Interacció

  
  
La cultura i l’educació ocupen un lloc central en el discurs públic, mentre els coneixements que requereixen temps, estudi i elaboració personal perden legitimitat davant la utilitat immediata. Konrad Paul Liessmann examina aquesta paradoxa i defensa la formació cultural com una condició de l’autonomia ciutadana.

Publicat en alemany el 2017 amb el títol Bildung als Provokation, el llibre reuneix articles i conferències escrits entre 2013 i 2017. El concepte de Bildung, que integra educació, cultura i formació personal, permet entendre l'abast de l'argument: allò que està en joc és la capacitat de construir una relació reflexiva amb el món. El títol francès accentua el caràcter polèmic d'aquesta defensa.

Liessmann qüestiona una educació organitzada entorn de competències útils per a l'economia i de l'adaptació als canvis tecnològics. Aquesta orientació desplaça la transmissió de coneixements i transforma el paper del professorat. Alhora, s'atribueix a l'escola la responsabilitat de resoldre problemes socials que desborden la seva capacitat d'intervenció. L'educació queda sotmesa a expectatives creixents mentre s'afebleixen els continguts que haurien de sostenir-la.

La lectura, l'estudi i el temps lliure d'obligacions productives ocupen un lloc central en aquesta concepció. La formació cultural sosté la democràcia perquè proporciona recursos per comprendre, jutjar i pensar per compte propi. Aquesta afirmació sintetitza l'eix del llibre. La crítica de Liessmann a la confiança en les tecnologies educatives parteix d'una constatació senzilla: utilitzar la informació amb criteri pressuposa coneixements i experiència que l'accés digital, per si sol, no garanteix.

El recull amplia aquesta discussió cap a les representacions d'Europa, la innovació, la ciència i la vida política. El seu horitzó és recuperar l'impuls emancipador de la Il·lustració i la possibilitat de sortir de la tutela intel·lectual. La cultura incorpora també el reconeixement dels límits del propi saber, una disposició que impedeix confondre formació amb autosuficiència.

El principal interès del llibre és que ofereix arguments valuosos per discutir la reducció de la cultura a rendiment, adaptació o instrument de resolució de problemes. Ara bé, la defensa de la formació clàssica també obliga a preguntar-se quins sabers reconeix, quines experiències deixa fora i com es distribueixen les oportunitats d'accedir-hi. Des de la perspectiva de les polítiques culturals locals, la qüestió que aquesta lectura planteja és com garantir les condicions materials de l'autonomia: temps, recursos, mediació i espais que permetin construir criteri propi.
  

Referència 

Liessmann, K. P. (2020). La haine de la culture : Pourquoi les démocraties ont besoin de citoyens cultivés (S. Kruse i H. Soulaire, trad.). Armand Colin.
  
  

Llibre registrat i disponible al catàleg bibliogràfic CERCles especialitzat en polítiques culturals i pensament contemporani.