Destacats

Després de la pandèmia: de qui són els espais de la cultura?


  
La pandèmia va accelerar la digitalització de la cultura, però també va obligar a mirar de nou els espais físics. Places, carrers, biblioteques, centres cívics, museus, parcs i equipaments culturals van deixar de ser elements de fons de la vida quotidiana per convertir-se en objectes de debat públic. La interrupció de les activitats presencials va fer visible fins a quin punt aquests espais no són només contenidors d'activitats, sinó infraestructures essencials de relació, participació i ciutadania.

El valor de la cultura per construir comunitats igualitàries i socialment sostenibles


Göteborgs Stad
 

Per què cal que les administracions públiques inverteixin en cultura? Quin és l’important rol de l’administració cultural? Amb l’objectiu de descriure la complexitat de mesurar el valor de la cultura i els seus efectes positius en la societat, Klas Grinell, expert en cultura i professor de la Universitat de Göteborg, ha elaborat l’informe “The value and social effects of culture

Arteterapia vol. 16: com contribueixen l'art i l'artteràpia a pal·liar els efectes del trauma?


Universidad Complutense de Madrid | Ediciones Compluense


Us presentem la revista científica Arteterapia. Papeles de arteterapia para la inclusión social, publicada anualment per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), dedicada a estudis que aborden aspectes clínics, educatius, socials i culturals de l'artteràpia i altres àmbits que cerquen una major inclusió social a través de la pràctica i l’educació artística.

Què poden fer l’art i la cultura per a la transformació ecològica?


Istanbul Foundation for Culture and Arts (İKSV)
 

Reflexionar i trobar solucions per reduir l’impacte de la crisi climàtica és – no cal dir-ho a aquestes alçades – una qüestió que ha de ser central per a les arts i la cultura.

Les emocions també transformen l'aprenentatge als museus


  
Les emocions fomenten l’empatia en els visitants de museus, són una condició prèvia per a l’aprenentatge i, fins i tot, influeixen en el disseny dels espais museístics. Per tant, no seria cap desgavell pensar que els museus haurien de tenir en compte aquest factor per connectar millor amb els visitants apel·lant a les emocions.

Interacció21. Cultura i Salut: generant benestar

 
                


La cultura és una activitat que va lligada amb el benestar, la salut psicològica i la cohesió social. Són moltes les iniciatives que vinculen la cultura amb l’augment de la salut, moltes d’elles amb validació científica, i que han proliferat en els últims anys. Per tal de subratllar la necessitat d’incorporar la cultura com a actiu que comporta benestar i contribueix a la salut mental  i mostrar experiències punteres i contrastades en aquest sentit, el proper 10 de novembre se celebra al Paranimf de la Diputació de Barcelona la jornada Interacció'21 titulada Cultura i Salut: generant benestar. Hi esteu convidats!

La digitalització no és innovació. Repensar els espais culturals després de la pandèmia


  
La pandèmia va accelerar processos que ja estaven en marxa. En pocs mesos, equipaments culturals, administracions i organitzacions van traslladar una part significativa de la seva activitat a l'entorn digital. La urgència de mantenir el contacte amb els públics i sostenir una mínima continuïtat de la vida cultural va convertir la digitalització en una prioritat immediata. Tanmateix, un cop superada la fase d'emergència, la pregunta rellevant no és fins a quin punt la cultura s'ha digitalitzat, sinó quin tipus d'ecosistema cultural està emergint d'aquest procés.  

Cultura versus hipermedicació: les claus del Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)


Agència de Salut Pública de Catalunya
 

Segons l'Institut Català de la Salut (ICS) s’estima que un 80% dels factors que determinen la salut de les persones estan fora del sistema sanitari i cada vegada el consens al voltant dels beneficis de la participació en activitats culturals i comunitàries en la prevenció de problemes de salut – especialment aquells relacionats amb la salut mental – és creixent.

La incertesa com a motor dels espais escènics


  
L'informe analitza l'impacte immediat de la pandèmia sobre els espais escènics municipals de la província de Barcelona a partir dels indicadors dels Cercles de Comparació Intermunicipal. La seva aportació va més enllà de quantificar una caiguda sense precedents de l'activitat. Mostra com els equipaments són capaços d'adaptar-se a una situació extraordinària i incorpora noves dimensions d'anàlisi que fins aleshores no s'havien mesurat, especialment l'activitat no presencial i els efectes organitzatius de la crisi

‘Un projecte cultural ha de tenir una base ideològica ben fonamentada, estructurada i construïda’.


Entrevista a Elisabet Parés, gestora cultural i editora.
 

Amb motiu del curs ‘Creació, seguiment i avaluació de projectes culturals’ hem entrevistat Elisabet Parés, una gestora cultural de gran personalitat que ha sabut dotar el nostre àmbit de noves energies i visions renovadores.
 

CERC: Pertanys a una nova generació de gestors culturals. Què creus que estàs aportant en aquest camp?