La cultura segons Terry Eagleton

Terry Eagleton | Taurus

Davant el repte d’abordar un concepte tan ampli com el de la cultura, Terry Eagleton comença el seu nou llibre aclarint que, per la dificultat que comporta elaborar-ne una teoria unificada, mostrarà diversos enfocaments que ens apropin de manera crítica a la noció actual del terme, guiats a través de les teories de figures com Edmund Burke, Raymond Williams, Johann Gottfried Herder, Matthew Arnold, Marx o Oscar Wilde.

Efectivament, Eagleton indaga en els conceptes de cultura que s’han anat succeint i superposant en els darrers segles (la cultura com a conjunt d’artefactes estètics, com a substitut de la religió, com a fet de la vida quotidiana, com a salvació social, com a indústria de l’entreteniment, etc.) amb una visió lúcida, divertida i mordaç, i s’endinsa en la discussió sobre quins són els valors intrínsecament humans i, per tant, constitutius de la idea mateixa de cultura, suspenent, fins i tot, les certeses que avui dia defineixen les polítiques culturals occidentals.

Amb aquest objectiu, doncs, qüestiona la diversitat cultural, la hibridació, l’acceptació de la diferència o el relativisme cultural, perquè se sustenten en la fermesa d’uns valors universals que en realitat són fràgils: «la naturalesa del malentès humà és insalvable» i no tot, dins del seu context, es pot comprendre. Fins i tot posa en dubte els desitjos de llibertat i d’autorealització, perquè poden estar condicionats pel context social de cada època (nacionalismes romàntics, colonialisme, neoliberalisme...), i contraposa el culturalisme a les condicions materials que fan possible la cultura com allò verdaderament constitutiu de l’essència humana.

Són pistes que el lector va trobant al llarg dels cinc capítols del llibre per evitar la ingenuïtat epistemològica, en paraules de l’autor, amb la qual se solen abordar aquestes qüestions cabdals. I aquest esforç d’objectivació desemboca, consegüentment, en contradiccions que Eagleton atribueix, també, a la naturalesa humana: la cultura és una força de dissensió o de reconciliació? És inútil o valuosa? Autònoma o dependent?

Al final del llibre cadscú pot arribar a les seves pròpies conclusions, però no obstant això, Eagleton deixa clar que el concepte de cultura com a crítica a la civilització està desapareixent, sobretot en les universitats, i que a causa del gir cultural impulsat pel neoliberalisme s’està donant una sobrevaloració de les competències culturals: la cultura no és la resposta decisiva a guerres, fam, genocidis o desastres ecològics. «Si quienes hablan de la cultura no saben hacerlo sin hinchar el concepto, quizá sería mejor que permanecieran en silencio.»


Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació


Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris