Mesurar la cultura local amb criteri: indicadors per passar del discurs a l’avaluació
Una proposta metodològica que estructura com els municipis poden construir sistemes d’indicadors culturals útils per planificar, seguir i avaluar polítiques públiques.
L’estudi de Vicente Coll-Serrano, Salvador Carrasco-Arroyo, Olga Blasco-Blasco i Luis Vila-Lladosa, publicat a Política y Sociedad (vol. 51, núm. 2, 2014), presenta una arquitectura metodològica per dissenyar un Sistema d’Indicadors Culturals Locals capaç de donar suport real a la presa de decisions públiques.
El model parteix de dos referents internacionals. Les estadístiques culturals de la UNESCO com a base comparativa i l’Agenda 21 de la Cultura com a marc normatiu i conceptual. Aquesta doble referència situa la proposta en un terreny que combina legitimitat tècnica i coherència política.
La contribució principal és l’estructura dual del sistema. Un Sistema Bàsic orientat a descriure l’estat de la cultura local amb indicadors essencials. Un Sistema Estratègic pensat per avaluar resultats, impactes i alineament amb objectius de política cultural. Aquesta distinció permet adaptar el sistema a diferents nivells de capacitat administrativa i maduresa institucional sense renunciar a la comparabilitat.
El valor del text rau en el seu enfocament operatiu. No es limita a defensar la necessitat d’indicadors. Detalla com seleccionar-los, com vincular-los a objectius i com integrar-los en processos reals de planificació. El missatge implícit és clar. Sense mesura sistemàtica no hi ha política cultural governable, només declaracions d’intencions.
Idea central
L’article defensa que les polítiques culturals locals només poden ser realment estratègiques si es basen en sistemes d’indicadors estructurats, comparables i alineats amb marcs internacionals.
Accés
- blog de Interacció
- 2519 lectures
