Interacció

  
Fa anys que els museus exploren maneres d'incorporar tecnologies digitals a l'experiència de visita. La realitat augmentada és una de les eines que ha generat més expectatives perquè permet superposar noves capes d'informació, interpretació o narració sobre les col·leccions existents. La qüestió rellevant, però, no és tant la tecnologia en si mateixa com la manera com modifica la relació entre les persones i les obres.

Un exemple singular és ReBlink, una intervenció desenvolupada per l'artista digital Alex Mayhew a l'Art Gallery of Ontario de Toronto. Mitjançant una aplicació per a dispositius mòbils, els visitants poden observar diverses pintures de la col·lecció permanent transformades en escenes contemporànies: personatges històrics fent-se selfies, consultant aplicacions mòbils o interactuant amb objectes propis de la cultura digital actual.

L'interès de la proposta no resideix únicament en l'efecte visual. L'experiència convidava a observar les obres des d'una perspectiva diferent i a reflexionar sobre els canvis culturals, tecnològics i socials que separen els contextos originals de les interpretacions contemporànies. La realitat augmentada actua així com una forma de mediació cultural que obre noves preguntes sobre la construcció del significat de les obres.

Aquest tipus d'experiències també obren un debat central en molts equipaments culturals: fins a quin punt les tecnologies digitals amplien les possibilitats de relació amb el patrimoni i fins a quin punt transformen les expectatives dels públics respecte a la visita cultural.

Els museus ja no només custodien objectes. Cada vegada més gestionen experiències, narratives i formes d'interacció que combinen dimensions físiques i digitals. La realitat augmentada és només una de les moltes expressions d'aquest procés, però és un bon exemple de com la innovació tecnològica pot convertir-se en una oportunitat per replantejar la manera de mirar, interpretar i habitar els espais culturals.
  

  
Que passeu un bon cap de setmana, fins dilluns!