governança cultural

Fundação Calouste Gulbenkian
 

Les crisis socials evidencien la necessitat que l’art posi les persones al centre del relat i la pràctica artística degut, en part, a la seva capacitat per connectar l’individu amb la comunitat i en tant que poderosa eina emancipadora i d’inclusió social.

"A restless art: how participation won and why it matters" tracta sobre art comunitari i participatiu, sobre com són aquestes pràctiques, com es conceptualitzen, per quines raons es duen a terme i quins resultats es poden esperar.

La pandèmia ha accentuat les vulnerabilitats ja existents en els sectors culturals i creatius, però, tot i les greus conseqüències que ha pogut causar, aquest període d’inflexió també ha propulsat un nou espai per a la democratització de les arts i la cultura a través de l’ús de les noves tecnologies.

  
L’entrevista a César Rendueles publicada a Debats el 2020 és especialment valuosa perquè desplaça la mirada sobre la política cultural cap a espais sovint invisibilitzats pel relat dominant de la innovació i la creativitat. En un moment en què moltes ciutats continuen competint a través de marques urbanes, grans equipaments i discursos sobre “ciutats creatives”, Rendueles proposa una inversió gairebé radical de prioritats: abandonar la fascinació per les intervencions espectaculars i tornar a mirar les institucions lentes, quotidianes i poc lluents, com les biblioteques o el esport de base.
  

Aquest informe parteix d’una constatació que travessa tot el camp cultural europeu: el reconeixement creixent del valor social, democràtic i econòmic de la cultura no s’ha traduït en una millora equivalent de les condicions de treball de les persones que la fan possible. El document situa aquesta contradicció com un problema estructural del sistema cultural europeu. La vitalitat de la cultura depèn directament del benestar, la llibertat i les trajectòries professionals dels artistes i treballadors culturals, però aquest vincle continua sent fràgil i insuficientment protegit en termes legals, socials i econòmics.
  

 Unesco

La igualtat de gènere és fonamental per garantir una autèntica diversitat de les expressions culturals i la igualtat d’oportunitats en la creació artística i l’ocupació cultural. Més enllà d’aquesta idea defensada per la Unesco, les dades qualitatives i quantitatives revelen que les dones i les persones amb diversitat de gènere s’enfronten a nombroses barreres