treball cultural i professionals

El Pla de Museus de Catalunya 2015-2025 vol potenciar el conjunt de museus del país, expandir el seu ús social, aconseguir la màxima rendibilitat cultural i enfortir-lo en termes econòmics i de gestió, tot establint un consens entre agents polítics, culturals i socials. 

Catalunya és l'onzè país d'Europa amb més museus, col·leccions obertes al públic i centres d'interpretació: 643. Els últims sis anys s'han estrenat prop d'un centenar d'equipaments.
 
Segons la Conselleria, amb el Pla es busca “modernitzar i consolidar el sistema museístic català” i que es marca un “objectiu ambició amb l’augment de visitants d’un 20% en aquests 10 anys”.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí, Francisco Torres Pérez | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 53-73.

Resumen: El artículo que presentamos tiene por objeto abordar cómo la hegemonía del glolugar, en tanto que figura paradigmática de los procesos urbanos neoliberales, ha implicado un determinado modelo de política cultural que hemos podido singularizar en el caso de la ciudad de Valencia y la Ciudad de las Artes y de las Ciencias. La hegemonía cultural del glolugar no se puede entender sin enmarcarla en una tendencia global como es la extensión del urbanismo neoliberal, la ciudad es concebida como una entidad competitiva inmersa en un espacio global que promueve el mercado y la mentalidad emprendedora a través de nuevas prácticas de la gestión pública.

  
L’estudi elaborat per la European Expert Network on Culture analitza el comportament de l’ocupació en els sectors culturals i creatius (SCC) en el context de la crisi econòmica iniciada el 2008, amb una hipòtesi de partida clara: aquests sectors han mostrat una certa capacitat de resistència en comparació amb el conjunt de l’economia.

  
Els dos textos plantegen una crítica directa a una pràctica estesa en el sector cultural: l’ús sistemàtic del contracte per obra o servei com a fórmula habitual d’ocupació. El punt de partida és clar: allò que jurídicament hauria de ser excepcional s’ha convertit en norma. El sector cultural no és una excepció dins del mercat laboral, sinó un espai on aquesta distorsió es fa especialment visible.
  

¿Què es un comissari d’art?

Us recordem que podeu consultar les entrevistes a comissaris i comissàries d’art contemporani que es publiquen periòdicament a «Encuentros», suplement cultural del diari de Tarragona. Aquests professionals, tots amb una amplíssima experiència en el comissariat d’exposicions i que han col·laborat o ocupat càrrecs de responsabilitat en destacades institucions culturals, reflexionen sobre què pot i què no pot fer un comissari, on comença i on acaba la seva funció en l’organització d’una exposició o d’un projecte artístic. Les últimes entrevistes han estat:

FEAGC. Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales 

El «Pacto por la Cultura 2015», presentado en el marco de la II Conferencia Estatal de la Cultura promovida por la FEAGC, tiene como objetivo establecer horizontes y referencias para el desarrollo cultural en el Estado español, convirtiéndose en un instrumento útil para agentes públicos y privados, para Administraciones de distinto nivel, para todos los sectores de la cultura, para la discusión ciudadana, en definitiva, para todos los agentes comprometidos con la cultura y su promoción.

Patrimoine Canadien | Rideau (Réseau indépendant des diffuseurs d’événements artistiques unis) | FCCF (Fédération culturelle canadienne-française) | (Capacoa) Canadian Arts Presenting Association

Si sou programadors, gestors d’equipaments escènics o membres de companyies us pot interessar aquesta web que proporciona un ampli ventall de recursos per millorar les vostres presentacions i comunicacions. Hi podeu trobar recursos formatius en línia, recull de bones pràctiques, publicacions i informes i un ampli ventall de consells i recomanacions. 

  
L’informe del CoNCA 2014 descriu un sistema cultural travessat per la crisi, però també per transformacions que apunten més enllà de la conjuntura. El que es posa en joc no és només la recuperació, sinó la redefinició del model cultural en un entorn econòmic i tecnològic en mutació.