Interacció

Mariana Pfenniger es va formar en Ciències Econòmiques i Empresarials a Xile, però ben aviat va adonar-se que volia orientar la seva trajectòria cap a un àmbit que li permetés combinar la gestió, la cultura i la transformació dels territoris.

Fa 25 anys va venir a Barcelona per cursar el Màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, una experiència que va marcar el seu camí professional. En acabar-lo, es va incorporar al seu equip de coordinació, on va col·laborar fins al 2011.

Fa més de 20 anys que forma part de Trànsit Projectes, on va impulsar l’activitat de consultoria en l’àmbit cultural, l'àrea que actualment dirigeix. La seva trajectòria també l’ha portat a treballar en l’àmbit de les polítiques culturals i les infraestructures: entre 2015 i 2018 va ser responsable de la Unitat d’Infraestructura Cultural del Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni de Xile.

Al llarg d’aquests anys, ha anat centrant la seva mirada en la planificació i el desenvolupament cultural dels territoris i en com la cultura, els projectes i els equipaments, poden contribuir a generar comunitats més vives, connectades i participatives.

Compartir coneixement i experiències també forma part del seu recorregut. Per això, col·labora en diversos màsters i postgraus, espais on l’experiència professional es posa en diàleg amb noves mirades, preguntes i maneres d’entendre la cultura.

És des d’aquest recorregut, entre la gestió cultural, la consultoria, les polítiques públiques i el treball amb els territoris, que s’incorpora als millor consells d’aquest mes. Amb ganes d’escoltar, compartir experiències i continuar aprenent plegades.

Escolto: 

Escolto coses molt diverses, depenent del moment. Vaig des de la música clàssica per moments de concentració o de relaxació, a una varietat de música de diferents parts del món en altres moments. Les arrels llatinoamericanes es noten, i trobareu uns quants discs tant de música més contemporània com de folklore a casa meva (si, heu llegit bé, encara en tinc de CDs!). També es nota que no vaig passar la meva joventut a Espanya, i per tant els meus referents musicals són més aviat anglòfons. Darrerament m’agrada sentir Billie Eilish o Cat Power. Els gallecs Baiuca també m’agraden molt. Gaudeixo sentint la ràdio, tant les notícies com alguns programes de Radio3 per descobrir música inesperada. De podcasts no n’escolto gaires...no  arribo a tot, malgrat que m’agradaria!

Llegeixo:

Soc molt lectora de literatura i molt poc d’assaig, a menys que sigui per feina. Gaudeixo molt de la novel·la i intento llegir tant com puc en la llengua original. Puc endinsar-me en un llibre i no parar fins acabar-lo, si tinc temps disponible (cosa que passa cada vegada amb menys freqüència, malauradament). Llegir és un dels meus refugis totals des de molt petita, em fa molt feliç. Tres llibres que recomanaria, per no fer una llista massa llarga (tots clàssics a aquestes alçades): Despietat país de les meravelles i la Fi del món (Haruki Murakami), Expiació (Ian McEwan), Ensayo sobre la lucidez (José Saramago). En un altre registre, aquest estiu vaig començar El infinito en un junco (Irene Vallejo) i tot i que no l’he acabat encara, m’ha interessat per la seva mirada sobre els llibres i el seu origen.

Algú que trobo molt interessant: 

A la meva feina interactuo amb molta gent, i molta gent interessant. Diria que no soc gaire de seguir gurús, però sí de trobar interessants converses amb gent diversa, i d’aprendre de moltes fonts. Més que recomanar algú en particular, recomano escoltar amb atenció, perquè hi ha molta gent interessant de qui podem aprendre coses molt diverses.

Seguiu aquestes organitzacions: 

Busqueu les organitzacions que us representin, que us emocionin, que tingueu a prop, i seguiu-les. Seguiu aquelles organitzacions que fan de punt de trobada a nivell local. Aquelles que ajuden a reconnectar amb persones. I no només seguiu-les, apropeu-vos-hi!

Com a idees que crec que val la pensa compartir, us porto una de molt llunyana i una d’aquí a prop. De lluny, Trenzando, una experiència que vaig veure néixer a Xile fa uns anys, una plataforma de cooperació territorial que ha aconseguit reutilitzar les vies del sistema ferroviari per moure i activar cultura (inclòs un espai de residència) a Xile. I d’aquí a prop, un clàssic però que no deixa de sorprendre’m: Dansàneu, el festival de cultures del Pirineu. Finalment, n’afegeixo una que vaig consultant de tant en tant, per veure què fan en quant a avaluació de polítiques culturals, el Centre for Cultural Value.

Quin és el principal repte que tenen les polítiques culturals locals actualment?

