governança cultural

Processos de decisió, coordinació i participació que intervenen en la definició de l’acció cultural pública. Criteri S’aplica a continguts que analitzen relacions entre administracions, institucions, sector cultural i ciutadania, així com models de governança multinivell o col·laborativa.

Operativitzar l'avaluació de la creació


  
La segona fase del model d'indicadors de les Fàbriques de Creació transforma un marc conceptual en una metodologia aplicable
  

Aquest informe no replanteja el model d'avaluació elaborat el 2018, sinó que afronta un repte diferent i igualment determinant: convertir una proposta conceptual en una eina que pugui ser utilitzada de manera sistemàtica.

Estudi: Cultura, pantalles, pandèmia. La digitalització dels serveis culturals als municipis


  
La pandèmia va accelerar la digitalització de la cultura d’una manera que difícilment s’hauria produït en condicions normals. Aquest estudi recull aquell moment en què els serveis culturals municipals van haver d’adaptar-se ràpidament, sovint sense estratègia ni recursos suficients. Rellegir-lo avui permet distingir entre el que va ser una resposta d’emergència i el que pot esdevenir transformació estructural. És en aquesta diferència on es juga bona part del futur de la cultura digital en l’àmbit local. (n. de l'e., 2026)
  

L’estudi 'Cultura, pantalles, pandèmia' és el resultat d’un procés de treball promogut des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) amb l’objectiu de copsar com s’estan incorporant els llenguatges digitals a l’acció cultural dels municipis.

La col·laboració com a motor d'innovació en la gestió cultural


  
  
Una de les faules d’Isop té com a protagonistes un escorpí i una granota. L’escorpí desitjava creuar un riu i li va demanar a una granota que passava per allà si el podia travessar a cavall del seu llom. La granota, atemorida pel seu agulló, s’hi va negar. No volia morir víctima de la seva picada. Finalment, però, l’escorpí la va persuadir dient-li que no tenia cap sentit fer-li mal, ja que si ella moria, ell que no sabia nedar s’ofegaria i moriria amb ella. Finalment la granota va accedir i, quan eren enmig del riu, l’escorpí la va acabar picant. Mentre s’ofegaven, la granota li va demanar a l’escorpí perquè ho havia fet, i la seva resposta va ser: Soc així, no puc evitar-ho. És la meva naturalesa, el meu instint.

La recuperació després de la Covid-19: situació dels artistes i treballadors de la cultura


 Culture Action Europe, M. Dâmaso | Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Les tendències existents en el sector cultural abans de l’esclat de la pandèmia, basades en la precarietat estructural del sector i la desigualtat, que no han fet més que accentuar-s’hi, estan posant en risc la supervivència de molts professionals i espais culturals a tota Europa que s’han vist – i es veuran, previsiblement – abocats a abandonar el sector, amb greus conseqüències per a la riquesa de l’ecosistema cultural i creatiu.

Cinc capitals culturals davant la pandèmia: estratègies per construir resiliència


  

L’estudi "Culture, the arts, and the Covid-19 pandemic: Five cultural capitals in search of solutions" investiga com les polítiques culturals de cinc capitals referents en matèria cultural a escala internacional – Berlin, Londres, Nova York, París i Toronto – es van adaptar per recuperar-se dels efectes de la pandèmia de la Covid-19 i esdevenir més resilients.

Petits espais a prop de casa. Els museus i els drets humans


  
Llegida avui, la guia continua sent valuosa perquè no demana als museus només més compromís retòric, sinó més coherència institucional. La pregunta de fons no és només si els museus poden parlar de drets humans, sinó si són capaços d’organitzar-se, relacionar-se i actuar com si aquests drets importessin de debò. I aquesta és una pregunta molt menys ornamental del que sembla. (n. de l'e., 2026)
  

Els museus sovint incorporen els drets humans com a tema expositiu. Aquesta guia planteja un canvi de fons: situar-los com a base del servei públic i com a criteri per orientar totes les decisions institucionals.
  

El mecenatge de competències: més enllà dels diners, compartir coneixement


  
L'interès pel mecenatge ha crescut en paral·lel a la necessitat de diversificar les fonts de finançament de la cultura. En aquest context, l'informe El mecenazgo de competencias, elaborat per al Ministeri de Cultura i Esport, analitza una modalitat encara poc desenvolupada a Espanya: la possibilitat que empreses i professionals contribueixin a projectes d'interès general no només amb recursos econòmics, sinó també aportant coneixement, capacitats tècniques i temps de treball.


ODS i patrimoni. El buit que cal omplir


És evident que el patrimoni cultural, natural, tangible i intangible juga un paper important en la contribució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per l’Agenda 2030; un pla d’acció per a les persones, el planeta i la prosperitat que busca enfortir la pau universal a través de la col·laboració entre països. De la mateixa manera, però, és ben sabut pels professionals del sector de la cultura i el patrimoni que l’Agenda 2030 no reconeix ni afirma plenament la importància de la cultura i el patrimoni com a motor i facilitador essencial del desenvolupament sostenible.

Àngel Mestres: ‘No hi haurà desenvolupament econòmic sense desenvolupament cultural’



Amb motiu del curs ‘La col·laboració en l’àmbit de la cultura com a estratègia d’innovació’, l’equip del CERC ha entrevistat Àngel Mestres, director de Trànsit Projectes, Coordinador Acadèmic del màster en gestió de empreses i institucions culturals i del postgrau de gestió de projectes culturals, i docent en diverses universitats i organitzacions acadèmiques internacionals.
  

Es posa en marxa un pla d’impuls de la dansa d’arrel tradicional


L'objecte d'aquesta iniciativa és afavorir que els creadors emergents treballin amb la dansa d'arrel i estimular als nous professionals de la dansa a treballar amb la dansa d'arrel tradicional.

El passat dia 29 d'abril, coincidint amb el Dia Internacional de la Dansa, es va fer la presentació del Pla d’impuls de la dansa d’arrel tradicional.