Destacats

Ponsa: «Quan les autoritats sanitàries s’expressen de forma tan contundent, un polític ha de saber entomar el que toca»

ACN Barcelona |2 novembre 2020

La Consellera reitera que l'horitzó per la "represa" cultural passa per tornar a una Rt inferior a 1

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha explicat aquest dilluns als grups parlamentaris el tancament de l’activitat escènica i els cinemes com un mal inevitable davant l’agreujament dels indicadors sanitaris. "Quan les autoritats sanitàries s’expressen de forma tan contundent, un responsable polític ha de saber entomar el que toca”, ha assumit la consellera davant les crítiques de diversos grups parlamentaris. Ponsa confia que la “represa” arribi aviat, però ha recordat que no serà abans que la velocitat de propagació (Rt) del coronavirus baixi fins a 0,9. Des del Parlament la consellera ha confirmat que el Consell Executiu de dimarts aprovarà la partida extraordinària de 17,2 milions en “ajudes directes” al sector “per cada mes d’aturada

Pensar la cultura des de la ciutat: més que un canvi d’escala, un canvi de marc


  
El treball Cultura en clave urbana no és un estudi més sobre cultura i ciutat. És un intent deliberat de reordenar el camp. Parteix d’una idea que, tot i semblar assumida, encara no s’ha traduït del tot en pràctica: la intervenció cultural i el govern de la ciutat ja no es poden pensar per separat. El que proposa el document és precisament explorar què implica prendre aquesta afirmació seriosament.
  

Reaccions del dia després

Els gestors de la pandèmia han tornat a condemnar la cultura a l’ostracisme. Indignació i desolació davant el tancament imposat al sector.

Aquí teniu un recull de les reaccions a la premsa del dia després.


L'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en l’àmbit regional i local


Comitè Europeu de les Regions (CdR)
 

Una “generació perduda” per la COVID-19? Riscos identificats en el nou Baròmetre Regional i Local de la UE
 

La primera edició del Baròmetre Anual Regional i Local de la Unió Europea se centra en l’impacte de la pandèmia sobre els ens subestatals i identifica els principals riscs als que aquests últims hauran de fer front en els propers temps.

L’activitat cultural queda novament suspesa

La cultura ha estat declarada un bé essencial i es considera segura, però ha quedat confinada amb les noves mesures del Govern per reduir la transmissió de la Covid-19 i evitar el col·lapse de les unitats de cures intensives. Així doncs, entre altres restriccions, l’Executiu ha suspès les activitats culturals en espais interiors o exteriors durant 15 dies.

En concret, teatres, cinemes i sales de concert queden tancats de nou, mentre que les biblioteques només poden oferir el servei el servei de préstec. Per la seva part, museus, galeries, sales d’exposició i arxius poden obrir amb un aforament màxim del 33%.

Governar la proximitat cultural en temps de mutació


  
Les polítiques culturals locals ja no poden limitar-se a programar activitats o gestionar equipaments. Aquesta és la idea de fons que travessa el text de Jordi Font i Cardona, escrit en un moment en què la digitalització, la crisi dels marcs estatals clàssics i l’emergència de noves formes de participació començaven a alterar profundament les bases sobre les quals s’havien construït les polítiques culturals de finals del segle XX. Políticas culturales locales: con la mirada puesta en el futuro és, sobretot, un intent de pensar què pot significar governar culturalment des de la proximitat en un context de mutació estructural.
  

Cultura exterior, política interior: el mirall de l’Estat de la Cultura a Espanya 2020


  
L’Informe sobre l’estat de la cultura a Espanya 2020 posa el focus en l’acció cultural exterior. El que emergeix, però, no és només una lectura internacional, sinó una pregunta interna: amb quina arquitectura política i institucional es projecta la cultura d’un país.
  

L’esdeveniment com a coartada: imatge, competència i desgast de la política cultural


  
  

L’article de Philippe Teillet parteix d’una constatació que desplaça el debat habitual: l’absència de la cultura en el centre de la discussió política no és un accident recent, sinó una constant amb excepcions puntuals. El moment dels anys vuitanta apareix com una anomalia en què la cultura va ser intensament polititzada i mobilitzada com a recurs simbòlic. Fora d’aquest episodi, la cultura ha ocupat un lloc secundari en l’agenda política, amb una presència intermitent i sovint vinculada a altres interessos. Aquesta lectura permet entendre millor el gir progressiu cap a l’“esdevenimentialització” de les polítiques culturals.
  

Nous estudis sobre polítiques culturals a Vilassar de Dalt i Gelida

Vilassar de Dalt i Gelida ja disposen d’un nou instrument per a la millora de les seves polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha elaborat dos estudis -el Pla d’acció cultural de Vilassar de Dalt i el Pla d’equipaments culturals de Gelida- que s’emmarquen en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona.

Ambdós estudis defineixen una estratègia que planteja un escenari ple d’incerteses provocades per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. Fet que sens dubte ens ha portat una situació crítica, complexa i desconeguda, a la qual haurà de fer front la gestió municipal, però en estreta col·laboració i coordinació amb institucions, col·lectius, entitats i particulars. I sempre amb l’objectiu d’aconseguir mitjançant la planificació estratègica uns serveis públics de qualitat.

Planificar cultura més enllà del document


  

Durant els anys noranta i els primers dos mil, els plans estratègics de cultura van consolidar-se com una de les grans eines de modernització de les polítiques culturals locals. El text d’Albert de Gregorio, escrit des de l’experiència acumulada en diversos processos de planificació a Catalunya, és especialment revelador perquè no se centra tant en la metodologia tècnica dels plans com en una pregunta menys habitual: què fa sostenible un pla cultural? La qüestió sembla administrativa, però és profundament política. No es tracta només de redactar diagnòstics o definir línies d’actuació, sinó d’entendre fins a quin punt un pla és capaç de generar capacitat d’acció compartida, legitimitat i continuïtat en el temps.