Interacció

‘Recorda mirar cap a les estrelles i no als teus peus. Intenta trobar sentit al que veus i pregunta't què és el que fa que l'univers existeixi. Sigues curiós.’ Stephen Hawking.

Explicava així quina era la principal motivació que l’havia dut a superar totes les barreres de la seva vida, com l’esclerosi lateral amiotròfica que cada vegada el fia més immòbil. La seva recerca, tenia origen en la curiositat que el va portar a ser el físic, astrofísic i cosmòleg més conegut dels nostres dies. Va ser especialment reconegut arreu per la seva faceta de divulgador, ja fos a través dels llibres que difonien els seus estudis sobre física i l’univers, com de les conferències que oferia amb l’ajuda de l’ordinador que el permetia comunicar-se.

Seguint els passos d’Einstein a partir de la seva teoria de la relativitat, va defensar la teoria del big bang que explica l’origen de l’univers, i va teoritzar sobre els forats negres com a força contrària. En aquest sentit també va afirmar la inexistència de Déu des d’una base científica, així com ha treballat en la recerca de vida a l’espai, i ha advertit que la visita extraterrestre podria ser debastador com l’arribada de Colom al continent americà. En el mateix sentit avisà que l’explotació de recursos a la terra, portarà tard o d’hora a la humanitat a la necessitat de conquerir l’espai. Algunes d’aquestes declaracions, l’han fet present en titulars de premsa, i sovint des de la polèmica han servit per apropar el debat científic al gran públic.

Així Hawking, a més de publicacions científiques, ha publicat els següents cinc llibres de divulgació:

• Breu història del temps, (1988)
• Forats negres i universos bebès i altres assajos (1993)
• L'univers en una closca de nou (2001)
• Brevíssima història del temps (2003)
• El gran disseny (2010)

Amb la seva vessant divulgativa de la ciència, demostra que sabia perfectament que si la curiositat és el millor motor per al coneixement humà, la millor manera de compartir aquesta curiositat és interpretant els enigmes de la vida i fer-los comprensibles. D’aquesta manera ha aconseguit despertar l’interès d’una majoria entorn la física i la cosmologia, utilitzant un llenguatge intel·ligible, proper i fins i tot amb tocs d’humor.

De fet, durant els debats entre ciència i cultura de l’Interacció17, Juan Insua va exposar que ‘Personatges com Stephen Hawking, per exemple, han agafat el relleu als grans intel·lectuals humanistes i han sigut capaços de comunicar directament amb el seu públic.’ Si és així, podria ser que la divulgació de Hawking torni a debat durant l’Interacció18 entorn l’educació i la cultura?

Mentrestant us proposem aquesta conferència TED en la qual exposa alguna de les seves idees que l’han fet un reconegut divulgador científic.