arts i creació

 
  
L’informe sobre la crítica d’art i el comissariat a Catalunya recull i ordena, per primera vegada, la situació d’aquesta professió i els factors que intervenen en el seu desenvolupament.

La meitat dels professionals tenen alguna dificultat per arribar a final de mes.
 

  
L’article de Tena Busquets proposa una lectura situada sobre el paper de l’administració pública en el sosteniment de les arts en viu, construïda des de la pràctica quotidiana dels equipaments escènics municipals. El text parteix d’una experiència concreta, les xarxes de teatres públics i les dinàmiques de cooperació territorial a les comarques de Girona, per situar una tensió de fons que travessa avui les polítiques culturals: la distància entre unes estructures institucionals hereves de l’estat del benestar i unes pràctiques artístiques que operen cada cop més en clau relacional, comunitària i contemporània.
  

Va ser una de les veus joves que vam poder escoltar el passat mes d’octubre a les jornades d’Interacció’23 i unes mesos més tard ens acompanya per compartir amb nosaltres els seus millors consells.
 

Ell és en Martí Rossell, coordinador de Novaveu, una experiència iniciada el juliol de 2016 que pretén ser un espai des del qual els joves afeccionats al teatre i a la dansa puguin tenir l’oportunitat d’atansar-se al món de la crítica, establir contactes amb el sector, així com fer arribar a joves lectors les impressions, punts de vista i prescripcions que altres joves els poden fer.
 

  
Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa. Gairebé la meitat guanyen menys de 6.000 euros a l'any.
 

 
Una intervenció artística al túnel del barri de la Salut, a Badalona, mobilitza centres educatius i entitats. El projecte apunta a la cohesió i la memòria, i alhora obre la pregunta sobre la continuïtat d’aquest tipus d’accions​.