arts i creació

 
Una intervenció artística al túnel del barri de la Salut, a Badalona, mobilitza centres educatius i entitats. El projecte apunta a la cohesió i la memòria, i alhora obre la pregunta sobre la continuïtat d’aquest tipus d’accions​.
    
 

  
  
El dossier «L’art d’humaniser la civilisation numérique», coordinat per Lisa Pignot i Emmanuel Vergès a L’Observatoire, parteix d’un desplaçament especialment rellevant per a les polítiques culturals: el digital ja no pot ser pensat únicament com una tecnologia que la cultura incorpora, sinó com un entorn que transforma les formes de crear, relacionar-se, participar i atribuir valor a la cultura.

  
Les polítiques culturals acostumen a parlar d’accés, participació o inclusió. Però molt menys sovint es pregunten qui produeix els relats culturals legítims, quines identitats hi tenen presència i quines continuen quedant fora dels circuits institucionals. El treball d’Imma Vilches sobre les dissidències LGTBI+ en les arts visuals contemporànies a Terrassa és valuós perquè desplaça la mirada cap aquí: no només cap a la cultura com a servei públic, sinó cap a la cultura com a espai de reconeixement simbòlic, construcció d’identitats i disputa política.
  

  
  
La Plataforma per la Llengua (PxLL) considera "inadmissible que el govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música cantada en català a la programació"

  
En un moment en què molts equipaments culturals tendeixen a justificar-se per la capacitat d’atraure públics, generar impacte o alimentar l’economia urbana, la conversa amb Íngrid Guardiola introdueix una altra pregunta: què passa si un centre d’art decideix prioritzar el pensament, el conflicte conceptual i la construcció de discurs sense renunciar a la seva funció pública? L’entrevista publicada a Revista de Girona és interessant perquè no presenta el Bòlit com un contenidor d’exposicions, sinó com un espai de mediació entre art, territori, educació, ecologia i transformacions contemporànies.
  

  
  
Llegir el Llegat del 1r Fòrum de les Arts a l’Educació resulta especialment interessant perquè desplaça el debat de les experiències singulars cap a les condicions estructurals que haurien de permetre que les arts formessin part de l’educació de manera estable. El document recull dos anys de treball impulsats pel CoNCA, amb seminaris internacionals, grups de treball i el Fòrum celebrat l’any 2022, i culmina amb una Carta de les Arts a l’Educació que formula recomanacions adreçades a les administracions.

 
El nou Llibre Blanc de la FECYT actualitza el marc ACTS a Espanya. La qüestió no és només identificar l’ecosistema, sinó entendre quin lloc ocupa dins les polítiques culturals.