gestió cultural

Organització i desenvolupament de projectes, equipaments i serveis culturals. Criteri Inclou continguts sobre models de gestió, pràctiques professionals, organització institucional o gestió d’activitats culturals.

Per què costa tant avaluar les polítiques culturals?


  
Un estudi empíric sobre l’administració local analitza com s’avaluen les polítiques culturals i quines dificultats troben els governs municipals per mesurar-ne els resultats.
  

L’avaluació és una de les eines clau de la gestió pública. Permet conèixer si les polítiques aconsegueixen els objectius que es proposen, identificar els seus impactes i orientar les decisions futures.

Mesurar la cultura: abast, límits i decisions


  
L’avaluació de l’impacte econòmic de la cultura s’ha convertit en una pràctica cada cop més present en la gestió pública. El Protocol d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals parteix d’aquesta necessitat, però també en delimita clarament l’abast: mesurar activitat econòmica no és el mateix que avaluar el valor cultural ni el benestar social. El document ofereix una eina operativa, alhora que adverteix sobre els límits i riscos d’aquest tipus d’anàlisi.
  

Museus en transformació: set tendències que redefineixen el sector


  
Un informe coordinat per Ann Nicholls, Manuela Pereira i Margherita Sani traça el mapa dels canvis estructurals que marquen l’evolució dels museus al segle XXI.


Aquest estudi, impulsat per Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali en el marc del grup europeu LEM (Learning Museum), reuneix set assaigs que analitzen les transformacions clau en la gestió museística contemporània.

Impacte econòmic d’un festival gratuït: el cas Acústica



Un estudi quantifica el retorn econòmic, laboral i fiscal generat pel festival i mostra com un esdeveniment cultural pot incidir directament en l’economia local.

El Festival Acústica celebrat a Figueres el 2012 va generar 2,2 milions d’euros de PIB a Catalunya.

Patrimoni en crisi: diagnòstic o moment decisiu?


  
Un número de la revista PH que qüestiona els consensos del sector i planteja si la crisi pot ser una oportunitat per redefinir el sentit del patrimoni
  

Pla d'Acció Cultural de la Llagosta


  
El Pla d’Acció Cultural de La Llagosta posa el focus en una qüestió estructural: com construir cohesió i projecte cultural en un municipi dens, fragmentat per infraestructures i amb una forta dependència de la iniciativa associativa.
  

 

Sostenir la programació en temps de crisi: els primers indicis d'un canvi de model

 
   
L'Informe de les programacions dels espais escènics municipals. Resultats 2012 documenta un punt d'inflexió en l'evolució del Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. Per primera vegada, la crisi econòmica es reflecteix simultàniament en gairebé tots els indicadors: disminueixen els municipis participants, la programació, els espectadors i la despesa en contractació.

L’art entra a les organitzacions per transformar-ne les maneres de pensar


  
El projecte europeu Creative Clash aborda les intervencions artístiques en organitzacions com una forma emergent d’innovació: artistes que entren temporalment en empreses, administracions o entitats i incorporen les seves pràctiques als processos de treball. Els tres informes estudien el fenomen des de perspectives complementàries: qui produeix aquestes intervencions i com funcionen, quins efectes se n’han documentat i quines condicions de finançament poden fer-les possibles.

El museu com a plataforma de participació


  

Publicat el 2010, The Participatory Museum va contribuir decisivament a traslladar al camp museístic una pregunta que la cultura digital havia fet difícil d’ignorar: què passa si els visitants deixen de ser concebuts només com a receptors i poden contribuir, crear, compartir i relacionar-se dins la institució?

La cultura a preu de saldo

  
  

Publicat originalment en un altre espai i recuperat a Interacció, aquest article qüestiona la idea que la resposta a la crisi cultural passi simplement per fer programació més barata. El text assenyala que l’adaptació al “low cost” no és neutra, sinó que sovint implica precarització del treball cultural i reproducció de la lògica de retallades. En aquest sentit, alerta que convertir la cultura en una mena de “factory outlet” intensifica l’explotació i desplaça altres formes de valor, com el capital simbòlic  Interacció el recupera perquè aquesta lògica no ha desaparegut: continua operant sota discursos d’eficiència, innovació o accessibilitat que sovint eviten discutir les condicions materials de producció cultural. (n. de l'e., 2026)