Segurament són molts, i dependrà de cada territori. Però em sembla que el tema dels drets culturals i la seva garantia real i efectiva és quelcom que encara no sabem com implementar de veritat. Hi ha molt de discurs, cada cop més literatura i tothom els incorpora en les seves línies estratègiques. Però, a nivell concret, diria que ens queda molt camí per recórrer.

També em sembla que no hem resolt a nivell local com construir una societat realment inclusiva (tant amb les persones que han migrat com amb d’altres col·lectius diversos) i que omplim fulls i fulls amb el tema de la cultura i la cohesió social, però que les polítiques culturals locals encara no s’ho acaben de creure o d’implementar. Sembla que allò diferent encara ens genera incomoditat i no sabem com abordar-ho.

I, per últim, tenim la gran assignatura pendent de l’avaluació. És complicat, si entenem que volem generar canvis que no són immediats, però crec que encara ens fa falta aprofundir molt més en com mesurar el que realment volem canviar quan dissenyem i implementem polítiques culturals locals.

Què destacaries de la teva feina ?

Normalment treballo amb diversos projectes alhora. Això a vegades és un repte, però aquesta diversitat és quelcom que m’agrada moltíssim. En l’àmbit de la consultoria, m’agrada apropar-me als problemes, als territoris, o als àmbits d’anàlisi sense prejudicis i descobrir què hi ha. L’artesania en l’abordatge i en les solucions crec que és una de les coses que destacaria i que m’agrada conservar, perquè crec que es com més valor aporto. També destacaria els processos de llarg recorregut, que permeten veure com van canviant les coses a partir del que vas planificant i executant.

 
La Mariana Pfenniger és Directora de l'Àrea de Consultoria i Projectes Internacionals a Trànsit Projectes

Què voldries posar en valor de la teva feina quotidiana vinculada amb la cultura?

La meva feina té diversos apartats. D’una banda, la part de consultoria en cultura, on acompanyem diferents entitats públiques o privades a resoldre allò que necessitin: des de plans d’equipaments culturals o plans estratègics de cultura per a ajuntaments, plans de gestió o de públics per equipaments, suport a l’administració pública en el disseny i conceptualització d’iniciatives concretes, fins a la conceptualització d’un equipament concret i l’anàlisi de la seva viabilitat (un ventall força ampli de serveis). D’aquí destacaria la diversitat i el luxe d’entrar en temes i territoris diversos, que em permet sempre aprendre alguna cosa o conèixer algú interessant.

D’altra banda, acompanyem entitats en la implementació de projectes de més llarg recorregut, com és el cas del Programa Innova, promogut per Fundación Caja Navarra i Fundació La Caixa. En aquest cas, vam iniciar la línia d’Innova Cultural fa uns 8 anys, i hem implantat un sistema de suport a projectes de l’àmbit cultural, social i rural, que es complementa amb una mediació molt propera i un permanent treball de teixir xarxa local que veiem com va donant els seus fruits. Aquí destacaria com un projecte portat amb cura i vocació transformadora real va generant vincles i incrementant el potencial dels projectes locals. És molt emocionant veure els resultats.

I per últim, la part de projectes internacionals. Aquí diferenciaria els projectes amb finançament europeu, que els considerem com a projectes laboratori, perquè ens permeten entrar en temes que ens interessen però que no sempre són de la nostra expertise (migració i identitat, malbaratament alimentari, projectes culturals comunitaris....). En aquest sentit aprenem molt i intentem vincular aquests aprenentatges amb la nostra feina quotidiana. Els altres projectes internacionals (sobretot amb Amèrica Llatina) estan més vinculats a formació, acompanyament, desenvolupament de projectes culturals. En destacaria el luxe de veure idees i projectes fantàstics en les condicions més diverses.

En definitiva, el que més poso en valor és que tinc la sort de treballar en un tema que m’apassiona, i que em permet conèixer iniciatives, projectes, i persones súper interessants. 

Això em manté desperta a la nit: 

En el moment geopolític actual, crec que tinc masses raons per mantenir-me desperta a la nit...

Em preocupa veure com creixen els extremismes i com  agafa poder la ultra dreta. Em preocupa veure com es deshumanitza la política. Em preocupa com podem retrocedir en drets que pensàvem que ja teníem consolidats. I em preocupa molt la passivitat amb la que acceptem aquests canvis.

Em preocupa moltíssim el món que estem deixant als nostres fills i filles. Em preocupa l’educació pública i el seu desmantellament. Em preocupa com afectarà l’IA al desenvolupament de les noves generacions...

Què destacaries d’Interacció?

Que és una font d’informació inesgotable!

Una font d’informació i d’inspiració!

_____________________________________________________________________