Setmana 19 i el mapa cultural no s’atura: projectes arrelats al territori, museus valents que es transformen, debats oberts sobre accessibilitat, memòria i precarietat. A #Compartim ens fixem en les iniciatives que aposten per una cultura més justa, participativa i connectada amb la realitat social. Aquesta setmana, el dret a la cultura ressona fort, des del Pallars fins a Brussel·les.
Art per arrelar joves al Pallars
Rural Utòpica: "Els joves no tenen accés als drets culturals en els territoris de muntanya"
Núria Mora, 6 de maig de 2025
La Rural Utòpica és una associació nascuda al Pallars Sobirà per combatre l’aïllament cultural dels joves en territoris de muntanya. Les impulsores —Vanesa Freixa, Violeta Bofarull i Marta R. Peribáñez— denuncien que els adolescents no tenen garantit l’accés als drets culturals, especialment a l’art, que consideren essencial per al desenvolupament personal i comunitari.
Diglòssies de mal pagador
La publicació Pressupostos participatius al món local, editada per la Diputació de Barcelona, recull de manera clara i ordenada les fases, preguntes clau i bones pràctiques per impulsar un procés participatiu que permeti a la ciutadania decidir com es destina una part del pressupost municipal. 
Fa pocs dies, la Comissió Europea ha publicat l’Eurobaròmetre especial 562, un estudi sobre les actituds dels ciutadans envers la cultura (European Commission, 2025a). La gràcia d’aquest tipus de documents és que no només aporten dades, sinó que ens donen pistes sobre com percep la ciutadania el paper de la cultura en el seu dia a dia, quins canals utilitza per accedir-hi i quins obstacles encara condicionen la participació. I sí, tenim també els resultats desglossats per Estats. 
Quan les preguntes obliguen el museu a mirar-se
Continuar, i amplia, la conversa iniciada per Raquel Torrecilla Pallarès, membre d'Interacció, a Linkedin
Les preguntes que Raquel Torrecilla Pallarès ha compartit arran de la XXI Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus no són simples interrogants metodològics. Són una intervenció política. Són un recordatori que el museu, la seva arquitectura, els seus rols, les seves prioritats, és una construcció que pot ser llegida, disputada i transformada. I sobretot, són un avís que el debat no es pot quedar en el recinte d’una jornada: necessita espais públics de pensament, com Interacció, que permetin aprofundir-hi i donar-los continuïtat.