governança cultural

Processos de decisió, coordinació i participació que intervenen en la definició de l’acció cultural pública. Criteri S’aplica a continguts que analitzen relacions entre administracions, institucions, sector cultural i ciutadania, així com models de governança multinivell o col·laborativa.

Guia de criteris per a l’elaboració de plans i programes de la Generalitat de Catalunya


Generalitat de Catalunya
 

Comptar amb uns processos de planificació estratègica i operativa és essencial per l’assoliment d’uns objectius que millorin la situació en relació amb una necessitat concreta a qualsevol organització i, especialment, a les administracions públiques. La guia que us compartim avui esdevé una eina rellevant per treballar les polítiques culturals als municipis amb uns criteris generals que assegurin un desenvolupament adient.

Barcelona impulsa el pla ‘Fem Cultura’ per garantir els drets culturals de la ciutadania


  
Des d’un punt de vista editorial, es tracta d’una entrada útil com a marcador de canvi de paradigma en les polítiques culturals locals. No aporta una anàlisi crítica desenvolupada ni eines operatives, però fixa un relat que posteriorment ha estat assumit o adaptat per altres municipis. En aquest sentit, manté interès com a document de context, tot i que deixa oberta una pregunta clau que convindria abordar: què implica realment governar la cultura des dels drets quan es passa del discurs a la pràctica administrativa. (n. de l'e., 2026)
  
 

Fins el 2023 el govern municipal de Barcelona implementarà 9 mesures de govern i 100 accions per assegurar l’accés a la cultura, la  participació i el dret a contribuir a la vida cultural de la ciutat.
 

De la recuperació a la transició: repensar el futur dels sectors culturals i creatius


  
Com hem anat revisant a un gran ventall d’estudis d’autoria diversa, els sectors culturals i creatius (SCC) han estat un dels àmbits més afectats per la pandèmia. Amb unes mesures per contenir l’expansió del virus que han afectat directament a tota mena d’espais culturals, la crisi ha posat de manifest, una vegada més, la situació de vulnerabilitat que ja patien les treballadores i treballadors de la cultura abans de l’arribada de la pandèmia.
  

Nou article a Polièdrica: I si el problema fos la paraula?


 Pep Montes a Polièdrica
 

Gairebé tots els equipaments culturals de Catalunya tenen pendent l’assignatura d’aconseguir que el jovent s’hi adreci de forma espontània i interessada, integrant aquest col·lectiu com a productor cultural actiu i no com a públic captiu a través de centres educatius en la majoria de casos. Però, malgrat l’interès dels responsables de polítiques i institucions culturals per atreure’ls, gran part de les iniciatives que posen en relació joves i cultura són projectes de dinamització pensats des de la intervenció socioeducativa i promoguts per departaments públics de joventut, serveis socials i equipaments cívics o socioculturals.

Començar pel vincle abans que per l’edifici


  
Aquest article resulta especialment interessant perquè planteja una pregunta clau: és possible crear un museu començant per la comunitat abans que per la col·lecció, l’edifici o el programa museogràfic? L’experiència del Museu Marítim de Mallorca mostra un intent conscient de construir la institució a partir de processos de coparticipació amb la ciutadania i els agents vinculats al patrimoni marítim.

La planificació estratègica de la cultura en temps de pandèmia


 Ja busco senyals de primavera

Katherine Mansfield
 

La COVID-19 ha trasbalsat les nostres vides, ens ha portat malaltia i mort, ens ha confinat i ha paralitzat l’economia. El món cultural, tan afeblit des de fa anys, ha patit de ple la sotragada. La pandèmia i el seu impacte plantegen reptes i qüestions importants. Aprofitarem l’ocasió per abordar un canvi de model? O tot plegat farà encara més profunda la crisi del sector? Reconeixerem d’una vegada la cultura com un bé de primera necessitat i l’accés com un dret social, més enllà d’una declaració institucional? Deixarem la producció obsessiva i buscarem altres maneres de treballar col·lectivament que tinguin més a veure amb el llarg termini? Com serà la cultura postpandèmia?
 
 

El Besòs serà un museu a l'aire lliure de biodiversitat


El projecte de recuperació, que s’iniciarà a Santa Coloma, inclourà un espai didàctic. Les actuacions permetran recuperar fauna i flora autòctones amb una bassa i espais d’aiguamolls.
 

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) engeguen un nou projecte de renaturalització del riu Besòs. Les administracions ja van apostar fa dues dècades per posar fi a la "claveguera" que representava el riu en aquell moment i des de llavors ja hi ha hagut moltes espècies que han tornat al seu hàbitat. "Hem retornat la vida al riu però no ens podem conformar", assegura l'alcaldessa, Núria Parlon. En els pròxims anys s'invertiran prop de 7 MEUR -arribant també a Montcada i Reixac- per afavorir que les espècies continuïn 'recolonitzant' el riu. Es crearà entre d'altres una llacuna didàctica i noves zones de vegetació per afavorir la regeneració de tots els ecosistemes.

Parem la màquina cultural!


France Culture

Els moviments que demanen la reobertura de teatres, sales de concerts i altres espais culturals s’han multiplicat arreu d’Europa des de l’inici de la posada en marxa de mesures per fer front a la pandèmia. Manifestacions, okupacions d’espais culturals o reivindicacions virtuals hashtaguitzades per militar a favor de la represa de la “màquina cultural”. Però, ens hem aturat a reflexionar en aquests temps sobre quina cultura volem?

Museus de proximitat a l’era Covid, en primera persona


El Punt Avui | Maria Palau
 

Què ha suposat la pandèmia per als equipaments i els agents culturals de Catalunya? Maria Palau, periodista del diari El Punt Avui especialitzada en art, ve recollint una sèrie d’entrevistes amb alguns dels actors més rellevants de l’art català des de l’inici de la pandèmia sota el títol Art a l’era Covid.

En aquesta ocasió hem fet una selecció de directores i directors de museus locals i de proximitat, equipaments que han hagut de fer front a la manca de visitants i activitat causada per la pandèmia, sovint amb pocs recursos però amb voluntat per crear xarxa i col·laborar mútuament, i que potser surtin millor parats que els grans museus del país, més dependents d’aspectes com el turisme.

Museus i patrocini: la frontera entre sosteniment i captura


  
El text de Santos M. Mateos Rusillo aborda una qüestió que ha deixat de ser perifèrica per convertir-se en central en la gestió cultural contemporània: la dependència creixent dels museus respecte al patrocini privat. L’autor utilitza una imatge suggerent —el museu com a “petirrojo” que necessita alimentar-se constantment— per descriure una situació estructural: la necessitat de recursos ha obert la porta a noves formes de finançament que reconfiguren la relació entre institucions culturals i empreses.