Interacció

  
L’informe del CoNCA 2024 dibuixa un sistema cultural actiu i en expansió, amb més inversió i participació. Al mateix temps, posa al centre les tensions estructurals que continuen definint el sector: precarietat laboral, sostenibilitat incerta i una política cultural que encara no acaba d’ordenar el conjunt.
  
El 2024 es presenta com un any intens. L’activitat cultural creix, la participació ciutadana s’incrementa i la inversió pública consolida una tendència a l’alça. El sistema funciona, es mou i produeix. Tanmateix, aquesta vitalitat conviu amb una constatació que l’informe fa explícita: les bases sobre les quals se sosté continuen sent fràgils.

La qüestió central que emergeix és la distància entre creixement i condicions de treball. L’informe insisteix en la precarietat estructural del sector cultural: salaris baixos, intermitència, pluriocupació i desigualtats internes formen part del seu funcionament ordinari. No es tracta d’una anomalia conjuntural, sinó d’un tret estructural que posa en dubte la sostenibilitat del sistema.

Aquesta mirada desplaça el focus cap a les persones. La cultura creix en termes d’activitat i ingressos, però això no es tradueix automàticament en millors condicions per als professionals. L’informe planteja així una exigència clara de política pública: garantir drets laborals, estabilitat i reconeixement.

En paral·lel, el document situa altres tensions que travessen el sistema cultural. La sostenibilitat dels equipaments n’és una de rellevant. El 2024 ha estat un any d’obertures i activació d’espais patrimonials, però sovint sense plans de viabilitat a mitjà termini. La inauguració no assegura el funcionament. Sense recursos estables, aquests equipaments poden acabar infrautilitzats o dependents de dinàmiques precàries.

També apareixen reptes vinculats a la governança i al model cultural. L’informe apunta la necessitat de garantir pluralitat d’agents, evitar la concentració del sistema i reforçar l’arrelament territorial. Alhora, introdueix debats que guanyaran pes els propers anys, com els drets culturals, la presència del català, la relació entre cultura i espai públic o la gestió de les dades culturals.

En aquest context, el paper dels ajuntaments continua sent central. Entre el 55 % i el 62 % de la despesa pública en cultura recau en el món local, fet que confirma la cultura com una política de proximitat sostinguda des dels municipis.

El 2024 no descriu una crisi, tampoc una resolució. El que mostra és un sistema que creix sense acabar de corregir els seus desequilibris. La pregunta que queda oberta és si aquest creixement servirà per redistribuir millor els recursos i reforçar les condicions de base, o si consolidarà un model que funciona gràcies a la fragilitat dels qui el sostenen.
  

PDF [2024] Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya