treball cultural i professionals

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu

Jill Homan

Aquest blog de la ballarina estatunidenca Jill Homan parla de dansa contemporània, fent-se ressò de la vessant més professional i acadèmica dels agents, tot i posant en relleu la figura de ballarins, coreògrafs, formadors i dels seus projectes.

A primera vista, pot semblar un blog sense més pretensions, però si fem una ullada a través de les categories, trobareu recursos molt interessants per a aquells que estigueu interessats en la dansa contemporània.

  
  
El text de César Rendueles publicat a Periférica Internacional  és una de les impugnacions més severes al relat beneït de les “classes creatives” i de la cultura com a motor natural de transformació social. Escrit en ple període posterior a la crisi financera i a l’esclat del relat de la bombolla immobiliària espanyola, l’article proposa una lectura especialment dura del paper que han jugat els sectors culturals en la consolidació del capitalisme postfordista.

El libro escrito por el profesor Max Fuchs, escritor, político y crítico de arte especializado en estética del arte y educación nos muestra una vez más su amplio conocimiento acerca del tema. Su paso directivo por el Deutsche Kulturrate (2011-2016) y actual presidente del boletín, Kubi-online lo convierten a día de hoy en uno de los pensadores alemanes de mayor influencia.

Col·lectiu Sinapsis per al CoNCA

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha organitzat la jornada «L'ecosistema de la formació artística a Catalunya. Un punt de trobada» amb l’objectiu de presentar l’exhaustiu informe – 400 pàgines – de mapatge dels ensenyaments artístics de caràcter professional a Catalunya, realitzat pel col·lectiu Sinapsis, i que aspira a ser un instrument útil per a l’articulació d’un sistema formatiu sòlid.

Hace algún tiempo, entrevisté al gerente de un teatro público de un pequeño pueblo de Asturias. El hombre, de unos cincuenta años, llevaba casi toda su vida trabajando para el Ayuntamiento, encargándose de coordinar y programar las actividades culturales que se realizaban en el pueblo.

Yo sabía antes de entrevistarle  (siempre trato de investigar un poco la carrera de los entrevistados), que hacía unos años había realizado un curso de experto en gestión cultural que impartían en Oviedo. Al preguntarle por ello, me comentó que a pesar de llevar toda la vida dedicándose a la gestión cultural, con este curso pudo comprobar que lo que él hacía de manera rutinaria, tenía una traducción académica, y le permitió adquirir un sinfín de herramientas que le serían de gran ayuda para su trabajo.

  
Publicat originalment el 2011 i traduït el 2016, Implica a tu público proposa un gir rellevant en la manera d’entendre la relació entre institucions culturals i ciutadania: ja no es tracta només de programar continguts, sinó de pensar l’experiència completa del públic com un procés amb recorregut. El document parteix d’un context de canvi accelerat en els hàbits culturals i en les expectatives de les audiències, cada vegada més orientades cap a experiències interactives, personalitzades i amb capacitat de generar sentit.

La presència de dones en el mercat laboral continuava sent inferior a la dels homes el 2014 dins la Unió Europea, i representava el 47% pel que fa al sector de la cultura, segons dades del 2014 que mostra la tercera edició de Culture Statistics publicat per Eurostat, l’Oficina Europea d’Estadística. Espanya era, el 2014, un dels països europeus amb la taxa d’ocupació femenina en el sector cultural més baixa (al voltant del 42%); per contra, als Països Bàltics, al voltant del 65% de les persones que treballaven en el sector cultural eren dones.

Simon Mellor | Arts Council England

Les experiències personals i la percepció que tenim sobre les diverses manifestacions artístiques es presenten de manera ben diferent entre individus, el que dificulta la tasca de definició de la qualitat i l’excel·lència en l’àmbit cultural.

Un innovador sistema de mesura de la qualitat de les experiències del públics de la cultura s’ha posat en marxa a Anglaterra, després d’un període de prova dut a terme en 150 institucions i museus nacionals. Segons Simon Mellor, director executiu d’arts i cultura de l’Arts Council, la venda d’entrades o les opinions dels crítics són poc representatives per analitzar la qualitat ja que no donen resposta a qüestions com la percepció dels espectadors i la seva experiència.

El Quality Metrics

El projecte 'Quality Metrics', desenvolupat per responsables de la creació i exhibició i recolzat per l’Arts Council, reuneix valoracions pròpies (dels artistes i curadors), d’ altres professionals i opinions del públic per construir un mapa d’allò que hom pensa de la qualitat de les arts i de les experiències culturals.

  
  
L’informe del CoNCA 2016 apunta una lleu recuperació del sector cultural després dels anys més intensos de la crisi. Tanmateix, aquesta millora conviu amb un desajust persistent entre les prioritats de la política cultural i les necessitats del sector, especialment en àmbits clau com el finançament, les condicions laborals i l’accés a la cultura.