desenvolupament territorial

En el decurs dels darrers anys s’ha estudiat abastament el concepte de democràcia cultural i les implicacions pel que fa a la participació activa de la ciutadania en el procés de la creació i difusió de la cultura. Una reivindicació que porta implícita la posada en valor d’espais artístics que queden fora dels marges institucionals preestablerts, una cultura que sobrepassa les parets dels teatres, els museus, els centres culturals, per tal de reconquerir l’espai urbà més proper i quotidià de la ciutadania: el carrer.

Cada vegada més, els centres mediambientals encarregats de la divulgació dels espais naturals, inclouen propostes culturals en el seu enfocament. La cultura és una eina de primer ordre a l’hora de facilitar l’acostament de la població al medi ambient, a través de valors com la sensibilització i la consciència de la població, sempre a través d’una sèrie de missatges que refermen la connexió entre la cultura i la natura. Incloure la cultura en les programacions dels centres mediambientals implica treballar també de manera transversal, buscant objectius compartits, tasques comunes i també noves complicitats.

El passat 16 de març el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va organitzar la jornada «Els centres d’educació ambiental i la cultura. Cap a una estratègia unitària» per introduir-nos en aquesta realitat complexa però que forma ja part de la configuració diària dels centres mediambientals que han de treballar cada cop més, de manera estreta, amb els centres culturals.

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

En aquesta ocasió ens acompanya Marta Mei, coordinadora de Difusió Cultural del Centre Cultural Albareda, un singular equipament municipal ubicat al barri del Poble-sec, dedicat a la creació, educació, divulgació i promoció musical. 

  
Si Torelló servia per provar una metodologia, Vilanova i la Geltrú permet veure què passa quan aquesta es consolida i es fa créixer. L’avaluació deixa de ser un exercici puntual i es converteix en una eina per entendre millor el paper estructural de la cultura en la vida municipal
  

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.