desenvolupament territorial

  
Hem tancat abril amb una bona collita d’iniciatives culturals arreu del territori. A #Som311 recollim accions locals que ens parlen de música en viu, llibres compartits, cinema recuperat, plans de lectura, nous cicles i museus reclamats.

Observem que molts ajuntaments aposten per fer de la cultura un bé comú: obren espais, reactiven usos, impulsen polítiques públiques i reclamen suports. La creativitat local es reforça quan hi ha projecte, complicitats i continuïtat.
  

  
  
Explorem a través de dos informes el paper dels tercer llocs en la transformació social i cultural a Europa. Els documents recullen experiències destacades, com el cas de Cowact rural a Catalunya, i reflexionen sobre els reptes i les oportunitats d'aquests models a escala municipal.
  

  
El Pla de dinamització cultural de Sant Martí Sesgueioles no planteja una expansió ni una reorientació de la política cultural. Parteix d’una altra realitat: la necessitat de generar condicions mínimes perquè la cultura pugui existir com a sistema en un municipi petit i dispers.
  

  
  
Aquí trobareu les novetats sobre gestió i política cultural als municipis de la demarcació de Barcelona. Cada quinze dies us portarem una selecció de les últimes notícies perquè estigueu al dia del que passa en l’àmbit cultural del nostre territori. En aquesta primera quinzena d'abril, repassem els fets més destacats.

Observem com els municipis segueixen apostant per la cultura com a motor de transformació social i territorial. Des de la consolidació de festivals i esdeveniments fins a les accions per preservar el patrimoni, la cultura continua sent un eix fonamental de la nostra comunitat. Esperem que aquesta informació sigui útil i contribueixi a donar més visibilitat a l'acció cultural dels nostres municipis.
  

  
Aquí recollim les novetats sobre gestió i política cultural als municipis de la demarcació de Barcelona. Cada quinze dies us portarem un recull amb les últimes notícies perquè estigueu al dia del que passa en l’àmbit cultural del nostre territori.

En aquesta primera edició, repassem les notícies més destacats dels darrers quinze dies de març de 2025. Esperem que us sigui útil i interessant i que contribueixi a donar més visibilitat a l'acció cultural dels nostres municipis.
  

Un estudi recent analitza l'impacte de les indústries culturals i creatives (ICC) en l'ocupació a Catalunya, destacant el seu paper clau a les zones rurals i l'efecte més diversos a les ciutats. Aquest article explora com els municipis poden adaptar les seves estratègies per aprofitar el potencial d'aquest sector.
 

Arriba el març i el 8 M amb els nostres millors consells, de la mà de Rosa Cerarols, geògrafa cultural.

Llicenciada en Geografia, Màster en Antropologia Visual i Doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professora al departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix docència en els graus d’Humanitats i Global Studies.

  
El Pla d’equipaments culturals de Matadepera (2024) posa sobre la taula una tensió estructural que no és exclusiva d’aquest municipi, però que aquí es manifesta amb especial claredat. D’una banda, un alt nivell socioeconòmic, una població creixent i amb elevat capital educatiu, i una activitat cultural sostinguda. De l’altra, un model urbanístic dispers, fortament basat en habitatge unifamiliar i amb una centralitat limitada, que condiciona l’accés, l’ús i el sentit mateix dels equipaments culturals.
  

Yolanda Esteve Giner és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió Cultural també per la UB i Postgrau en Direcció d’organitzacions i recursos humans per la UManresa-UAB i ha treballat sempre en l'àmbit de la gestió cultural.

Actualment és tècnica de cultura de l’Ajuntament de Manresa, on coordina projectes en l’àmbit de la literatura, la lectura i la divulgació del coneixement com el Festival literari Tocats de Lletra, la plataforma digital Manresa Ciutat Àgora, i els programes de xerrades de pensament Cosmògraf, El bosc pensa, Pessics de saviesa i Pessics de vida, entre d’altres. 

  
El cas del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) de Santa Perpètua de Mogoda resulta especialment interessant perquè mostra una transformació que va més enllà d’una renovació museogràfica. El projecte parteix d’una col·lecció local d’arqueologia i història per construir un equipament que vol explicar una qüestió universal: com el treball ha modelat les societats, els territoris i les formes de vida. El canvi de seu, la recuperació del patrimoni industrial del Vapor Aranyó, la redefinició del relat museològic i l’ampliació de serveis evidencien com un museu local pot esdevenir una eina de desenvolupament cultural i territorial.