Notícies

Ministeri de Cultura (i recentralització): Madrid capta el 94% dels fons per als museus


 Rius-Ulldemolins, J., Rubio Arostegui, J. A., Flor, V.
 

L’aparent descentralització de la política cultural a l’estat espanyol es topa amb la realitat dels números: la inversió cultural troba en Madrid la seva principal beneficiària, deixant de banda l’articulació amb altres autonomies i la cobertura de les necessitats culturals de les poblacions localitzades a la perifèria.

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els col·lectius oblidats


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt

RESHAPE: un experiment col·laboratiu per al canvi de paradigma en les arts


Reshape
 

Les veus que, darrerament, reclamen una transició cap a un ecosistema artístic alternatiu, més just i en consonància amb els diversos contextos socials locals, es multipliquen. RESHAPE, un projecte de recerca col·laborativa i desenvolupament, proposa instruments per avançar en aquesta línia i unificant iniciatives europees i del sud mediterrani.

Quins equips de gestió necessiten els museus catalans?


  
Un informe del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya analitza la composició dels equips professionals dels museus i proposa criteris per orientar la seva organització i funcionament.
  

En el marc del pla estratègic 'Museus 2030: Pla de Museus de Catalunya' (2017), el Departament de Cultura ha publicat l’informe

Catalunya 2022: la cultura, clau per reactivar el país


Generalitat de Catalunya
 

La crisi sanitària ha evidenciat i agreujat una sèrie de problemes estructurals arreu del món i Catalunya no ha sigut una excepció. El Grup de Treball Catalunya 2022, creat a petició del Govern de la Generalitat i format per una trentena d’experts en diversos àmbits, ha treballat al llarg d’un any per elaborar una norantena de propostes adreçades a transformar el país.

Fer festivals accessibles no és adaptar-los: és redissenyar-los sencers


  
Llegida amb una mica de distància, la guia deixa veure una tensió. Tot i la seva ambició, continua operant sobretot en l’àmbit de la discapacitat. Altres barreres: econòmiques, culturals o simbòliques, queden més desdibuixades. Això no invalida el document. Al contrari. El situa en un moment concret: aquell en què la cultura comença a entendre que l’accés no és un afegit, sinó una condició estructural, però encara no ha ampliat del tot el marc de què vol dir inclusió. (n. de l'e., 2026)
  

L’accessibilitat en festivals sovint es tracta com un conjunt de solucions puntuals. Aquesta guia proposa una altra cosa: pensar l’esdeveniment com una cadena completa on cada decisió pot facilitar o impedir la participació.
  

Impulsar el poder de la cultura en la recuperació turística


Organització Mundial del Turisme
 

Amb la limitació dels moviments i la caiguda d’arribada de turistes a tot el globus, el turisme cultural ha sigut un dels grans afectats pels efectes de la pandèmia. Segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), el 90% dels països van tancar els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, afectant les comunitats locals, al patrimoni protegit i a altres espais i institucions culturals. Uns efectes que han colpejat fort a casa nostra.

El públic dels museus abans i després de la pandèmia


Laboratorio Permanente de Público de Museos (LPPM) |  Ministeri de Cultura i Esport

Amb l’esclat de la pandèmia, els hàbits i actituds dels públics de la cultura van patir una sèrie de canvis, guiats pel distanciament físic, l’ús de la mascareta o el control dels aforaments. En el cas dels museus, els canvis en el comportament han sigut, en certa manera, substancials i la digitalització ha jugat un paper mai no vist abans.

Continuen les actuacions per possibilitar l’ús de Cal Puigjaner com a espai museístic i d’exposicions


Després de l'estiu és previst que comencin les obres d'adequació de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder començar el projecte de transformació de l'equipament en un museu i espai per exposicions. L'objectiu és poder ubicar una exposició etnològica de tot el territori del Montserratí.
 


El regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, Xavier Rota, ha avançat que s'està ultimant la contractació de l'empresa que ha de tirar endavant els treballs d'arranjament de la planta baixa de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder dur a terme el projecte de museïtzació de l'espai

Pla d'usos del Centre Cívic Can Mallol de la Torre d’Arenys de Munt


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Arenys de Munt compta a partir d’ara amb el pla d'usos del nou Centre Cívic Can Mallol de la Torre, ubicat en una antiga fàbrica, les obres d’adequació de la qual, està previst que acabin en 2021. El projecte d’aquest centre cívic va néixer arran de les necessitats detectades en 2016 al Pla d’Equipaments Culturals del municipi elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), qui signa ara aquest document en col·laboració amb l’ajuntament.