Destacats

Descolonizando cómo pensamos sobre el arte | Decolonizing How We Think About Art | Décoloniser la façon donc on pense sur l’art

 


 www.ataec.com

Red Glocal Asociativa de Artistas, Culturas & Acciones Comunitarias/Climáticas

@ataeccom | https://ataec.wordpress.com/ | Podcast_Cultural Landscapes 
 
 

El arte, como generalmente se refiere a la sociedad, trae a la mente pinturas, estatuas y actuaciones arraigadas en la sociedad occidental. La pintura del Renacimiento y las películas de Hollywood suelen estar a la vanguardia del arte para muchos grupos humanos. Sin embargo, todas las culturas del mundo crean arte, y la forma que toma puede ser drásticamente diferente de una cultura a otra. Parece haber algo en el arte, algo estético que nos permite reconocer el arte como arte, independientemente de sus orígenes. Este concepto de estética universal juega un papel importante en la comprensión de la relación entre el arte occidental y el no occidental porque perpetúa las narrativas coloniales que borran el ingenio de los pueblos indígenas1.

De l’accés a la capacitat de fer cultura

  
  
La tesi doctoral Espacios activos y derechos pasivos. Una historia no resuelta en las políticas culturales de proximidad, de Sergio Ramos Cebrián, planteja una qüestió central per a les polítiques culturals locals: què significa materialitzar realment els drets culturals en els espais de proximitat?

Cardant Cultura: una fàbrica d’arts o un nou model de suport a la creació?


 
Una cooperativa cultural impulsa un espai de producció i residència a Les Masies de Roda. El projecte amplia serveis per a creadors i planteja quin paper poden jugar aquests dispositius en el sistema cultural local.
  

Escenaris de futur per a les arts i la cultura


Changeist - Therme Group - Arup
 

En un món cada vegada més canviant, accentuat pels efectes de la pandèmia, els actors de la cultura i les arts han estat prenent mesures per repensar les seves respectives estratègies per afrontar els diversos escenaris de futur. Amb tot, donada la idiosincràsia del sector, desenvolupar estratègies de forma conjunta esdevé fonamental per fer front als reptes de forma holística.

Pla de sostenibilitat ambiental per als sectors culturals


Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)
 

L’ICEC compta amb un Pla de sostenibilitat propi, amb un horitzó 2022-2024, que vol ser un referent a nivell català i estatal, i que té per objectiu incentivar i promoure que d’altres organitzacions i empreses del sector cultural es posicionin i elaborin el seu propi full de ruta per millorar la seva activitat a nivell ambiental, i per tant, impactar més positivament en la societat.

Darreres perspectives sobre ciència en les polítiques culturals


L’interès per la ciència no ha deixat de créixer en els darrers anys en els àmbits local i global: els avenços tecnològics, l’evolució dels sistemes d’innovació i el desenvolupament de processos de recerca i transferència de coneixement, més oberts, participatius i transdisciplinaris, estan marcant les agendes dels governs, vinculades a l’aprofundiment de la concepció de la ciència com a component essencial de la cultura.

[Aportación para el debate] La cultura y el patrimonio en la España invisible


En el siguiente enlace podéis acceder al capítulo La cultura y el patrimonio en la España invisible: políticas culturales en los municipios españoles de menos de 5.000 habitantes aparecido en la monografía de la editorial Aranzadi: Las políticas sociales que vendrán (2021)

1

Fer possible la pràctica artística


  
Les polítiques culturals locals han posar l’accent en la construcció d’equipaments, la programació i l’accés als productes culturals. L’estudi Itineraris artístics i realitat social, elaborat per Enric Aragonès Jové per a l’Institut de Cultura de Barcelona l’any 2020, desplaça aquesta mirada i formula una pregunta més profunda: què passa després de l’accés? Qui pot sostenir una trajectòria artística? Qui pot convertir la cultura en una pràctica pròpia i continuada?
  

Anuari Polièdrica: una panoràmica d’iniciatives en la intersecció entre art, educació i comunitat


Polièdrica
 

El magazine i arxiu digital cultural Polièdrica ha llançat el seu anuari 2021, una panoràmica dels articles i notícies que s’han publicat al llarg de l’any passat i que es fan ressò d’una diversitat d’accions i projectes impulsors d’innovació – provinents especialment per agents independents – i que giren al voltant de la intersecció entre art, educació i comunitat.

Begoña Román: ‘La presencialitat és la condició sine qua non de l’experiència estètica’


  
Entrevista que desplaça el focus de l’accés com a problema de barreres cap a la qualitat de l’experiència cultural i la seva dimensió ètica, qüestionant una política basada en el consum i reclamant participació real, acompanyament i treball en xarxa com a condicions per a una cultura amb capacitat transformadora. (n. de l'e., 2026)

  
Hem entrevistat Begoña Román amb motiu de l’Espai Claustre 'Polítiques culturals i educatives. Propostes per a una visió conjunta i integral’. Aquesta és la interessant conversa que vàrem mantenir-hi.