist transformats els seus usos i han experimentat canvis que, si bé abans de l’era COVID ja eren veloços, amb el brot del coronavirus han donat lloc a escenaris que en molts casos es prefiguraven lluny encara. La pandèmia, amb el confinament com a primera mesura, va provocar la redefinició immediata i semipermanent dels espais de la vida urbana i cultural, i de la quotidianitat mateixa.

Què poden fer l’art i la cultura per a la transformació ecològica?


Istanbul Foundation for Culture and Arts (İKSV)
 

Reflexionar i trobar solucions per reduir l’impacte de la crisi climàtica és – no cal dir-ho a aquestes alçades – una qüestió que ha de ser central per a les arts i la cultura.

Guia per integrar l’Agenda 2030 en el sector cultural


Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS)


Aterrar l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la cultura no és sempre una tasca fàcil, sobretot si tenim en compte que, malgrat els esforços del sector, no existeix un ODS específic per a la cultura i les arts.

Cultura CGLU. Declaració d’Esmirna


 

Sota el títol «La cultura defineix el futur», la ciutat d’Esmirna (Turquia) ha acollit aquest setembre la 4a Cimera de la Cultura de CGLU, que va comptar amb la intervenció d'autoritats de l’àmbit de la cultura i de les relacions internacionals de la província de Barcelona.

La Cimera s’ha fonamentat en el treball sobre cultura i ciutats sostenibles, i a través de xerrades i sessions ha promogut l’intercanvi d’experiències, innovacions i polítiques de ciutats i territoris de tot el món. La cultura té el poder per ampliar els drets i les llibertats de totes les persones, millorar el seu benestar, construir comunitats més sanes i resilients que no deixin ningú enrere, i oferir una dimensió essencial del desenvolupament sostenible.

Les biblioteques com a espais refugi, segurs i oberts per a l’exercici dels drets culturals


Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l’exercici dels drets culturals, en l’enfortiment de la capacitat de contribuir lliure i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l’accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.